Resultats de la cerca
Es mostren 1073 resultats
la Pietat
Pietat , de Miquel Àngel (1475-1564) (Catedral de Florència)
© Corel Professional Photos
Devoció mariana derivada del cicle de la Passió o Davallament de la Creu que representa Maria amb el fill mort sobre els genolls.
Comença a trobar-se en l’art alemany al final del s XIV, d’on passà a Itàlia s XV i a la resta d’Europa Les primitives capelles i esglésies dedicades a la Pietat comencen a trobar-se, als Països Catalans, als s XV i XVI, sovint, com el cas d’Ulldecona, adoptant aquesta modalitat devocional a una capella mariana preexistent N'hi ha capelles per tot el territori català des de la Vall d’Aran Bossost, Lés al Montsià Ulldecona Entre les esglésies més importants hi ha la Pietat de Vic i la d’Igualada La iconografia de la Pietat esdevé dominant, primer en pintura i després…
Joan Garí i Clofent
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en filologia catalana, és catedràtic de valencià a l’ensenyament mitjà i collabora en diversos mitjans de comunicació escrits El País , El Punt , L’Espill , Caràcters , El Temps , Levante Des del 1991 presideix l’Agrupació Borrianenca de Cultura La seva producció literària inclou diferents gèneres, entre els quals sobresurt l’assaig Entre altres guardons, ha rebut dos cops el premi Recull-Rafael Cornellà de retrat literari amb Llum, més llum Andreu Alfaro 1998 i Manuel Vicent o la frase feliç 2013, i també és autor de L’única passió noble 2015, premis Ciutat de Benicarló de…
,
Nanni Moretti
Cinematografia
Cineasta italià.
Fill d’un professor universitari, desenvolupà la seva passió pel cinema i alhora pel waterpolo jugà a primera divisió i fou internacional juvenil Realitzà els seus primers curtmetratges a 20 anys, i el 1977 dirigí el llargmetratge Io sono un autarchico Guionista i actor de les seves pellícules, és autor d’una filmografia singular, amb arguments basats en experiències personals que li serveixen per a explicar la seva manera de veure el món i la societat italiana des d’un punt de vista irònic i amb una realització propera a l’espontaneïtat Autor de films com Ecce bombo 1977, Sogni d’oro 1981,…
Ferrer Bassa

Ferrer Bassa Pintura mural a l’oli a la capella de Sant Miquel del monestir de Pedralbes, Barcelona (~1346)
Pintura
Pintor.
Ciutadà de Barcelona, documentat del 1324 al 1348 És la primera figura de vàlua internacional de la pintura catalana La seva vida és poc coneguda hom sap que el 1324 rebé l’encàrrec de decorar els murs de dues capelles de l’església antiga de Sitges i que, des del 1333, que introduí la pintura italogòtica als Països Catalans, rebé successivament encàrrecs d’Alfons III i de Pere III L’única pintura sobre taula conservada és un fragment de retaule amb escenes de la vida de sant Bernat Museu de Vic, i fins l’any 1936, en què fou destruït, hi havia encara el frontal de Bellpuig de les Avellanes…
Onofre Reixach
Música
Compositor i organista menorquí.
És possible que comencés la seva formació musical al seminari de Ciutadella, on realitzà els estudis eclesiàstics Fou alumne del compositor català Ramon Carnicer, que residí a Menorca del 1808 al 1814 El 1813 fou nomenat organista de la seu de Ciutadella i l’any 1825 assumí la plaça de mestre de capella de la catedral menorquina, aquest darrer que exercí durant vint-i-cinc anys El 1850 ocupà novament el lloc d’organista catedralici, càrrec que no deixà fins a la seva mort La seva popularitat i el seu prestigi s’evidenciaren en el seu enterrament, al qual assistiren massivament els habitants…
Marina Garcés i Mascareñas
Filosofia
Filòsofa.
Filla de l’arquitecte Jordi Garcés , el 1996 es llicencià a la Universitat de Barcelona, i el 2001 hi obtingué el doctorat Ha exercit la docència a la Universitat Oberta de Catalunya 2002-14 i, des del 2003, a la Universitat de Saragossa, on entre el 2006 i el 2021 fou professora titular de filosofia Actualment és professora agregada de la Universitat Oberta de Catalunya Des d’una posició propera a l’ altermundisme i a l’esquerra radical, el seu pensament cerca superar l’ordre i les concepcions generadores de desigualtats, especialment els relats del poder que els justifiquen, mitjançant la…
Joan Tomàs i Parés
Folklore
Música
Músic i musicòleg.
Cursà estudis musicals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb mestres com Lluis Millet, Antoni Nicolau i Enric Morera El 1908 entrà a la secció de nois de l’Orfeó Català, de la qual fou nomenat director el 1919 També dirigí altres formacions, com l’Orfeó Lluís Millet, l’Escola Coral i la Capella de Música de Sant Pere de Terrassa El 1946 fou nomenat sotsdirector de l’ Orfeó Català Com a musicòleg, se centrà en la música tradicional Fou un dels pioners de l’ Obra del Cançoner Popular de Catalunya , al qual contribuí amb una gran quantitat de documents que recollí, i collaborà en la…
Fragments de sarcòfag de Tona
Dos fragments d’un sarcòfag, possiblement de pedra calcària, localitzats a l’església de Sant Andreu del castell de Tona l’any 1943 S Vidal Aquests dos fragments foren descoberts a l’abril del 1943 en unes excavacions a l’església de Sant Andreu del castell de Tona Osona Actualment es guarden al Museu Municipal de Tona núms d’inv A EC-44 i B EC-43 El fragment A fa 0,185 × 0,226 × 0,06 m i el B 0,285 × 0,075 × 0,078 m Possiblement són de pedra calcària Al fragment A hi ha representada la crux invicta de Crist amb corona de llorer i el que semblen dues figures humanes els soldats, als seus…
Jaume Creus i del Castillo
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Escriptor i traductor.
Estudià filologia catalana i llengües Interessat pel món de l’edició, la música i el cinema, ha collaborat en múltiples activitats culturals i empreses, des de la revista universitària Tarotdequinze fins a la collecció “Cristalls”, que dirigí conjuntament amb V Altaió De la seva poesia destaquen els reculls La poesia, és a dir la follia 1975, amb V Altaió, Terres interiors, platges extenses 1983, El lent creixement dels coralls 1989, Calotips i instantànies 1993, Eros d’encesa fletxa 1994, premi V Andrés Estellés i Poemari de Bòsnia 1995, llibre sobre el qual feu el seu…
,
Joan Eiximeno
Literatura catalana
Teòleg, predicador i diplomàtic.
Vida i obra Franciscà, el 1401 passà a viure a Barcelona, on fou confessor de la reina Maria de Luna, del comte d’Urgell i de Martí de Sicília el 1409 anà amb aquest darrer a Sardenya, i li serví d’executor testamentari Defensà els drets a la corona del comte Jaume d’Urgell, del qual fou ambaixador en el parlament de Catalunya 1411 Malgrat això, serví després Ferran I i, a Itàlia, participà en les negociacions per a l’acabament del Cisma d’Occident Hom li concedí primerament l’arrendament del bisbat de Malta 1417, i després efectivament la mitra 1418 La constant relació amb Itàlia influí…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina