Era situada al nord-oest del poble, a la riba esquerra de la Tet. Esmentada des del 1121, depenia del monestir de Sant Andreu de Sureda. El 1266 era dependent del monestir cistercenc de Santa Maria de Jau, el qual hi establí una granja. El lloc havia estat antigament fortificat. Avui no en queda rastre aparent, excepte les ruïnes d’un oratori consagrat a la Mare de Déu del Remei, esmentat des del segle XVIII.