Resultats de la cerca
Es mostren 1257 resultats
objecció
Allò que hom oposa a una afirmació per combatre-la, a una proposició per rebutjar-la.
metodologia
Filosofia
Part de la lògica que té per objecte l’estudi a posteriori dels mètodes.
Kant oposà la metodologia al conjunt de la lògica en dividir, d’una banda, l’estètica i la lògica transcendentals, les quals tenen per objecte analitzar el valor dels materials amb els quals hom coneix per tal de determinar els usos que li són propis i els que no, i de l’altra, la metodologia transcendental, que té per objecte escollir, entre els diversos usos que en poden ésser fets, aquell que satisfaci millor les necessitats intellectuals
Harold Macmillan
Disseny i arts gràfiques
Edició
Història
Política
Polític i editor anglès.
Director de l’editorial Macmillan, fou ministre plenipotenciari anglès al nord d’Àfrica Diputat conservador 1924, partidari d’una política exterior enèrgica, s’oposà a Chamberlain Ministre de Defensa 1954, d’afers estrangers 1955 i canceller de l' exchequer 1955-57, el 1957 succeí Eden com a primer ministre Partidari de la integració britànica a la Comunitat Econòmica Europea, l’afer Profumo l’obligà a dimitir 1963 Publicà, entre el 1966 i el 1973, una autobiografia en sis volums
Francisco Bergamín
Història
Política
Dret
Polític i advocat castellà.
Afiliat al partit conservador, fou ministre d’instrucció pública octubre del 1913 i el 1919 fou ministre de la governació En el govern Sánchez Guerra ocupà el ministeri de finances i d’estat S'oposà a la dictadura del general Primo de Rivera i en acabar aquesta se separà del seu partit Durant la Segona República defensà el general Sanjurjo 1932 El 1935 protestà per les tortures als empresonats de la revolució d’octubre de 1934
Sebastián de Miñano y Bedoya
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor castellà.
S'oposà a la invasió francesa i es negà a reconèixer Josep Bonaparte, però després es convertí en un dels seus consellers Emigrà a França 1814, però pogué tornar a Espanya el 1816 i restar-hi fins el 1831 Collaborà en ‘El Censor”, escriví Lamentos políticos de un pobrecito holgazán 1820, Histoire de la révolution d’Espagne de 1820 à 1823, par un espagnol témoin oculaire 1824 i Diccionario geográfico y estadístico de España y Portugal 1826-29
poeta
Literatura
Persona que escriu poesies, autor d’obres poètiques.
Aquesta paraula sol anar tot sovint acompanyada de diverses determinacions poeta líric, poeta èpic, poeta satíric, poeta romàntic que indiquen el gènere o l’escola que caracteritzen l’essencial de l’estil de cada autor S'oposa a versificador, que designa l’habilitat tècnica mentre que el mot poeta tendeix a incloure en el seu significat, ultra la creació absoluta poeta , de ποιητἠς, vol dir ‘creador’, la possessió de la força del sentiment i la robustesa de la fantasia
formalisme
Matemàtiques
Doctrina segons la qual la matemàtica consisteix simplement en un joc formal amb símbols i regles.
La construcció d’un sistema formal resulta, aleshores, d’obtenir, a partir d’uns axiomes inicials, dels quals pot no existir cap realització concreta i dels quals hom no en qüestiona l’existència “real”, un conjunt consistent de teoremes El formalisme, anomenat a voltes axiomatisme o axiomàtica formal , fou introduït pel matemàtic alemany David Hilbert, i, com a intent de fonamentació de la matemàtica, s’oposa al logicisme de Russell i Whitehead i a l'intuïcionisme de Brouwer
Ramon Gaufred
Cristianisme
Bisbe de Vic (1109-46).
Fou molt amic i collaborador del bisbe Oleguer, que li concedí, com a premi pel seu ajut en la conquesta de Tarragona, l’església de Sant Salvador, aleshores única parròquia de la ciutat Amb Oleguer consagrà el monestir de l’Estany 1133 i assistí a sínodes i concilis provincials Fou marmessor de Ramon Berenguer III i arranjà les diferències entre el gran senescal Guillem Ramon de Montcada i Ramon Berenguer IV Sovint s’oposà al monestir de Ripoll
Simó Bauçà i Sales
Cristianisme
Bisbe de Mallorca (1607-23).
Religiós dominicà, a València rebé les ensenyances de Lluís Bertran Fou prior dels convents de Manacor i de Palma Essent bisbe oposà una resistència passiva als lloctinents a causa d’alguns conflictes de caràcter fiscal Ajudà diverses famílies morisques procedents de Granada Féu construir la façana del palau episcopal, així com la gran sala ornada amb els retrats dels bisbes mallorquins Convocà sínodes el 1611 i el 1614 Resten encara inèdits uns comentaris seus a la dialèctica d’Aristòtil
Pierre Mendès-France
Història
Política
Polític francès.
Diputat radical 1932-40 i sotssecretari del tresor 1936, fugí del règim de Vichy i collaborà amb De Gaulle a l’exili Cap de govern 1954-55, signà el final de la guerra d’Indoxina i s’oposà a la Comunitat Europea de Defensa Passà al PSU el 1959, se n'allunyà després dels fets de Maig del 1968 i s’uní a Mitterrand Es retirà de la vida política el 1973 Escriví La République moderne 1962
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina