Resultats de la cerca
Es mostren 10009 resultats
Helmut Hatzfeld
Lingüística i sociolingüística
Filòleg alemany.
Estudià romanística a Bonn i Munic, on fou deixeble de Karl Vossler i de Heinrich Wölfflin Ensenyà a Königsberg, Frankfurt del Main i Heidelberg El 1935 hagué d’abandonar l’Alemanya nazi i s’exilià als EUA, on fou professor de la Universitat Catòlica de Washington Té una immensa obra de crítica i interpretació de les literatures romàniques, especialment del barroc Don Quijote als Wortkunstwerk 1927, Estudios literarios de mística española 1955, The Influence of Ramon Llull and Jan van Ruysbroek on the Language of the Spanish Mystics 1946 És fonamental la seva bibliografia de l’estilística…
Berenguer d’Erill
Cristianisme
Abat de Saidí i bisbe de Lleida (1205-36).
Cosí de Ponç de Vilamur, bisbe d’Urgell Donà la regla del Cister al monestir de Lavaix 1223, convocà un concili a Lleida 1229 i assistí a una assemblea eclesiàstica a Tarragona 1235 Conseller de Jaume I de Catalunya-Aragó, fou testimoni de la pau entre el rei i el vescomte de Cabrera a Montsó, 1217 i intervingué en diverses concòrdies entre nobles, com la dels Montcada amb el comte Nunó I de Rosselló 1224 Fou un dels qui declararen nul el primer matrimoni del rei 1228 Participà en el setge de Borriana 1233 i donà una sentència arbitral entre el rei i Ramon de Peralta sobre…
Ferran Gadea i Gambús
Literatura catalana
Crític literari i historiador de la literatura.
Ha orientat el seu treball en la preparació i el comentari de textos literaris clàssics per a l’ensenyament Com a estudiós de la literatura s’ha centrat en el món medieval i en alguns poetes del segle XX, com Joan Salvat-Papasseit i Josep M de Sagarra En aquest sentit ha publicat Literatura catalana medieval 1986, En so vell i antic Antologia dels trobadors catalans 1990 i Tirant lo Blanc Guia de lectura 1990, en collaboració amb Isidor Cònsul També ha tingut cura de l’edició de Llibre de les bèsties , de Ramon Llull, i de la poesia de Joan Salvat-Papasseit i de Josep M de Sagarra
Joan Carles Anglès
Pintura
Pintor i teòric d’art.
Visqué a Barcelona, on fou vocal de la Junta de Comerç, càrrec que seguí exercint sota Josep I Bonaparte 1809, a qui declarà fidelitat De la seva obra pictòrica, d’escola neoclàssica, hom en coneix un únic quadre signat El miracle de Sant Josep Oriol Badalona, collecció Boada Fou més important com a teòric en els seus escrits, entre els quals sobresurt el Discurso sobre la enseñanza del dibujo 1809, demostra un bon coneixement de l’actualitat artística europea Exercí el seu mestratge sobre els primers romàntics catalans, entre els quals es troben Ramon López i Soler i Bonaventura Carles…
Josep Teixidor
Boxa
Boxejador conegut com Kamaloff.
S’inicià en la boxa al Barcelona Boxing Club, on fou deixeble de Ramon Larruy Debutà el 1917 i obtingué el títol de campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria del pes pesant 1921 Disputà combats en països com Itàlia, Alemanya, Bèlgica i Anglaterra Abandonà l’alta competició i exercí de mànager de boxejadors Després d’una estada a París tornà a Catalunya, on fundà la Sala Teixidó de Mataró, el Club Olímpic de Granollers i un gimnàs al barri de Sants de Barcelona per a la formació de nous púgils També fou entrenador de boxejadors com Martínez de Alfara, Micó i Luis Logan
Alejandro García Beneyto

Alejandro García Beneyto
Federació Catalana de Pilota
Altres esports de pilota o bola
Pilotari especialista en cesta punta.
Soci del Club Vasconia, jugava de davanter i es proclamà cinc vegades campió de Catalunya per equips amb Carmelo Ezpeleta, Josep Lluís Pedragosa i Joaquim Vidiella, amb el qual assolí també el Campionat d’Espanya 1979, que ja havia aconseguit com a juvenil amb Daniel Pujol 1975 També fou campió del món amb Ton Garcia 1978 i Ramon Arrien 1982 Jugà com a professional als EUA 1982-98 i obtingué els trofeus Most Wings, al jugador que ha guanyat més partits al llarg de l’any, i el de Millor Jugador de l’Any 1987 Amb Carmelo Ezpeleta treballa a l’empresa Dorna, organitzadora del Mundial de…
Rodes

Temple de Posidó, Rodes
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa grega de la mar Egea, la més gran de l’arxipèlag del Dodecanès.
La capital és Rodes Les seves costes atenyen un perímetre de prop de 400 km Constituïda per roques calcàries mesozoiques, s’eleva en alguns punts fins als 1200 m És recoberta, en bona part, amb boscs de coníferes i té conreus prop de les costes De clima mediterrani, amb temperatures que oscillen entre 13°C a l’hivern i 25°C a l’estiu, la pluviositat és escassa i els cursos d’aigua són esporàdics Produeix i exporta tabac, cotó, figues, cítrics, oli d’oliva i vi El subsol és poc ric en minerals lignit, magnesita i cronita Colonitzada per colons dòrics a la segona meitat del segon…
Llull

Armes dels Llull
Llinatge de ciutadans honrats i cavallers barcelonins testimoniat des de mitjan segle XIII entre la classe dirigent del municipi.
El 1248 un Ramon Llull es casà amb Elisabet de Malla Un Bernat Llull mort el 1348, fill de Berenguera, fou el primer ardiaca de Santa Maria del Mar on fundà la capella del Santíssim Cos de Crist, canonge i vicari general de Barcelona Foren consellers en cap Guillem Llull 1306, 1320, Joan Llull 1467, Joan Llull 1489 i Joan Llull 1508 Llur fortuna era considerable rendes, cases i terres, la torre d’Horta, les vinyes de Montjuïc, etc Establerts a la Vilanova de la Mar, donaren nom al pla d’en Llull ara, el Born, i llur sepulcre era a la capella de Santa Agnès de l’església del convent de Santa…
Castell de Rupit (Rupit i Pruit)
Art romànic
Situació Una vista de la penya damunt la qual hi ha les poques restes que encara ens han pervingut de l’antiga fortalesa de Rupit M Anglada El castell de Rupit, successor que fou el segle XI del de Fàbregues, es troba erigit enmig del poble homònim, damunt un penyal que s’erigeix darrere l’església parroquial Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 55,9 —y 52,8 31 tdg 559528 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Vic a Olot Després de passar Cantonigròs, al cap d’uns 2 km a mà dreta hi ha el trencall…
Sant Pere d’Orrit (Tremp)
Art romànic
Situació Església de l’abandonat poble d’Orrit, un edifici remarcable dins el romànic del segle XI, amb l’absis i altres paraments que demostren la plenitud de l’arquitectura llombarda ECSA - J A Adell L’antiga església parroquial de Sant Pere és a mig vessant del turó on hi ha les restes de l’abandonat poble d’Orrit i que és coronat per les restes del seu castell Mapa 32-11251 Situació 31TCG136809 Per a arribar a l’església i al poble cal seguir el mateix trajecte ressenyat en la monografia dedicada al castell d’Orrit JAA Història Les dades que tenim sobre la parròquia d’Orrit són indirectes…