Resultats de la cerca

Constitueix una conca intermuntana semitancada, amb glacis afluents des de les muntanyes circumdants al NW i al N, la serra del Reclot 1 058 i 802 m alt al límit nord-oriental, la serra dels Bertrans 574 m i l’extrem meridional 691 m de la serra de la Safra a l’E, la serra de la Forna al SE, l’Ombria del Rollo al S, la serra de la Cava 952 m, la penya de la Mina 1 053 m i la penya Gorda 1 099 m, ambdues de la serra d’Algaiat La rambla Fonda connecta les depressions quasi tancades cal esmentar a més el barranc de les Coves i la rambla de Tarafa o de la Romana Les terres incultes ultrapassen…

Es troba a la dreta del Millars, aigua avall del cap de municipi La seva església de Santa Maria és annexa de la parròquia de Montanejos

L’església parroquial Santa Maria depenia de la de Sant Esteve de València dins el terme hi ha el santuari marià de Vera Formà un municipi, que restà independent fins el 1882

Situat en un terreny muntanyós, accidentat per la serra de Cirerals 929 m, és solcat per una sèrie de petits barrancs que formen la capçalera del riu de Mesquí Hi ha unes 2000 ha de pinedes, alzinars i pastures, explotades en règim comunitari amb el municipi de la Canyada de Beric L’agricultura és de secà, amb predomini d’oliveres i vinya hom conrea també cereals, patates i hortalisses Predomina l’explotació directa 63% de les terres conreades i la parceria 11% Hi ha jaciments d’argila refractària La ramaderia fou important actualment és gairebé inexistent La població ha minvat…

Se situa a la part oriental i meridional del massís calcari de Pena, per damunt de les terres alluvials de la ribera de la Tet La vinya hi té caràcter de monocultura, i és dedicada a la producció de vi de qualitat superior Hi ha dues cooperatives, cellers i dues empreses dedicades a l’explotació del marbre i de la calç La població durant el s XIX passà de 1 959 h el 1836 a 3 233 h el 1881, a causa de l’extensió del conreu de la vinya Al final del segle, però, experimentà una forta minva, que continuà amb menys intensitat fins el 1954 1 753 h Des d’aleshores s’ha produït un lent, però continu…

Es troba en un coster, al vessant occidental del tossal de Sant Quiri L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu del Boix Formava un municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Beranui, Paüls de Flamisell, Pobellà i Gramenet de Beranui, les caseries de la Plana i Molinos, l’església romànica de Santa Llúcia de Paüls i el santuari de Sant Quiri de Pobellà

Fins el 1969 donà nom a un municipi que comprenia, a més, el Pont de Claverol, cap del municipi, Sossís i Sant Martí de Canals

Emplaçat al vessant meridional de les serres que separen les conques del Túria i del Palància, entre el cim de la solana de les Alcubles 1 122 m alt i el Montmajor 1 012 m, ja dins el terme d’Altura La part meridional del terme és boscada pinedes, però, en general, les parts més muntanyoses, de propietat comunal, són cobertes de brolla de romaní Les terres de conreu 1 023 ha, molt repartides, són explotades pels propietaris Hom conrea vinya 800 ha i cereals 350 ha blat, ordi i civada El vi és elaborat en una cooperativa La ramaderia 200 caps de bestiar porquí, 2 000 de cabrum i 3 000 d’oví, l…

A la ciutat de Dueñas, cap del municipi destaca l’església de Santa María s XIII-XV

Depengué des Mercadal fins a l’any 1989, data en què esdevingué municipi independent La seva superfície és de 32 km 2 El poble 1031 h agl i 9 h diss, 1996 migjorners 112 m alt és situat a uns 3 km de la costa de Migjorn D’economia essencialment agrícola, és només a partir dels anys seixanta que el turisme urbanització de la platja de Sant Tomàs hi té alguna repercussió El poble es formà al voltant de la capella que, dins el lloc de Binicodrellet, edificà, en honor a sant Cristòfol, Cristòfol Barber i Ametller, el 1769 El 1865 tenia ja 762 h, i assolí el màxim el 1840, amb 1 254…