Resultats de la cerca
Es mostren 2376 resultats
cursa
Esport general
Prova individual o per equips consistent a cobrir una distància determinada amb el mínim temps possible o bé a cobrir la màxima distància possible amb un temps determinat en un circuit.
L’atletisme és el més estès dels esports que inclou la cursa com a disciplina, la qual es divideix en cinc especialitats curses de velocitat, de mig fons, de fons, d’obstacles i marxa Les tres primeres fan referència a la distància recorreguda i també es poden aplicar a esports com el patinatge de velocitat En termes generals, però, les curses es poden classificar en tres grans grups En el primer, l’esportista es val únicament de la capacitat física, sense l’ajut de cap mitjà de tracció o de transport Inclou curses pedestres, formades per les curses d’atletisme, les…
patinatge sobre gel

Marta Andrade participà en els Jocs Olímpics d’Hivern de Lillehammer (1994) i Nagano (1998)
ARXIU M. ANDRADE
Patinatge
Esport d’hivern consistent a lliscar amb patins de gel sobre una superfície de glaç.
Es divideix en les modalitats de patinatge artístic, patinatge de velocitat i patinatge de precisió o sincronitzat La primera consisteix a executar una sèrie d’elements i figures amb acompanyament musical La competició individual i per parelles inclou un programa curt de passos, salts, girs i combinacions obligatòries, i una rutina de patinatge lliure més llarga La dansa sobre gel, practicada en equip, es basa en coreografies amb elements de patinatge lliure que no contemplen aixecaments acrobàtics ni moviments de força El patinatge de velocitat consisteix en la…
aerogenerador

Esquema d’una unitat generadora d’electricitat, dotada d’una cel·la electrolítica i de tancs de gasos per a emmagatzemar l’energia, i d’una pila de combustible per a alimentar la xarxa quan convé
© Fototeca.cat
Tecnologia energètica
Tipus d’aeromotor capaç d’aprofitar l’energia eòlica per a generar electricitat.
És constituït per un rotor, mogut per la força del vent, que té l’eix acoblat a un alternador La potència depèn de la velocitat del vent, del tipus de rotor i de la superfície que aquest cobreix Hi ha rotors d’eix horitzontal bipala o tripala i d’eix vertical tipus Darrieus i Savonius En els d’eix horitzontal, el conjunt del rotor pot girar entorn d’un eix vertical, per tal d’orientar-se en la direcció del vent Les pales tenen perfil aerodinàmic i poden girar entorn del seu eix longitudinal orientant-les de manera convenient s’aconsegueix que la velocitat del rotor…
so
Física
Sensació que perceben els òrgans auditius dels animals, deguda al moviment pertorbador de la pressió i la densitat del medi material que els envolta, provocat per una vibració que es propaga en forma d’ona sonora.
La part de la física que estudia el so com a agent propagador d’energia és l’ acústica La velocitat del so és v = B el mòdul d’elasticitat si el medi és un sòlid que varia en funció de la forma, el de compressibilitat si és un líquid, i igual a γ p si és un gas p essent la pressió i γ la relació entre la calor específica a pressió constant i la calor específica a volum constant La velocitat de propagació del so depèn del medi en què es propaga en aire a 0°C és de 331 m/s, en aigua a 8°C és de 1435 m/s, i en acer és de 5 km/s Bé que el marge de freqüències que poden…
comprensió de la lectura
Educació
Captació del significat complet d’un text llegit.
Habitualment, la comprensió de la lectura és una de les capacitats més considerades didàcticament dins de l’àrea de llengua, si bé és cert que no sempre amb els resultats que caldria esperar En general es fa servir també l’expressió comprensió de la lectura per a referir-se al conjunt d’activitats didàctiques que es proposen treballar aquesta mateixa capacitat La comprensió de la lectura no es pot deslligar del domini mecànic i, concretament, de la velocitat de lectura En el context d’un bon domini mecànic, es pot establir que una persona que adquireix una major velocitat…
cinta perforada
Tecnologia
Cinta de paper resistent que, com a suport d’informació, és emprada en telecomunicacions i en certes màquines com telers, màquines eines de comandament numèric, màquines de fotocomposició, etc.
Conté una sèrie de perforacions disposades en diferents canals en nombre de 5 a 8 i paralleles a la cinta, la combinació de les quals permet de representar diferents caràcters L’amplada de la cinta és compresa entre 18 i 25 cm Els dispositius de lectura de cintes poden ésser electromecànics o fotoelèctrics la velocitat de lectura pot arribar a 1 000 caràcters/s, i la de perforació, a uns 150 caràcters/s La tendència actual és de substituir la cinta perforada per altres sistemes que permeten una més gran densitat d’enregistrament de la informació i una més gran velocitat…
gil
Indústria tèxtil
Màquina estiradora emprada en la preparació de filatura de fibres llargues, especialment de la llana.
El mecanisme d’estiratge té dos parells de cilindres, entre els quals hi ha un llit d’agulles que serveix de guia a les fibres mentre es produeix l’estiratge Aquest llit és format per barretes d’agulles juxtaposades que van avançant a la mateixa velocitat que les fibres que surten dels cilindres d’entrada, fins que aquestes són preses pels cilindres d’estiratge que volten a major velocitat, i aleshores llisquen entre les agulles que els serveixen de guia En el gill intersecting hi ha, a dalt, un segon llit d’agulles, les quals s’intercalen entre les de baix En el…
vòrtex quantificat
Física
En un superfluid, vòrtex que apareix en fer-lo girar amb una velocitat per sobre de certa velocitat crítica.
A causa del caràcter univaluat de la funció d’ona que descriu el superfluid d’acord amb la mecànica quàntica, un vòrtex tan sols pot existir en un superfluid si, en girar al seu voltant, el fluid adquireix un moment angular que és un múltiple enter de ħ, la constant de Planck dividida per 2π S'han observat vòrtexs quantificats en heli superfluid, en metalls superconductors i en gasos atòmics ultrafreds, la qual cosa ha servit per a demostrar-ne inequívocament el caràcter superfluid
classificació
Química
Operació efectuada per a destriar les partícules sòlides grosses de les més fines, basada en llur diferència de grandària, pes o densitat, a fi d’obtenir agrupacions o classes de partícules iguals.
En la classificació hidràulica hom aprofita la diferent flotabilitat flotació o les velocitats distintes de sedimentació, per gravetat o centrifugació, de les partícules suspeses en un líquid generalment aigua En la caiguda de partícules sòlides en el si d’un líquid hom observa la formació de diferents capes separades de partícules segons llur velocitat de sedimentació, la qual depèn de la grandària, la forma i la natura respectives Hom pot fer la classificació en sec per garbellament, o bé per aeroclassificació En aquest darrer cas se sotmet el sòlid a un corrent d’aire…
Joan Coma Viñas
Ciclisme
Ciclista i mecànic.
Fill de Joan Coma Bargalló, s’inicià al Club Ciclista Cornellà i acumulà 24 títols de campió de Catalunya en diferents categories i especialitats, tant de carretera –contrarellotge i fons–, com de pista –velocitat, persecució per equips i eliminació– A més, fou campió d’Espanya de persecució olímpica 1982, 1983 i segon al Campionat d’Espanya de velocitat 1980 Abandonà el ciclisme de competició per malaltia L’any 1984 s’integrà com a mecànic del nou velòdrom de Barcelona i treballà simultàniament per a diferents equips, com el Cesaden o el Reynolds, durant el Tour de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina