Resultats de la cerca
Es mostren 2211 resultats
Neil Kinnock

Neil Kinnock
© Parlament Europeu
Política
Polític gal·lès.
Ingressà al Partit Laborista als 14 anys Fill de miners, activista sindical durant l’estada a la Universitat de Cardiff, el 1970 fou elegit diputat als 28 anys Per l’octubre del 1983 succeí Michael Foot al capdavant del Partit Laborista, on estigué nou anys com a cap de l’oposició Després de la derrota electoral en les eleccions generals de l’abril del 1992 enfront del conservador John Major, dimití i fou substituït per John Smith Del 1995 al 1999 fou comissari europeu de transports Vicepresident de la Comissió Europea des del 1999, dimití al març després de l’informe anticorrupció del…
Tarja Halonen

Tarja Halonen
© NATO
Política
Política i advocada finlandesa.
De molt jove participà en l’activisme d’esquerres L’any 1968 es graduà en dret a la Universitat de Hèlsinki L’any següent fou nomenada secretària de la Unió d’Estudiants i el 1970 s’incorporà com a advocada a l’Organització Central dels Sindicats Finlandesos L’any 1971 ingressà al Partit Socialdemòcrata, pel qual fou diputada des de l’any 1979 fins al 2000 Fou successivament ministra d’Afers Socials i de Sanitat del 1987 al 1990 i de cooperació amb els països nòrdics 1989-91 en el Govern de Harri Holkeri, i de Justícia 1990 i d’Afers Estrangers 1995-2000 en el d’Esko Aho L’any 2000 guanyà les…
Moïse Tshombé

Moïse Tshombé
© Fototeca.cat
Història
Polític congolès.
Procedent de la burgesia colonial de la tribu lunda, el 1951 començà a ocupar càrrecs administratius a Katanga Esdevingué un home de confiança de la companyia anglobelga Unió Minera de l’Alt Katanga, i assistí a la conferència de Brusselles del 1960, on defensà la solució federal El 10 de juliol de 1960 encapçalà una insurrecció independentista a Katanga, amb el suport de la UMAK Combaté les forces del govern central, de l’ONU i de les tribus rivals El 1963, la revolta katanguesa fou sufocada i Tshombé s’exilià a Europa Triomfador en les eleccions del 1963, fou nomenat primer…
la Coronela

El milicià Gaspar Ferran de la companyia de platers en 1707
Gaspar Ferran, 1707 - Biblioteca Catalunya
Força armada que Barcelona posava en peu de guerra per a la seva defensa.
Era formada pels individus dels gremis, organitzada en batallons i companyies, a les quals corresponia la defensa d’un sector determinat de les muralles El cap suprem o coronel era el conseller en cap de la ciutat el darrer fou Rafael Casanova 11 de setembre de 1714 Té l’origen en l’antiga host de la ciutat, reorganitzada el 1646 La seva bandera era la de Santa Eulàlia Durant el setge de Barcelona 1713-14 es distingí especialment en la defensa de la ciutat i arribà a comptar 3500 homes Fou la primera institució dissolta pels borbònics en ocupar Barcelona 13 de setembre de 1714 L’…
Sauli Väinämö Niinistö
Política
Polític finlandès.
Advocat de professió, fundà despatx propi Inicià la carrera política a l’Ajuntament de la seva ciutat el 1977, i el 1987 fou elegit diputat per primer cop al Parlament finlandès L’any 1995 fou nomenat ministre de justícia en el Govern de Paavo Lipponen, però l’any següent passà a ocupar la cartera de finances, que mantingué fins el 2003 en els dos mandats de Lipponen El 2006 fou candidat a la presidència del seu partit, el conservador Partit de Coalició Nacional que presidí en 1994-2001, però fou derrotat per Tarja Halonen Del 2007 al 2011 fou portaveu de l’oposició al Parlament…
Esteve González i Pons
Política
Polític i advocat.
Llicenciat en dret i doctorat en dret constitucional per la Universitat de València Militant del Partit Popular, ha ocupat diversos càrrecs al Consell de la Generalitat Valenciana i a les Corts espanyoles i valencianes Fou escollit senador per València a les eleccions del 1993, el 1996 i el 2000, i fou portaveu del PP al Senat 1999-2003, quan fou nomenat conseller de Cultura, Educació i Esport pel president de la Generalitat Valenciana F Camps En 2004 passà a ser conseller de Relacions Institucionals i Comunicació i portaveu del Consell En 2006 fou nomenat conseller de Territori i Habitatge…
Suvana Fuma
Història
Polític laosià.
D’origen aristocràtic i enginyer, collaborà amb els japonesos i els francesos Vencé a les eleccions del 1951 amb el seu partit progressista i el 1954 demanà d’independitzar-se de França Guanyà les eleccions del 1955 i fou un altre cop cap de govern Adoptà una política neutralista entre els pro-nord-americans i els comunistes nacionalistes El 1958 formà un primer govern de coalició, que caigué a causa de la pressió dels clans dretans El 1960 tornà a ocupar el lloc de primer ministre, però fou enderrocat per un altre cop d’estat dretà després d’unes llargues negociacions presidí un…
Lluís Maria Pastor i Rodríguez
Economia
Economista i lliurecanvista polític.
Advocat, exercí la professió a Buitrago i a Madrid en aquesta ciutat estudià economia i collaborà a El Corresponsal , diari que dirigia el seu amic Aribau En 1841-46 dirigí la companyia concessionària del monopoli de la sal Fou elegit diverses vegades diputat, des del 1847, any que fou nomenat director general del deute públic El 1853 ocupà, durant tres mesos, el ministeri d’hisenda establí el deute fluctuant i el 1856 tornà a ocupar la direcció general del deute públic Ingressà a la Sociedad Libre de Economía Política de Madrid, i contribuí a la fundació de l’…
Ramon Isern i Solé
Escultura
Escultor.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1930-36 i durant aquests anys participà en diverses exposicions de dibuixos, a les galeries Laietana i Novetats, i també d’escultures Finalista del premi Comtat de Sant Jordi 1949, el 1951 participà en la primera “Bienal Hispanoamericana de Arte” amb Mediterrània , obra que, anomenada després Nusos al sol , guanyà el 1953 un concurs internacional a Brusselles Aquest mateix any féu per a un nou edifici de la Caixa de Pensions a Badalona Pallas Atenea A mitjan dècada dels cinquanta, després d’exposar en diversos països escandinaus, decidí establir…
Loyola de Palacio del Valle-Lersundi

Loyola de Palacio
© UNIÓ EUROPEA
Política
Política castellana.
Llicenciada en dret per la Universidad Complutense de Madrid Entre el 1977 i el 1978 fou la primera presidenta de Nuevas Generaciones d’Alianza Popular Senadora per AP entre el 1986 i el 1989, el 1988 fou elegida membre de la direcció d’Alianza Popular El 1989 fou diputada i vicepresidenta del grup popular, càrrec que ocupà fins el 1996 Del 1996 al 1999 fou ministra d’agricultura, pesca i alimentació del govern de José María Aznar, fins que en les eleccions europees del 1999 passà a ocupar un escó de diputada al Parlament Europeu De 1999 a 2004 fou vicepresidenta de la Comissió…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina