Sant Pere d’Orrit (Tremp)

Situació

Església de l’abandonat poble d’Orrit, un edifici remarcable dins el romànic del segle XI, amb l’absis i altres paraments que demostren la plenitud de l’arquitectura llombarda.

ECSA - J. A. Adell

L’antiga església parroquial de Sant Pere és a mig vessant del turó on hi ha les restes de l’abandonat poble d’Orrit i que és coronat per les restes del seu castell.

Mapa: 32-11(251). Situació: 31TCG136809.

Per a arribar a l’església i al poble cal seguir el mateix trajecte ressenyat en la monografia dedicada al castell d’Orrit. (JAA)

Història

Les dades que tenim sobre la parròquia d’Orrit són indirectes. És evident que es tracta de l’antiga església del castell, i, per tant, la seva història va estretament lligada a la senyoria d’Orrit. Així doncs, podem suposar que fou església pròpia bastida en temps de màxima empenta dels senyors d’Orrit, vers mitjan segle XI. Lògicament, el veí monestir d’Alaó, amb forta presència a les terres d’Orrit, va tenir alguna mena d’influència en la seva gènesi; com a mínim, a mitjà i llarg termini la competència monàstica frenà el seu desenvolupament, i d’aquesta manera conservà la primitiva puresa romànica.

Entre el 1100 i el 1108 el comte Pere Ramon de Pallars Jussà i els germans Arnau i Bernat dotaren l’església de Santa Maria de Mur, panteó familiar. Entre altres béns, aportaren Orrit: el mas de Miró Bernat amb els delmes i tots els censos, serveis i costums; els delmes de pa, vi, conreus i nodriment de les cases i alou que pertanyien a Ramon Tidila, per al vestit dels canonges. Com que un dels fills de Ramon Tidila, dit Miró, després havia donat els béns esmentats a Santa Maria de Tremp, el comte Pere Ramon lliurà per esmena a la canònica de Mur uns altres delmes i homes a Tendrui, Llimiana i Mur. Finalment, a més de les comunitats d’Alaó, Mur i Tremp, constatem també la presència a Orrit de l’orde de l’Hospital. Entrat el segle XIII, el germà Guillem va adquirir un mas a Orrit.

Al segle XIX, segons refereix Madoz, la casa d’Espot de Castelló de Tor tenia el dret de presentació del curat perpetu que servia l’església parroquial d’Orrit. (JBP)

Església

És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per tres arcs torals que arrenquen de sengles pilastres, i capçada a llevant per un absis semicircular, obert a la nau mitjançant un arc presbiteral.

La porta, resolta en arc de mig punt, s’obre en la façana sud. En el tram de ponent de la nau i al centre de l’absis es desclou una finestra de doble esqueixada. Junt amb una altra que s’obre a la façana de ponent, són les úniques finestres que presenta l’església.

Adossat a la façana sud, i lleugerament descentrat cap a llevant, se situa un campanar format per una torre prismàtica de planta quadrada amb tres nivells d’obertures, parcialment paredades. El campanar presenta dues espitlleres a la part baixa de la façana sud, dues finestres, d’arc de mig punt i esqueixada recta en el nivell intermedi, i una única finestra de les mateixes característiques però menys esvelta en el tercer nivell, que s’aixopluga amb una coberta amb dos vessants de directriu llevant-ponent.

La part baixa del campanar, coberta amb volta de canó i oberta a la nau, ha estat habilitada com a capella. Es construí una altra capella simètrica al costat nord, possiblement en el mateix procés de reformes en el qual s’afegí una sagristia a l’angle sud-est, entre l’absis i el campanar, i es construí un cor adossat al mur de ponent, en l’escala del qual es va reaprofitar, com a graó, un bloc de marbre decorat amb una petita motllura.

Les façanes presenten uns contraforts prismàtics corresponents als arcs torals, sense cap ornamentació llevat de la façana absidal, on es desenvolupa un fris d’arcuacions sota el ràfec compartimentat per quatre lesenes, en sèries de 2-2-4-2-2 arcuacions.

L’aparell és de carreu, simplement escairat, disposat molt uniformement en filades regulars, amb un major rigor en l’ordenació en el sector de ponent i en el campanar.

Per les seves característiques formals i constructives l’església de Sant Pere d’Orrit és un edifici que s’adscriu totalment a les formes de la plenitud de l’arquitectura llombarda, probablement ja de la segona meitat del segle XI.

Cal assenyalar que dins el seu context, l’església d’Orrit és un edifici força peculiar per l’ús de contraforts com a sistema estructural de reforç i alhora d’ornamentació de les façanes. Aquesta solució és poc emprada en l’arquitectura catalana del seu temps, amb exemples escassos com el de la canònica de Sant Vicenç de Cardona, que com Sant Pere d’Orrit no es refia només del mur com a element sustentador de les estructures de sostre. (JAA)

Bibliografia

  • Marca, 1688, doc. 324
  • Madoz, 1846, vol. 12, pàg. 386.