Resultats de la cerca

El relleu, de tipus estructural, reprodueix un anticlinal calcari bolcat cap al nord, damunt la conca del riu de Polop A l’est, el plec és fragmentat en blocs irregulars esfondrats la Serrella que limiten la foia d’Alcoi El vessant meridional, desenvolupat segons una falla directa, encaixa la foia de Castalla vall d’Ibi El barranc dels Molins la separa, a l’oest, de la serra de Biscoi

Entre el 1925 i el 1935 publicà una dotzena d’obres de Carner, Josep Pla, Riba, Joan Sacs, Rovira i Virgili, Guerau de Liost, CAJordana, Oliver, etc El 1936 es fusionà amb Proa, i el 1965 fou represa per l’editorial Aymà, que en reforçà el vessant assagístic El 1983 fou adquirida per la Fundació Enciclopèdia Catalana, que l’any 1997 en rellançà la publicació de nous títols

El lloc de Ventaiolo , al vessant meridional de la serra que separa la vall del Ser de la vall de Campmajor, és esmentat per primera vegada el 978 L’església parroquial era filial de Sant Pere de Besalú, i fou unida posteriorment, el 1589, a la de Sant Andreu del Torn Aquest temple, molt transformat arran de les reformes del 1766, fou també atorgat al famós cabdill remensa Verntallat

Situada a l’extrem meridional del terme, a la vall de la riera de Segalers , afluent de la riera Gavarresa per l’esquerra, a tocar del terme de Santa Maria d’Oló, existia ja el 1131 i era una antiga villa rural Abans donà nom a la capella de Sant Nazari d’Oristà, situada més amunt que el mas, en el mateix vessant, dita també la Cadena de Segalers

Fou construït a partir del 1965 per iniciativa privada, amb una previsió per a 25000 h És emplaçat, en fort pendent, en una vall del vessant septentrional del turó de les Roquetes, que l’aïlla del centre urbà La zona situada vora la carretera del Vallès concentra els serveis hi ha el mercat La població primera era formada principalment per immigrats de llengua castellana És un barri dormitori

Els conglomerats de la serra de Sant Honorat donen lloc a unes formes de relleu arrodonides, prou diferenciades de les de la serra d’Aubenç, que apareix al fons amb les cingleres calcàries del vessant sud Ernest Costa Les serres d’Aubenç i Sant Honorat 29, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus La serra d’Aubenç 1610 m s’estén a l’oest del pantà d’Oliana Alt Urgell, i és força impressionant a causa de les imponents cingleres calcàries de llevant Just al sud d’aquesta hi ha la serra de Sant Honorat que presenta una morfologia ben diferent, atesa la…

Situació Pont sobre la Ribera Salada que conserva només dos dels seus quatre arcs primitius ECSA - V Roca Al terme de Bassella, seguint la carretera de Solsona, a 4,5 km, es troba el poble d’Ogern A l’altra banda del poble, damunt la Ribera Salada, hi ha el pont Mapa 34-11291 Situació 31TCG630536 Pont El pont d’Ogern servia per a travessar la Ribera Salada enllaçava la part d’Ogern i Oliana amb Madrona Tenia molta importància per a la comarca ja que era l’únic pont que hi havia en aquest indret El pont constava de quatre ulls, dels quals només es conserven dos a la banda dreta del riu Els…

Fou bastida aprofitant una cova oberta al vessant del puig de Sant Martí, dita cova de Sant Martí o de son o çon Sant Martí malgrat que la tradició la fa d’origen preislàmic, els elements arquitectònics i escultòrics conservats no són més antics dels s XIII o XIV L’església és esmentada ja el 1268 Arruïnada des del 1827, fou restaurada el 1956 el 1886 ho havia intentat ja, infructuosament, la Societat Arqueològica Lulliana

És situat al vessant meridional de la serra de Peracalç 1 478 m alt, sector de les serres interiors dels Pirineus que forma una alineació amb la serra de Sant Gervàs, a l’W, i la del Boumort, a l’E, entre els cursos del Flamisell i de la Noguera Pallaresa, a l’indret on aquests rius formen els congosts d’Erinyà i de Collegats L’església parroquial és dedicada a sant Llorenç

Comprenia, aproximadament, el territori de les actuals comarques del Pallars Sobirà i del Pallars Jussà, inclosa la zona de l’Alta Ribagorça a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana Al segle XIII figurava com a vegueria de Pallars , independent, i comprenia també el vessant de la dreta de la vall de la Noguera Ribagorça i tota la Baixa Ribagorça fins al riu Guard El 1716, amb la Nova Planta, esdevingué corregiment de Talarn