Resultats de la cerca
Es mostren 2237 resultats
Sant Esteve de Castelló de Tor (el Pont de Suert)
Art romànic
El poble de Castelló de Tor és situat al NW del terme municipal, prop de la riba dreta de la Noguera de Tor, 1 km aigua amunt de la confluència amb la Noguera Ribagorçana L’església de Sant Esteve de Castelló de Tor probablement ja existia al segle XI, car en la venda del castell de Castelló l’any 1040, els comtes Ramon III i Ermessenda de Pallars Jussà consignen també suas parrochias Posteriorment el temple de Sant Esteve restà vinculat a la parròquia de Sant Martí de Llesp i a la seu de Roda-Lleida Tot i el seu origen romànic, l’edifici actual és modern Emplaçat als afores de la població,…
Syrdarja
Riu
Riu de l’Àsia central (2 212 km de longitud i 462 000 km2 de conca).
Es forma de la confluència dels rius Naryn i Karadarja, a la vall de Fergana Uzbekistan, travessa les muntanyes en direcció SW, prossegueix cap al N per l’extrem oriental de la regió de Kyzylkum, al Kazakhstan, i travessa en direcció NW la regió de Nizmennost’, també al Kazakhstan, fins a desguassar a la mar d’Aral Des dels anys seixanta, la desviació de part del riu per a la irrigació ha produït un important descens de la mar d’Aral El curs inferior és glaçat de desembre a març Els afluents principals són l’Angren, el Čirčiq, l’Arys’, l’Isfana i l’Isfajramsaj Passa per les…
Prip’at’
Riu
Riu d’Europa oriental.
Afluent del Dnièper , al llarg del seu curs 775 km de longitud i 114300 km 2 de conca recorre Bielorússia i Ucraïna Neix al NW de Kovel’, a l’ oblast’ de Volínia, i travessa les terres de Polèsia La seva alimentació és mixta, bé que preval la de neu Es glaça a mitjan desembre i es desglaça al final de març Té un cabal mitjà a la desembocadura de 460 mn/s i un màxim de 6000 mn/s És navegable, des de la desembocadura, al llarg de 500 km, i és unit per canals amb els rius Bug i Neman Els seus afluents principals són els rius Styr’, Goryn’, Jasel’da i Ptič Passa per les ciutats de…
es Pla
Contrada fisiogràfica de Mallorca, entre la badia d’Alcúdia i el puig de Randa, i entre el Raiguer i la serra de Llevant.
Compresa dins la Mallorca Septentrional i l’Oriental, inclou l’angle sud-est de la Mallorca Occidental fins a l’horta de Palma És una plana de materials miocènics amb fragments eocènics i quaternaris La vegetació d’alzinar i màquia de garric i olivella ha desaparegut, en bona part desplaçada pels conreus 70% del territori cereals i, modernament, l’ametller És important el regadiu al voltant de sa Pobla La població, amb tendència a la minva, és més densa al NW, si bé les ciutats de Manacor i Felanitx són vora el límit llevantí Els nuclis perifèrics Palma, Manacor, Inca atreuen els…
Novi Sad
Ciutat
Capital de la regió autònoma de Vojvodina, Sèrbia.
Port fluvial al Danubi, al NW de Belgrad, el sistema de canals de Bačka connecta amb el riu a la ciutat És el focus cultural i econòmic de la Vojvodina i de la seva minoria hongaresa, que comprèn el 20% de la població Novi Sad és centre i mercat de la productiva regió agrícola de la Vojvodina i l’activitat industrial comprèn indústria alimentària, tèxtil, porcellana, olis i greixos, aparells elèctrics i equipaments d’odontologia Com a centre cultural disposa d’universitat i acadèmia d’art, i és seu del teatre nacional serbi Annexada a Hongria des del 1941 fins al 1944, els turons del S de la…
Vendôme
Ciutat
Ciutat del departament de Loir i Cher, a l’Orleanès, França.
Situada a la riba del Loira, 30 km al NW de Blois, és un notable centre agrícola i comercial, amb indústria del cuir, alimentària, tèxtil, tipogràfica, metallúrgica, etc El desenvolupament de la ciutat tingué lloc al s XI, amb motiu de la fundació de la gran abadia de La Trinité Primerament comtat, i ducat a partir del s XVI, perdé la seva prosperitat en ésser devastada per l’exèrcit d’Enric III de Navarra Entre els monuments principals es destaquen el castell, començat al s XI, però amb reformes dels s XIV i posteriors, actualment ruïnós, l’església abacial de La Trinité, gòtica…
Trujillo
Ciutat
Capital del departament de La Libertad, Perú, prop de la desembocadura del Moche al Pacífic.
A causa de les dificultats per a construir un port, hom utilitza el de Salaverry per a donar sortida als productes provinents de la vall de Santa Catalina Hi ha indústries de licors, de sabó i adobament de pells Té universitat, i hi passa la carretera Panamericana Fundada per Diego de Almagro 1534, desenvolupà una gran activitat durant l’època colonial El 1820 fou seu de la proclamació de la independència del Perú, i hi residí el govern oposat a Bolívar 1823 Entre els edificis barrocs més notables s XVII i XVIII cal destacar la catedral, l’església de l’antic Hospital de Belén i les del…
Adirondack
Serralada
Serralada de l’estat de Nova York, als EUA.
És un massís cristallí que forma part de l’escut canadenc, culmina al mont Marcy 1629 m alt i forma la divisió entre el llac Champlain i el riu Hudson a l’E, i el riu Sant Llorenç i els Grans Llacs al NW i a l’W Format per gneis, quarsites i calcàries, allotja nombrosos llacs d’origen glacial George, Placid, Indian El clima és fred, amb vegetació de pins i avets una part del bosc és parc nacional El turisme esports d’hivern a Lake Placid i la indústria làctia són avui la principal riquesa, bé que les seves mines de ferro són explotades esporàdicament i s’hi ha desenvolupat la…
ofegabous
Herpetologia
Amfibi del grup dels urodels.
És un tritó que pot arribar a fer 30 cm de longitud Té el cos i el cap deprimits i uns bonys laterals, que són de color taronja, groc o blanquinós, formats per la pressió de les costelles La pell és berrugosa, menys a la part central del ventre La coloració dorsal varia del gris groguenc al verd oliva, mentre que la part ventral és de color verdós clar Es considerada una espècie de plana, termòfila i capacitada per viure en medis secs Per a la reproducció escull aigües estancades S'alimenta de crustacis d'aigua dolça i d'insectes aquàtics És present a la península Ibèrica, excepte al sector…
serra de Javalambre

Vista parcial de dunes, a la serra de Javalambre
© Fototeca.cat
Serra
Alineació de la serralada Ibèrica que culmina a 2.020 m alt., en terra aragonesa, entre les conques del Túria i el Millars.
Els seus contraforts afecten tres comarques valencianes el Racó, els Serrans i l’Alt Palància Al Racó són constituïts per les serres de La Matanza 1839 m al pic de Calderón, punt més alt del País Valencià i de Tortajada als Serrans, per la serra d’El Sabinar 1511 m alt a La Muela L’Alt Palància resta clos al NW per la serra del Toro, que culmina a 1618 m És un relleu alpí de materials juràssics, que a Javalambre i als contraforts més propers són recoberts de calcàries cretàcies Els cims són retallats per una ampla superfície d’erosió, bombada a la fi del Terciari Els rius…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina