Resultats de la cerca
Es mostren 9637 resultats
telecabina

Telecabina de la Tosa d'Alp, a l'estació d'esquí de la Molina
© Laura Martínez Ajona
Transports
Telefèric els vehicles del qual són cabines tancades, que arriben a tenir una capacitat d’unes vuitanta persones.
Els telecabines de les estacions d’esquí solen ésser de dues o de quatre places Reben també el nom de funicular aeri o, simplement, aeri
saber
Conèixer completament, tenir coneixença que (una cosa) és, s’ha esdevingut, per la informació que hom en té.
boïga
Agronomia
Tros de terra artigada cremant boïcs i conreada de nou després d’alguns anys de tenir-la inculta.
manicur | manicura
Persona que fa l’ofici de tenir cura de les mans, especialment de tallar i polir les ungles.
etimologia popular
Lingüística i sociolingüística
Fenomen que consisteix a relacionar dues formes que, sense tenir identitat d’origen, posseeixen una certa similitud formal.
És emmarcat dins la tendència dels parlants a donar transparència als mots, a donar-los una motivació, conscientment o inconscientment El llatí PORTULACA degué donar *portolaga o *bordolaga passà, però, a verdolaga pel fet d’haver-se relacionat amb verd Al nivell lingüístic més vulgar prolifera aquest fenomen graciosa per gasosa
termosbenacis
Carcinologia
Ordre de crustacis malacostracis del superordre dels peracàrides, caracteritzats pel fet de tenir la closca reduïda i el cos subcilíndric sense diferenciació de tòrax i abdomen, ésser mancats d’ulls i tenir les antènules bífides i les antenes desproveïdes d’exopodi.
És representat per poques espècies, entre les quals cal destacar Thermosbaena micrabilis , trobat a les aigües termals de Tunis, i Monodella stygicola , trobat a Itàlia a les aigües subterrànies Alguns autors el consideren del superordre dels sincàrides, i d’altres l’arriben a considerar l’únic ordre d’un superordre que anomenen pancàrides
eslàlom
Esport
Cursa d’esquí alpí consistent en un descens fent una successió de viratges, jalonat amb diverses portes.
N'hi ha dues modalitats l’eslàlom especial i l’eslàlom gegant El primer és un descens curt, sobre un pendent molt accentuat, amb un recorregut imposat per una sèrie de portes assenyalades amb unes banderetes de diferents colors, que estan disposades formant figures diverses Les curses són fetes en dues mànegues de traçat diferent L’eslàlom gegant és un descens molt ràpid, marcat sobre un terreny variat amb desnivells sobtats, canvis de ritme i superfície accidentada També es disputa en dues mànegues i la suma del temps obtingut en cadascuna estableix el guanyador Les portes estan assenyalades…
vehicle amfibi
Transports
Militar
Vehicle apte per a traslladar-se per terra i per l’aigua.
La major part dels vehicles amfibis són concebuts amb finalitat bèllica i s’utilitzen per a dur a terme desembarcaments a partir de vaixells de transport, i també per a travessar rius i zones d’aiguamolls Poden ésser del tipus aerolliscador o de disseny més semblant als vehicles terrestres, però amb algunes peculiaritats com les de poder canviar la transmissió de les rodes a una hèlice, ésser estancs, tenir el tub d’escapament enlairat per evitar l’entrada d’aigua i tenir la part davantera i en general tot el xassís més aviat elevat amb la finalitat de permetre de…
contrasubjecte
Música
En una fuga, fragment melòdic que acompanya, de manera més o menys sistemàtica, el tema, i que forma amb ell un contrapunt invertible.
En general, el contrasubjecte presenta un perfil ben definit que es pot identificar amb facilitat, i també característiques que complementen les del subjecte com, per exemple, valors rítmics i moviment melòdic de signe oposat als utilitzats en el subjecte Un mateix subjecte pot tenir més d’un contrasubjecte fuga núm 21 del 1r volum d’ El clavicèmbal ben temprat de JS Bach, vegeu exemple, o no tenir-ne’n cap fuga núm 12 de la mateixa obra Alguns autors parlen de contraresposta per a referir-se a la versió del contrasubjecte que acompanya la resposta WjS Bach El…
moviment
Música
Cadascuna de les parts que integren una obra, amb un grau d’autonomia suficient per a poder ser considerades individualment.
Aquest terme s’aplica en obres com la sonata que sol tenir quatre moviments, obres de cambra d’estructura similar duo, trio, quartet, la simfonia, el concert que en sol tenir tres, la suite , etc Normalment, s’efectua una petita pausa després de cada moviment Per a evitarla, el compositor pot posar a la partitura la indicació attacca , que prescriu l’inici del moviment següent sense solució de continuïtat Atès que el nom que es dona a cada moviment sol coincidir amb el seu indicador de tempo allegro , adagio , presto , etc, sovint s’empra la paraula ’temps’ com a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina