Resultats de la cerca
Es mostren 653 resultats
Visa pour l’Image
Periodisme
Festival internacional de fotoperiodisme celebrat anualment a Perpinyà des del 1989.
Patrocinat per l’ajuntament de la ciutat i les institucions departamentals i regionals, i també per companyies del món de la imatge Canon i publicacions de prestigi Paris-Match , National Geographic , se celebra durant quinze dies des del final d’agost fins a mitjan setembre Les exposicions i els diferents actes conferències, colloquis, etc tenen lloc en diversos punts de la ciutat, com ara els convents de Sant Domènec i dels Mínims i l’antic claustre funerari de la catedral de Sant Joan Baptista, conegut com Campo Santo Ha esdevingut una de les mostres més importants del món de…
Antonio Fogazzaro
Literatura italiana
Escriptor italià.
Mentre estudiava a Torí 1860-64 experimentà una profunda crisi religiosa, reflectida en tota la seva obra Les seves primeres produccions foren Miranda 1847 i el recull Valsolda 1876, poemes, les novelles Malombra 1881 i Daniele Cortis 1885 i el recull Fedele ed altri racconti 1887, on ja apareixen els temes de les seves millors novelles els ambients aristocràtics i els contrasts sentimentals de les ànimes elevades, la barreja de religió i de sensualitat i la temptativa de conciliar la fe amb la ciència, especialment amb la teoria de l’evolució, i Il mistero del poeta…
Francesc Arimon i Marco
Literatura catalana
Escriptor.
Educat a Madrid, escriví sempre en castellà Formà part de la redacció d' El Liberal com a crític d’art Visqué alguns anys a València, on treballà per a l’Editorial Guerri, especialitzada en la publicació de novelles per fascicles Seguint la línia valenciana del gènere fulletonesc Ayguals d’Izco, Pérez i Escrig, Lluís de Val, popularitzà el seu pseudònim Mario d’Ancona amb obres com Sin justicia , El soldado de la Paz , etc És autor d' El milagro de un santo desconocido 1923 i Del reino de los cielos 1924, dins el número 802 de la revista Los Contemporáneos També publicà…
Francesc Guerau
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Jesuïta 1655, fou censor del Sant Ofici i rector dels collegis de Barcelona, Urgell, Palma i Saragossa Predicador famós, publicà una dotzena d’obres molt divulgades, entre les quals cal remarcar El sabio instruido de la naturaleza , en tres parts Barcelona 1675, 1681 i 1700, i El sabio instruido de la gracia, en varias máximas o ideas evangélicas, políticas y morales 2 vol Madrid 1671, ambdues amb nombroses reedicions La primera està dividida en màximes, cadascuna amb el seu emblema, amb illustració i un breu text narratiu d’on extreu el contingut moral explanat a la màxima la segona consta d…
Ángel María Amor Ruibal
Filosofia
Pensador gallec.
Doctor en filosofia i teologia i professor de dret canònic a Santiago Primer s’especialitzà en filologia Introducción al estudio de la lingüística europea , 1900 Problemas fundamentales de filología comparada , 1904-05, però posteriorment es dedicà a la filosofia Malgrat que fou una figura aïllada, la seva obra s’insereix en el moviment de renovació de l’escolàstica del final del segle XIX Amor Ruibal criticà la filosofia moderna pel seu desconcert i la seva incapacitat per a elaborar una ontologia, desconcert que podia superar l’escolàstica però per a això calia que aquesta s’alliberés del…
Les descobertes de Cristòfor Colom. 1492-1504
El seu origen i l’any del naixement són controvertits La tradició, en part sostinguda per documentació escrita, el fa nascut a Gènova, tesi sovint contestada per altres hipòtesis, entre les quals la d’un possible origen català, avalades també per la documentació corresponent De molt jove s’embarcà com a agent comercial i, després, com a pilot, i navegà per la Mediterrània Les pàtries de Colom El 1476, en un viatge a Anglaterra, fou atacat per pirates i arribà nàufrag a Portugal, on s’establí en el comerç de sucres per a la firma Centurione de Gènova Per aquest temps navegà cap al nord fins a…
Lodovico Zacconi
Música
Teòric musical italià.
Es formà com a organista a la seva ciutat natal A més, aprengué a tocar altres instruments de teclat i també el llaüt i la viola de gamba Ordenat de sotsdiaca l’any 1573 i de sacerdot el 1575, durant algun temps estigué actiu com a cantor i instrumentista a Pesaro L’any 1577 marxà al convent agustí de Santo Stefano de Venècia, on visqué fins el 1583 Allí treballà com a cantor i estudià contrapunt amb Andrea Gabrieli Després d’estudiar teologia a Pàdua, passà a servir com a cantor a la cort de l’arxiduc Carles d’Àustria a Graz 1584-90 i a la del duc Guillem V de Baviera a Munic…
Rosa Esbert i Alemany
Geologia
Geòloga.
Professora de la Universitat de Barcelona des del 1965, on es doctorà 1971, posteriorment passà a la Universitat d’Oviedo, on fou professora 1972 i, des del 1994, catedràtica de Petrologia i Geoquímica Especialista internacional en petrologia de la pedra ornamental i d’edificació, el seu principal camp d’estudi fou l’alteració i restauració de la pedra de monuments històrics Juntament amb el seu marit, Modest Montoto San Miguel Barcelona, 1939, també professor de la Universitat d’Oviedo, collaborà amb diversos instituts de recerca europeus i en la restauració d’edificis com les catedrals d’…
Nueva Cataluña
Geografia històrica
Divisió territorial històrica de Veneçuela proposada per Joan Orpí i del Pou
.
El conqueridor català havia estat el fundador de Nueva Barcelona 1638 Comprenia un territori extens entre el Cap de Codera i Los Altos de San Felipe de Austria actualment Cariaco, i de Codera fins a l’Orinoco De manera general, Orpí pretenia que el sector entre els territoris de la governació de Caracas i de Cumanà —llavors anomenat Nueva Andalucía—, passés a anomenar-se Nueva Cataluña, i ho justificava per les fundacions de Nueva Barcelona i Nueva Tarragona La petició d’Orpí a Felip IV no obtingué resposta, a causa del malestar polític entre Catalunya i la monarquia hispànica Malgrat tot,…
Tui
El riu Miño al seu pas per la ciutat de Tui, a la província de Pontevedra, Galícia
© M. Pujol i R. Poyato
Municipi
Municipi de la província de Pontevedra, Galícia, capital d’O Baixo Miño.
Fronterer amb Portugal, és situat a l’aiguabarreig del Miño amb el Louro Centre agrícola i comercial a causa del pont internacional sobre el Miño, té una important indústria de la fusta i de la ceràmica Seu episcopal, des del 1959 la diòcesi comparteix la capitalitat amb Vigo Hom ha suposat que l’origen de la ciutat fou la colònia grega de Tyde Seu episcopal ja en època romana, Vítiza hi establí la cort Despoblada amb la invasió sarraïna, fou repoblada per OrdoniI d’Astúries mitjan segle IX i atacada repetidament pels normands al segle X A partir del segle XII fou escenari de les guerres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina