Resultats de la cerca

Tot i iniciar-se en l’atletisme i el ciclisme, canvià d’esport per passar-se a la boccia el 2001 En la Copa del Món aconseguí dues medalles d’argent per equips 2003, 2007 i una de bronze individual 2003 i 2010 L’any 2005 i 2009 obtingué un bronze en equips a l’Europeu Participà l’any 2008 en els Jocs Paralímpics de Pequín, on aconseguí una medalla de bronze i en els de Londres 2012

Xutador i linebacker format durant una temporada a Texas, destacà al principi dels anys noranta als Trons de Sant Just Desvern El 1992 fou seleccionat pels Barcelona Dragons per jugar la Lliga Mundial en substitució del lesionat Xisco Martos L’any següent tornà al seu equip anterior, però s’integrà de nou a la disciplina dels Dragons l’any 1995, on jugà dues temporades Fou un dels pocs jugadors catalans que formà part de l’equip

Coneguda com ECAM i creada l’any 1978, el seu precedent fou la delegació catalana de la Escuela Nacional de Alta Montaña ENAM, fundada l’any 1953 Agrupà experts en muntanyisme i escalada, i planificà els primers cursos de formació per a esportistes Poc després, elaborà nous continguts per a la formació de tècnics d’escalada, alpinisme, esquí de muntanya i descens de barrancs Aquestes formacions són reconegudes per la Unió Internacional d’Associacions d’Alpinistes

Membre del Club Natació Barcelona, guanyà cinc Campionats d’Espanya 1967-71 i quatre Lligues espanyoles 1967, 1968, 1969, 1971 Participà amb la selecció absoluta estatal en els Jocs Mediterranis de Tunis 1967, com a reserva, i l’any 1968 fou membre de l’equip que per primera vegada empatà contra Hongria i guanyà França El 1969 rebé la medalla dels serveis distingits de la Federació Espanyola en categoria de bronze Es retirà l’any 1971

Debutà als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 i quatre anys més tard aconseguí el rècord del món en 100 m llisos El mateix any obtingué dos ors en 100 m llisos, l’un als Campionats d’Europa i l’altre als Campionats del Món Participà en els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996 i aconseguí una medalla de bronze El 1998 rebé la medalla al mèrit esportiu L’any 2000 es retirà a causa d’uns problemes de genoll

Abans d’arribar a Catalunya, l’any 1975 guanyà el Campionat d’Espanya de cros per equips amb la selecció de Madrid Fou campió de Catalunya de gran fons 1977 i de marató 1979 L’any 1980 establí el rècord de Catalunya de marató amb 21716 h En aquesta etapa fou atleta del Sícoris i de l’AD Antorxa Una vegada retirat fou entrenador Entre els seus principals deixebles cal destacar Ayad Lamdassem i Abdelaziz Merzougui

Especialitzada en salt de llargada, es formà al Club Natació Barcelona, on desenvolupà tota la seva carrera Fou campiona de Catalunya 1979, 1983 i subcampiona d’Espanya 1978, 1979 En pista coberta fou també campiona catalana en salt d’alçada 1974 i de llargada 1978 L’any 1979 superà tres cops el rècord català de salt de llargada i guanyà el bronze als Jocs Mediterranis, fets que li valgueren ser designada millor atleta espanyola i catalana de l’any

Fundada l’any 1971, té com a finalitat l’afirmació de l’ideal esportiu i la difusió dels seus valors morals, culturals i formatius És membre del Panathlon Club Internacional creat a Venècia l’any 1951 Entre les seves activitats destaca la concessió anual, des del 1979, del Premi Panathlon per a persones que hagin treballat a bastament en l’ajuda i el desenvolupament d’una activitat esportiva, i el premi a l’Esportivitat, atorgat des del 2006

Membre de la Unió Velocipèdica Espanyola des del principi del segle XX, l’any 1911 en fou escollit delegat Combinà aquest càrrec amb el de directiu de la Societat Aeronàutica Espanyola L’any 1912 fundà l’Sport Ciclista Català, que presidí fins el 1914 i al qual conferí un esperit no competitiu i de ciclisme de lleure Un cop deixà la presidència, continuà vinculat a l’entitat com a directiu Posteriorment també fou president de la Unió Velocipèdica Espanyola

Debutà el 1974 en la copa del món i l’any 1974 aconseguí ésser segon amb cinc victòries en eslàlom especial i gegant Després de guanyar les edicions d’aquesta competició corresponents al 1976, 1977 i 1978, fou campió olímpic d’ambdues proves a Lake Placid 1980 L’any 1986 es retirà de l’alta competició amb un total de 80 proves de la copa del món guanyades, xifra no assolida mai per cap altre esquiador