Resultats de la cerca

El 1686 és documentat com a integrant d’una cobla de xeremillers de Barcelona, que foren contractats per part de l’obra de la basílica de Santa Maria del Mar per a tocar durant la comunió En el document es diu que els quatre músics són "vuy habitants en Barcelona" Entre els anys 1690 i 1696 fou mestre de capella de la citada basílica El 1700 exercí el mateix càrrec a Manresa, però des del 1702 fins a la seva mort el canvià pel d’organista De les seves composicions s’han conservat nou obres per a orgue a la Biblioteca de Catalunya de Barcelona, entre les quals hi ha diverses salmòdies, els…

Estudià al Conservatori de Mont-real amb Yvonne Hubert i Gabriel Cusson, i es perfeccionà a París, on rebé lliçons de Gustav Leonhardt i Maurice Duruflé Fou organista d’església a Mont-real del 1955 al 1967 i professor del conservatori d’aquesta ciutat del 1957 al 1974 El 1968 es traslladà a Europa i desenvolupà tasques de professor al Conservatori d’Anvers, a Stuttgart i a Estrasburg, i des del 1988 al Conservatori de Música de París i del Mozarteum de Salzburg Enregistrà un gran nombre d’obres del Barroc alemany, entre les quals destaquen les Variacions Goldberg i L’art de la…

Vida Fou mestre de capella i organista de les esglésies de Sant Felip Neri, de Gràcia, i de Nostra Senyora de Pompeia Impartí classes a les acadèmies Granados i Vidiella de Barcelona, al Conservatori de Terrassa, del qual exercí la sotsdirecció durant el període en què J Pecanins n’era director, i als Jesuïtes de Sarrià El 1926 fou nomenat director musical a Ràdio Barcelona Fundà i dirigí l’Orfeó Gracienc i l’Orfeó Montserrat, entitats que sota la seva direcció assoliren un sòlid prestigi Contribuí també a la formació de l’Acadèmia Ainaud de Barcelona Participà en l’organització…

Serví com a organista a l’església de Sant Salvador a Venècia Del 1657 al 1659 ocupà la plaça de mestre de capella a Bèrgam El 1663 es traslladà a Viena, on fou vicemestre de capella de l’emperadriu Elionor El 1667 abandonà Àustria i tornà a Itàlia, on entre el 1669 i el 1677 treballà com a primer organista a Sant Marc de Venècia com a successor de F Cavalli Pels volts del 1678 fou nomenat organista honorari a la cort de Nàpols i, finalment, ocupà la plaça de mestre de capella de la cort 1680 PA Ziani fou una de les figures més rellevants de la primera…

Estudià al Conservatori de València i, encara molt jove, obtingué una plaça d’organista a Sant Bartomeu Vers el 1886 ocupà el càrrec d’organista al Collegi del Corpus Christi Allí tingué una gran acceptació entre els superiors del collegi, que lloaren les seves composicions i la seva tasca Conegué i tractà Salvador Giner Tot i que s’interessà per les noves aportacions en el llenguatge musical, en les seves obres pesà més la formació conservadora que havia adquirit La major part de les seves composicions són de tipus religiós E Torres, organista de Sevilla, s’interessà per la seva obra, que…

Fill del notari barceloní Francesc Terrassa, pertangué a la capella musical de la cort catalanoaragonesa de Joan II, on exercí d’organista Més tard s’incorporà a la capella de Ferran II a Sicília Quan Renat I d’Anjou prengué el poder a Catalunya, passà al servei del nou monarca Tot i l’oposició d’un grup de canonges de la catedral de Barcelona, entre el 1470 i el 1486 compartí el càrrec d’organista amb Galcerà Altimir Obtingué benifets a Santa Maria del Pi i a Santa Maria del Mar Continuà com a organista de la seu barcelonina fins pocs mesos abans de…

Estudià música a Montserrat, a Vic amb Ll Romeu, a Barcelona amb VM de Gibert i a la Schola Cantorum de París amb AM Decaux orgue i LV Vierne contrapunt i improvisació Treballà com a mestre de capella del seminari de Vic, i entre el 1934 i el 1936 fou organista a la catedral de Barcelona i professor d’orgue i harmonia al Conservatori de Música del Liceu El 1936 abandonà Catalunya i residí a França, Bèlgica, Austràlia, Canadà i els EUA, països on realitzà concerts i exercí com a professor Quan tornà a Barcelona, el 1949, fou nomenat organista a la parròquia de Sant…

El 1709 es traslladà a Nàpols per estudiar amb Alessandro Scarlatti Després fou alumne de L Vannucci a Bolonya i de B Pasquini a Roma, ciutat on compongué dos dels seus oratoris Nomenat organista de l’església dels jesuïtes a Roma 1715, el 1716 publicà la seva collecció de Sonate d’intavolatura amb peces per a orgue i per a clavicèmbal que es feren molt famoses pel seu estil melodiós i agradable Zipoli ingressà en la Companyia de Jesús i, ja novici, fou enviat a treballar a les missions de l’Amèrica del Sud Arribà a Córdoba Argentina el 1717 i cursà estudis de filosofia i…

Estudià orgue al Conservatori de Varsòvia amb M Surzynski, i després passà al Conservatori de Kíev De nou a Varsòvia, fou alumne de R Statkovski i, més tard, de K Szymanowski Durant dues etapes, separades per la Segona Guerra Mundial, impartí classes de composició i orgue a Katowice 1929-39 i 1954-67 i exercí d’organista Un dels seus trets estilístics és l’ús de formes preclàssiques, com en Toccata 1938, Sinfonietta 1946, Concerto grosso 1954 o les primeres simfonies en compongué cinc entre el 1924 i el 1968 Però amb 3 Sonety 1958 introduí noves tècniques de composició, inclòs el…

Realitzà els primers estudis amb T Smith i JW Callcott L’any 1794 es convertí en l’organista d’Ely Chapell, a Holborn, entre el 1812 i el 1837 ho fou a la Belgrave Chapel, i a partir del 1838, a la Charterhouse El 1798 fundà a Londres l’associació coral Concentores Sodales, i el 1813, la Philharmonic Society L’any 1822 fou membre de la comissió examinadora de la Royal Academy of Music Com a compositor s’especialitzà en música coral Escriví una gran quantitat de glees , himnes, cànons, salms, etc Amb tot, una part important de la seva producció és formada per música de cambra i…