Resultats de la cerca

Llicenciat en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona, on s’especialitzà en art contemporani, fou coordinador d’exposicions i responsable de patrocinis al Museu d’Art Contemporani de Barcelona 1996-2000, responsable de Serveis Culturals i coordinador general de la Fundació Caixa Catalunya 2002-05, sub-director general de Museus i Promoció del Patrimoni Cultural a la Generalitat de Catalunya 2005-06 i director del Museu Picasso de Barcelona 2006-11 D’ençà del desembre del 2011 és director del Museu Nacional d’Art de Catalunya

Professora de la Universitat de Barcelona En el camp de l’anàlisi i l’estudi, collabora amb diferents grups en programes de recerca i de difusió del patrimoni industrial i de la ciutat Entre les nombroses publicacions en què ha participat, és autora de L’habitatge a Catalunya coautora, 1993, La configuració dels barris populars de la Ciutat Vella , dins Els barris de Barcelona 1999, La ciutat de les fàbriques Itineraris industrials de Sant Martí, Barcelona 2002, Memòria del passat industrial de les Corts, Barcelona 2005 i Can Ricart Estudi Patrimonial 2005

L’associació collabora a la Carte Archéologique du Service Régional de l’Archéologie Ministère de la Culture El seu objectiu ha estat la defensa del patrimoni excavacions d’emergència, gestions a prop dels poders públics, etc A més d’obrir la seva biblioteca al públic, ha promogut diverses activitats pedagògiques conferències, viatges d’estudis, exposicions i publicació d’un butlletí Ha organitzat dos colloquis el 1989 sobre la Via Domitiana “Voies romaines du Rhône à l’Ébre via Domitia et via Augusta”, 1997, i el 2001, en homenatge a Joan Abelanet “Roches ornées, roches dressées”

Des del segle XVII, substituïa un antic pont fet al segle XIV i que fou conservat fins a la fi del segle XVI El peatge era cobrat pel municipi barceloní el 1715, amb la Nova Planta, la seva explotació passà a les mans del patrimoni reial Amb l’obertura, l’any 1769, del pont de Molins de Rei, la seva utilització decaigué, a causa de la desviació del trànsit pel pont, i esdevingué d’interès únicament local Perdurà fins a mitjan segle XIX, que fou construït el pont de Sant Boi

Llicenciat en Història Medieval 1979 i Història de l’Art 1988, exercí de mestre de primària 1978-2006 Des de l’any  1982 collaborà amb el Servei del patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, fent estudis documentals i fotogràfics d’unes 500 obres arquitectòniques de la comarca de l’Alt Urgell És autor de Vocabulari Bàsic d’Art per a l’escola 1989 i Quan la Terra era plana 2004, una novella històrica infantil amb voluntat didàctica per explicar com era l’edat mitjana També collaborà com a autor de llibres de text

En les eleccions celebrades en dues voltes a l’octubre, el Partit Democràtic Gabonès PDG va revalidar la majoria en obtenir 98 escons dels 143 del Parlament Els Demòcrates, encapçalats per Guy Nzouba-Ndama, en van aconseguir 11, mentre que l’Agrupació Patrimoni i Modernitat, dirigida per Alexandre Barro Chambrier, tan sols 4 La llarga absència del president Ali Bongo Ondimba per malaltia –internat a l’octubre en un hospital de Riad Aràbia Saudita i posteriorment, al novembre, traslladat a Rabat per a recuperar-se– va desfermar tota mena de rumors al país

Casat amb Marianna, filla del fabricant Llorenç Clarós , n'heretà la fàbrica d’indianes i l’amplià El 1834, durant l’epidèmia del còlera, fou dels pocs industrials que no abandonà Barcelona i presidí el ram de pintats i estampats Després de la Insurrecció Centralista de Barcelona, fou nomenat regidor de l’ajuntament novembre del 1843 El 1852 creà la raó social Serra Germans i Companyia amb els seus fills Llorenç, Josep i Eusebi Serra i Clarós el patrimoni d’aquest passà, a la seva mort, a Eusebi Bertrand i Serra

Fill d’Eric V i d’Agnès de Brandenburg S'enfrontà a la noblesa i a l’alt clergat empresonà l’arquebisbe Jens Grand 1294, però fou excomunicat i hagué d’obtenir el perdó del papa Bonifaci VIII 1303 Vençut per noruecs i suecs, signà la pau el 1309 Derrotà els nobles dirigits pel duc Valdemar IV de Slesvig i ocupà algunes ciutats alemanyes, però les revoltes camperoles 1313 l’arruïnaren i cedí una gran part del seu patrimoni als prínceps estrangers o als grans senyors del regne

Conservadora d’etnologia del Museu Comarcal del Montsià, formà part del Consell Assessor de Cultura Popular 1993-2005 i de la Comissió Científica Assessora d’Etnologia 1994-2000 del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Des del 1998 s’encarrega de la coordinació pedagògica de l’escola d’estiu de jocs tradicionals FestCat, a Horta de Sant Joan És autora de recerques, llibres i articles científics i tècnics, i també comissària, documentalista d’exposicions i coordinadora de jornades i congressos sobre patrimoni popular i sobre jocs tradicionals a les terres de l’Ebre

Per la seva posició, prop del Sàhara, ha estat sempre un punt de partença de caravanes Fundada per amazics, probablement tuàregs, islamitzats ~1077, fou aviat un florent centre comercial or, sal i esclaus i cultural de l’islam africà Cobejada, a causa de la seva situació, per diversos imperis veïns annexada al regne de Mali el 1336, a l’imperi Songhai el 1468, diverses incursions tuàregs, etc, a partir de l’expedició marroquina al Sudan 1591 depengué dels soldans del Marroc fins que els governadors militars de la plaça anaren rompent a poc a poc els lligams amb el poder central Al començament…