Resultats de la cerca

Entre els anys 1094 i 1097 s’hi aixecà una església edificada primer a santa Maria i més tard a Santa Magdalena, que fou sufragània de Centelles fins el 1868, i després passà a ésser-ho de Sant Martí de Centelles Fou abandonada al principi del segle actual, i el culte es traslladà a la capella de Santa Magdalena del mas Cerdà De la primitiva resten importants ruïnes

El lloc és esmentat ja el 977, i des de mitjan segle XI ho és el castell de Toralles, que hom ha identificat amb les ruïnes que hi ha al cim del Montpetit les quals han estat també atribuïdes al castell de Castellar de la Muntanya, i que havia format part del comtat de Besalú i després del vescomtat de Bas El lloc pertanyia al segle XVII al comtat de Montagut

És un centre agrícola oliveres, cotó, blat i miner lignit i magnesita Vora l’actual ciutat es troben les ruïnes de l’antiga ciutat hellenística de Tralles Aydın constituí un emirat seljúcida al final del s XIII Segons Ramon Muntaner, les forces de la “gavella de Tin” Aydın foren unes de les derrotades per Roger de Flor a la batalla d’Auley 1304 El 1403 passà als otomans i formà un sancak

Centre industrial i comercial Destaca la universitat 1813 i la catedral 1747, declarada patrimoni de la humanitat el 2011 La ciutat fou fundada el 1524 per Francisco Hernández de Córdoba, en un lloc anomenat pels indígenes Nagarando, a uns 30 km de la ciutat actual, les ruïnes de la qual són un atractiu turístic Un terràtremol i l’erupció del volcà el 1610 provocaren la reconstrucció de la ciutat més a l'oest

Fundada el 628 aC, lluità constantment contra els fenicis i, al segle V aC, ajudà Siracusa contra els atenesos Fou destruïda pels cartaginesos en dues ocasions 409 i 250 aC Han estat conservades les seves importants ruïnes L’acròpolis ofereix clarament el pla reticular de la ciutat, amb diversos temples que daten dels segles VI-IV aC Són notables els altres edificis i les necròpolis, que han proporcionat abundoses restes de ceràmica

Església parroquial de la població, esmentada des de l’any 959 Fou enterament reconstruïda a partir del 1554, com ho testifica una inscripció de la façana occidental A partir dels anys 1223-26 passà, amb el lloc i el castell, a ser dependència directa de l’església d’Elna Les ruïnes de l’antiga església es drecen entre l’església parroquial actual —construïda com hem dit al segle XVI— i el cementiri

Era situada al nord-oest del poble, a la riba esquerra de la Tet Esmentada des del 1121, depenia del monestir de Sant Andreu de Sureda El 1266 era dependent del monestir cistercenc de Santa Maria de Jau, el qual hi establí una granja El lloc havia estat antigament fortificat Avui no en queda rastre aparent, excepte les ruïnes d’un oratori consagrat a la Mare de Déu del Remei, esmentat des del segle XVIII

Antiga capella eremitana, citada en deixes testamentàries a partir del 1282, i més tard convent franciscà, és situada sobre un serrat, a 592 m d’altitud, a l’esquerra de la riera de Vallors, dins l’antiga parròquia de Sant Miquel de Cladells El 1690 es va fundar aquí un convent de franciscans, que va subsistir fins al 1835 Aquesta comunitat va aixecar una gran església i el convent, ara en ruïnes

Capella rural documentada des del 1511, però que existia de molt abans, perquè el cognom Santromà ja apareix des del 1280 al terme de Buixalleu Es troba a poca distància vers al nord-est de l’església parroquial de Sant Feliu Avui dia es coneix el seu emplaçament original en unes ruïnes conegudes com Sant Romà vell, per a distingir-les de Sant Romà nou, una moderna capella feta fa poques dècades

Situació Notables ruïnes d’aquesta església situades prop del castell de Llavassui ECSA - JI Rodríguez Les ruïnes d’aquesta església són a la vora dels vestigis del castell de Llavassui, al vessant del turó Mapa 31-12 288 Situació 31TBG867581 L’accés a l’església és el mateix descrit en la monografia anterior JBP Església L’església de Santa Maria era un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó, de la qual resten les arrencades, i era capçada per un absis semicircular, de què només s’endevina el perímetre Planta dels vestigis de l’església, que conserva força…