Resultats de la cerca

Fou comptable a Amsterdam A partir de l’any 1831 es dedicà plenament a la poesia Escriví balades romàntiques Gedichte , ‘Poemes’, 1838, i després s’orientà cap a la poesia de caràcter polític Mein Glaubensbekenntnis , ‘La meva professió de fe’, 1844 A causa de la seva actitud revolucionària s’exilià fins el 1848, que collaborà amb Marx al Neue Rheinische Zeitung de Colònia El 1849, expulsat de Colònia, publicà els seus Neuere politische und soziale Gedichte ‘Nous poemes polítics i socials’

En jubilar-se es dedicà intensament al conreu de la llengua i de la poesia catalanes Fou tresorer del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i després de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans La seva poesia, clàssica, té un caire preciosista Publicà els reculls Somnieigs poètics 1964, Esfullament d’ànima Tannkes 1966, Itinerari espiritual 1968 i Últims cants 1971 La seva obra d’estudi consta d’una Gramàtica catalana 1969 i d’un Assaig sobre la versificació catalana clàssica i moderna 1970

Advocat, des del 1848 ocupà alts càrrecs polítics Considerat el primer poeta èpic croat, és conegut sobretot per l’epopeia Smrt Smail-aga Čengijića ‘La mort de Smail-aga Čengijića’, 1846, sobre la lluita del poble montenegrí contra l’opressió turca, obra en versos lliures inspirada en la poesia popular Cal també esmentar-ne Osman 1842, dos cants escrits en un estil plàstic i viu, síntesi dels mitjans d’expressió clàssics i populars amb els de la poesia dalmatoragusana i moderna

Fou amic de SPetöfi, i un dels caps de la joventut revolucionària del 1848 Els temes principals de la seva poesia són l’amor no correspost, l’existència humana i l’actualitat política Els seus poemes es caracterizen per les imatges denses i vigoroses i l’expressió ombrívola del seu sentiment solitari de la vida És autor de manifests que testimonien la seva clarividència política Publicà dos reculls poètics Összes költemények ‘Poesia completa’, 1881 i Vajda János költeményei ‘Els poemes de JVajda’, 1895

Fill del periodista i comediògraf Joan Molas i Casas Llicenciat en dret, s’especialitzà en qüestions de propietat intellectual És autor d’una obra poètica breu Sonates 1916, amb prefaci d’Apelles Mestres, se centra en l’aproximació entre la poesia i les formes musicals A Llum, amor, pensament 1920, la naturalesa i les reflexions poètiques són els eixos de les composicions L’estil, la imatgeria i les idees sobre la naturalesa, el poeta i la poesia són properes a Maragall

De formació autodidàctica, es donà a conèixer a vint anys amb la publicació de proses i poemes a la premsa catòlica d’Igualada Virtus et Labor  i Llibertat El 1929 fou cofundador de Revista d’Igualada  i durant els anys trenta collaborà a La Revista , La Publicitat i La Veu de Catalunya El 1934 publicà el seu primer llibre de versos, Ònix i níquel De ressons neopopularistes i avantguardistes, però sobretot inserint-se en les reformulacions del romanticisme pròpies de part de la poesia europea de l’època els temes del somni i la infantesa, l’associació de poesia i…

Estudià teologia a la Universitat d’Osca, on es graduà en arts i teologia 1578 i 1579 i es feu frare mercedari Publicà el poemari Divina y varia poesía Osca 1579, encapçalat per cinc obres dramàtiques en castellà de tema religiós Com a colofó a dues d’aquestes obres, hi va incloure dues poesies en català una nadala al Coloquio moral intitulado labor del Alma i una cerdaneta o cerdanilla a l’ Acto pastoril intitulado “Lorentina” La seva poesia va influir Bartolomé Leonardo de Argensola

Com a escriptor, Ramon Ramon es dedica únicament a la creació poètica El 1991, a vint-i-un anys, va publicar el seu primer llibre, A tall d’incendi premi Benvingut Oliver, que anunciava una promesa poètica que s’ha confirmat amb tres poemaris més Primavera inacabada 1995, premi de poesia Festa d’Elx 1992, Contra el desig 1999, premi Manuel Rodríguez Martínez i Cor desmoblat 2004 La poesia de Ramon Ramon, de figuració realista, dibuixa una marcada línia ascendent d’exigència intellectual, moral i artística

S'inspiraven en GR Deržavin i NK Batiu^skov i en recollien l’amor a la terra i l’ideal de la llibertat individual, que transformaven en el de la llibertat social del poble tiranitzat pel tsarisme Rebutjaven el classicisme francès i el formalisme poètic, tornaven a les fonts russes i als clàssics grecs i utilitzaven el llenguatge poètic, de caràcter romàntic, per a expressar llurs sentiments, principalment socials De la poesia decabrista, inici de la poesia revolucionària russa, sorgiren les primeres obres del realisme rus

La seva obra ha sofert una evolució que comença amb els ajustats apunts expressionistes de XX Poemas 1925 fins la destrucció dels seus ideals que recullen els darrers versos A aquest recull seguiren Nuevo amor 1933, Poesias escogidas 1938, Florido laude 1944, Poesía 1955, Sonetos 1964, Poesía, prosa, teatro 1966, México, leyenda de una ciudad 1967 i Historia y leyendas de Coyoacán 1971 La part final de la seva obra és fruit dels anys que ocupà el càrrec de cronista de la ciutat Conreà també el teatre