Resultats de la cerca
Es mostren 562 resultats
calci
Biologia
Química
Agronomia
Element metàl·lic pertanyent a la família dels alcalinoterris, situat en el grup II A de la taula periòdica, entre el magnesi i l’estronci.
Propietats del calci És de color blanc d’argent, molt dúctil i malleable El primer calci metàllic, impur, fou obtingut el 1808 per Humphry Davy, i, independentment, per Jöns Jakob Berzelius, seguint una tècnica electrolítica semblant a l’emprada pel primer per a isolar el potassi i el sodi El calci natural és constituït per una barreja isotòpica de núclids amb nombres de massa de 40 de molt, el més abundant a 48 És el cinquè dels elements més abundants a l’escorça terrestre un 3,63% és present principalment com a carbonat en roques metamòrfiques, i també en quantitats importants en els…
nitroderivat

Nitroderivat
©
Química
Cadascun dels composts orgànics que contenen en llur molècula un o més grups nitro -NO 2
, i en els quals l’àtom de nitrogen del grup nitro va directament unit a l’àtom de carboni.
Hom pot classificar els nitroderivats en primaris, secundaris i terciaris, segons que el grup funcional sigui unit a un carboni primari, secundari o terciari, respectivament Els nitroderivats aromàtics són sovint polinitrats Així, els obtinguts per nitració directa tenen sempre una estructura meta els dinitroderivats en posicions orto i para , que poden ésser obtinguts per via indirecta, són rars i tenen poques aplicacions Els nitroderivats són líquids d’olor agradable, poc solubles en aigua, i llur estructura híbrida els confereix un alt moment dipolar Els derivats dinitrats en orto i para…
mol·lisol
Geologia
Nom aplicat als sòls de perfil AC o de vegades A(B)C, de capacitat de bescanvi elevada, de complex absorbent quasi saturat, i amb un A1 gruixut, de complex argil·lohumífer estable i ric en nitrogen.
papilionàcies
Botànica
Família de lleguminoses constituïda per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles típicament compostes i estipulades, de flors de corol·la papilionàcia, generalment agrupades en raïm, i de fruits en llegum.
Les arrels de les papilionàcies presenten bacteris simbiòtics assimiladors de nitrògen Comprèn al voltant de 10000 espècies, d’arreu del món Les flors de les papilionàcies són característiques Estan formades per cinc pètals desiguals l’estendard, que ocupa la part central, és més gran que els altres i els envolta en la poncella les ales són laterals els dos d’inferiors, més o menys soldats, formen la carena Papilionàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Adenocarpus telonensis escruixidor Afrormosia sp afrormósía asamela Afzelia sp afzélia Amorpha fruticosa amorfa Anagyris foetida…
combustible

Consum mundial de combustibles
Química
Tecnologia
Substància que a una temperatura determinada reacciona amb l’oxigen produint energia calorífica o lluminosa, que pot ésser transformada després en qualsevol altra forma d’energia que sigui útil a l’home.
Els combustibles són, en general, composts de carboni, i poden ésser d’origen natural o sintètic Els més abundants són els de tipus fòssil, com ara el carbó i el petroli Per raó del seu estat físic poden ésser classificats en sòlids, líquids i gasosos Dels combustibles sòlids el més utilitzat és el carbó, en les seves diverses formes hulla, antracita, lignit, etc uns altres combustibles de menor importància són la fusta i la torba La majoria dels combustibles líquids provenen de la destillació o transformació del petroli i corresponen a fraccions lleugeres gasolina, querosè, gasoil o pesants…
torba

Torba
© Fototeca.cat
Geologia
Tipus d’humus d’estructura fibrosa, format en un medi anaeròbic i saturat d’aigua, raó per la qual la descomposició i humificació de la matèria orgànica hi són molt lentes.
Hom distingeix una torba oligotròfica , de pH molt àcid, pobra en cendres i en nitrogen, típica de les torberes altes, i una torba mesotròfica , de pH neutre, rica en cendres i en lignina, pròpia de les torberes baixes Des del punt de vista geològic és el primer graó de la cadena de formació del carbó i a les torberes actuals pot ésser estudiat el desenvolupament del procés De color negre o marró i d’aspecte esponjós, la seva estructura vegetal pot ésser observada a ull nu Es forma als aiguamolls anomenats torberes , en els quals es desenvolupen, ordinàriament, una gran quantitat de molses i…
Proves funcionals respiratòries
Patologia humana
Les anomenades proves funcionals respiratòries són una sèrie de procediments que permeten d’avaluar l’eficàcia de diverses funcions de l’aparell respiratori, com la ventilació pulmonar i l’intercanvi de gasos entre l’aire i la sang Aquestes proves proporcionen una informació important sobre la mena d’afecció de les funcions pulmonars causada per una malaltia determinada i constitueixen un mètode molt útil per a valorar-ne l’evolució Hi ha una gran varietat de proves funcionals respiratòries, però les efectuades regularment són l’espirometria, la determinació de la capacitat de difusió i la…
grisú
Tecnologia
Química
Mescla de metà (del 77 al 99%) o d’un altre hidrocarbur homòleg, amb quantitats variables de diòxid de carboni, nitrogen i oxigen, que es produeix en moltes mines de carbó i també de minerals metal·lífers.
Mesclat amb l’aire constitueix un explosiu de forta potència que pot produir greus accidents a les mines
azotobacteriàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials, gramnegatius, aerobis estrictes, de forma ovoide, bacil·lar o coccoide i de flagel·lació perítrica, que viuen al sòl i a l’aigua i són capaços de fixar nitrogen lliure.
L’únic gènere de la família és Azotobacter
-amido
Química
Sufix que, substituït al sufix -amida en el nom de les amides, serveix per a formar el nom dels grups RCONH— o RCONR’—, que deriven de les amides per eliminació d’un hidrogen enllaçat al nitrogen.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina