Resultats de la cerca
Es mostren 2619 resultats
Flannery O’Connor
Literatura
Escriptora nord-americana.
Després de graduar-se al State College femení de Georgia, estudià a la Universitat de Iowa Les seves primeres publicacions foren narracions, com ara Accent 1946, gènere que continuà conreant amb A Good Man is Hard to Find ‘Un home bo és difícil de trobar’, 1955 i Everything that Rises Must Converge ‘Tot el que puja ha de convergir’, 1965 La seva obra novellesca, situada en el sud rural, tracta sovint de l’alienació humana Són importants Wise Blood ‘Sang sàvia’, 1952, portada al cinema per JHuston el 1979 i The Violent Bear it Away ‘Els violents suren’, 1960
Antonio Flores de Lemus
Economia
Economista andalús.
Graduat en dret, estudià ciències polítiques i estadística a Alemanya El 1904 guanyà la càtedra d’economia política de Barcelona i començà una notable tasca pedagògica, que continuà a Madrid, on guanyà la mateixa càtedra el 1920 Com a tècnic del ministeri de finances i assessor del govern en qüestions fiscals i econòmiques, desenvolupà un treball importantíssim, entre el 1905 i el 1936 Els seus escrits més coneguts són l’article Sobre una dirección fundamental de la producción rural española 1926 i el Dictamen de la Comisión para el estudio de la implantación del patrón oro 1929
Walker Evans
Fotografia
Fotògraf.
El seu interès per descriure la realitat es concreta en fotografies directes i expressives que reflecteixen aspectes de les formes i de les condicions de vida dels americans Alguns dels motius que li interessaren més són l’arquitectura domèstica i rural, els pagesos treballà per a la Farm Security Administration , l’automòbil i els senyals de circulació, les eines, la publicitat, la vida urbana, etc Entre les publicacions amb fotografies seves destaquen American Photographs 1938 i Let Us Now Praise Famous Men 1941 Les fotografies de W Evans, d’una gran força plàstica, tenen…
Josep Oriol Jansana i d’Anzizu
Pintura
Pintor.
Es formà amb Nolasc Valls i a Llotja Exposà per primer cop a Barcelona 1935 El 1944, becat, pintà al Marroc Exposà novament a Barcelona diverses vegades —des del 1942—, amb un parèntesi forçat 1947-63, així com a Bilbao 1969 Viatjà per Itàlia 1971-72, on obtingué la medalla d’or del quart concurs Cadorago-Lario de Como 1971 La seva pintura, centrada en el paisatge urbà o rural, participa de l’herència fauve i s’alinea entre els epígons de l’estètica de l’Agrupació Courbet Té obres a museus de Milà i Montecatini
Valentín Lamas Carvajal
Literatura
Escriptor gallec.
A la seva poesia — Saudades galegas 1880, A musa das aldeas 1890— conreà un costumisme d’arrel rural on abunda la nota sentimental i de denúncia social Fou un dels iniciadors del periodisme en gallec La seva obra en prosa O catecismo do labrego 1889, publicada sota el pseudònim de FrMarcos da Portela, és una paròdia del Catecismo cristiano de GAstete, on, per mitjà de preguntes i respostes, hom posa en relleu la dramàtica situació dels camperols gallecs És l’obra en prosa gallega més àmpliament difosa, fins i tot avui, i una de les peces més importants de la literatura social…
Banco Exterior de España
Entitat bancària paraestatal constituïda a Madrid per decret el 1928 i adjudicada a la Sociedad Anónima de Crédito Nacional Peninsular y Americano, amb l’objecte de fomentar el comerç exterior d’Espanya i les relacions econòmiques amb altres estats.
La societat adjudicatària era encapçalada pel Banc de Catalunya, acompanyat pel Banco Central, l’Hispanocolonial, la Banca Marsans i Arnús-Garí El 1940 l’INI n'inicià la privatització, però el 1962 s’invertí aquesta política i les accions passaren a l’Instituto de Crédito Oficial ICO El 1981 absorbí el Banco Rural y Mediterráneo i, posteriorment, alguns altres bancs, afectats per la crisi bancària El 1991 es fusionà amb la Caja Postal de Ahorros i altres entitats públiques per a formar Argentaria Corporación Bancaria de España SA, entitat que el 1999 constituí, amb el Banco…
Antoni F. Tulla i Pujol
Geografia
Geògraf.
Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1971, es doctorà el 1982 És professor des del 1974 i catedràtic de geografia des del 1989 S'ha interessat per la geografia rural Estructura agrària tipologia d’explotacions de muntanya Alt Pirineu català Urgellet-Baridà 1988, Procés de transformació agrària en àrees rurals de muntanya 1990 també ha estudiat la divisió funcional de Catalunya i l’impacte territorial en àrees metropolitanes El transport públic en la futura vertebració del territori metropolità de Barcelona en collaboració, 1986 tot…
Santa Seclina (Caldes de Malavella)
Art romànic
A l’extrem sud-est del terme, a l’inici d’un apèndix del terme de Caldes de Malavella, situat entre Vidreres i Llagostera, hi ha la parròquia rural de Santa Seclina o Santa Seculina És una església barroca, amb un esvelt campanar, que la fa visible des de la carretera de Vidreres a Llagostera Cal cercar el seu origen als segles XI o XII, en què es completà la geografia religiosa de la comarca consta en els nomenclàtors i llistes sinodals de la diòcesi de Girona, del segle XIV en endavant, com a Sancta Sicline, Segline o Seculine
Sant Mateu de Franciac (Caldes de Malavella)
Art romànic
Església parroquial, situada al nord del terme, a la dreta de l’Onyar, prop del límit amb Riudellots, molt a prop de la N-ll L’edifici actual es va refer entre els anys 1762 i 1773, segons les dates gravades a les llindes Consta com a parròquia rural al Llibre verd de Girona, el 1362, i en els antics nomenclàtors de la diòcesi gironina Hom en pot situar l’origen als segles X o XI A la part nord de l’edifici actual hi ha reaprofitat un mur vell que podria ésser d’època romànica
Sant Martí Vell
Art romànic
Església parroquial que ha donat nom al poble i municipi homònim, situat al sector septentrional de les Gavarres L’edifici actual és gòtic tardà, amb un campanar goticitzant i una façana renaixentista, que duu la data de 1597 i acaba amb una galeria d’arquets semblant a la d’un palau o edifici civil És esmentada el 1035 en el testament de Gilabert de Cruïlles com “Sancti Martini qui dicunt Vetulo” , i del 1229 en endavant com “Sancti Martini Veteris” Fou sempre una parròquia rural escassament poblada, amb un nucli de menys d’un centenar d’habitants
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina