Resultats de la cerca

El seu realisme cínic, expressat en un llenguatge cru i aspre, no exclou, però sentiments de solidaritat vers els éssers humils i marginats de la societat L’estil es basa sobretot en els trets dialectals de la seva regió i en una sintaxi rica i imaginativa De la seva obra cal destacar Mijn kleine oorlog ‘La meva petita guerra’, 1946, De Kapellekensbaan ‘L’avinguda de la Capelleta’, 1953, Menuet 1955, Het Geuzenboek ‘El llibre dels brivalls’, 1978, entre d’altres

Les fulles, d’un color verd fosc, són caduques les flors, blanques i de flaire suau El seu fruit és una baia grossa, de color verd, recoberta per una pell marró fina, rasposa i amb borrissol L’actinídia és una fruita molt rica en vitamina C 300 mg/100 g, deu vegades més que una llimona, àcid fòlic, proteïnes i sals de calci, ferro i fòsfor És poc calòrica i conté força fibra Comestible, el seu consum s’ha estès modernament per Europa

La capital és Las Palmas de Gran Canària D’origen volcànic, presenta una forma quasi circular i és constituïda per un massís que assoleix la màxima altitud al Pozo de las Nieves 1 950 m, al centre de l’illa La població, el 55% de la qual habita a la capital, es concentra al NE, que és la zona més rica en agricultura La producció de plàtans i de tomàquets, localitzada al N i el NE, és la riquesa principal Hi té una gran importància el turisme

És centre comercial d’una rica comarca agrícola Seu episcopal des del s XII, la catedral és formada per dos edificis units a la part antiga s XIII-XIV, s’hi destaquen el claustre i la sala capitular de curiosa cúpula orientalitzant En la nova, començada el 1498, hi intervingueren FColonia, ACovarrubias, DSiloé, RGil de Hontañón i Juan de Álava El retaule major és obra de GFernández i FRicci Les esglésies de San Nicolás i San Pedro són del s XIII Es conserven diverses cases senyorívoles

Situada a 30 km al nord-est d’Ho Chi Minh, a la vora esquerra del Song Dong Nai És una de les ciutat més antigues de la Cotxintxina Actualment ha sofert una expansió industrial acer, metallúrgia, aparells de refrigeració, bateries, productes químics, aparells de ràdio i de televisió Conserva activitats tradicionals com la indústria de la ceràmica i de la pedra de construcció Situada en un àrea de rica agricultura, hom hi conrea canya de sucre, oli de palma, hortalisses, plantacions de cautxú, arròs

És anomenat també compost exocèntric i compost possessiu Bahuvrīhi és un mot compost sànscrit que, separant-ne els elements, significa “molt d’arròs”, però que no designa una gran quantitat d’arròs, sinó una persona rica per les seves possessions d’arròs En definitiva, es tracta, doncs, de la transformació de dues frases, com és ara “l’arròs és copiós” i “aquest arròs és de tal persona” En català, els composts bahuvrīhi no abunden, però en són exemples nets formes com capgròs i poca-solta

Estudià dret a Barcelona Fou collaborador de Lo Sometent i d’altres revistes de Reus amb el pseudònim Lluís de Gonzaga Secretari de la legació espanyola al Vaticà, a Costa Rica i a Berna, es destacà per la seva tasca humanitària, a la Societat de Nacions, a favor dels presos i els ferits de la Primera Guerra Mundial Publicà obres com Suiza y el progreso social 1931, La embajada de Saavedra Fajardo en Suiza Apuntes históricos 1639-1642 1931 i Apuntes hispano-suizos 1931

Fonamentalment es guanyà la vida com a illustrador i en tasques de correcció i traducció Fou collaborador de la revista Amic La seva prosa, rica en imatges, es caracteritza per un preciosisme esteticista i poètic És autor de diversos llibres de narracions i prosa poètica, entre els quals destaquen Llibre d’imatges 1930, Rosa, Clara, Joan i Pere 1933, La meva vida en el llac 1935 i la novella curta El vent 1937 També traduí al català El senglar de bronze 1934 de Hans C Andersen

Centre natural de vies de comunicació, és situada a la confluència de diversos sistemes fluvials que emmarquen de N a S la ruta de Nanchang La ciutat declinà amb la construcció del ferrocarril Wuhan-Hankou-Canton, que absorbí el principal corrent comercial vers Hunan Després del 1949 experimentà una expansió demogràfica parallela al desenvolupament industrial, explotant els productes agrícoles i miners de l’àrea, rica en tungstè i estany Té construcció de maquinària i motors, manufactures de fusta, producció de paper i refineria de sucre

Collaborà a La Ilustración Española y Americana de Madrid, però s’especialitzà com a retratista d’un realisme correcte però impersonal El 1875 retratà el nou bisbe de Mallorca Mateu Jaume Garau Vers el 1890 anà a París, on residí habitualment i concorregué als Salons des Artistes Français El seu retrat de Mistral 1914 fou adquirit pel Museu d’Arles Viatjà per Amèrica del Sud i retratà els presidents d’Argentina, Perú, Colòmbia, El Salvador, Hondures, Guatemala, Nicaragua i Costa Rica El 1920 tornà a Madrid