Resultats de la cerca
Es mostren 119434 resultats
piolet

Piolet
Esport
Excursionisme
Estri en forma de pic, emprat pels alpinistes en les ascensions sobre glaç.
El mànec, de 75-80 cm de llarg, és generalment de fusta o bé de fibres artificials a fi de fer-lo més lleuger la pala i el pic són d’acer Serveix com a mitjà de progressió tallant preses i graons en el glaç i com a mitjà d’assegurança passant la corda a l’entorn del mànec clavat a la neu
para-xocs
Transports
Cadascuna de les peces muntades a la part anterior i posterior de la carrosseria d’un vehicle automòbil per tal de protegir-la contra els xocs de poca importància.
És l’element més sortint de la carrosseria i, en els vehicles pesants, consisteix en uns perfils d’acer, de forma adequada, muntats sobre ambdós extrems del bastidor, parallels a l’eix de les rodes en els vehicles de turisme moderns, consisteix en unes peces emmotllades en plàstic, de gran resistència a l’impacte, que constitueixen una part de la carrosseria
endèmia
Patologia humana
Malaltia que regna habitualment en una determinada regió.
Les endèmies discràsiques són conseqüència d’un defecte en l’alimentació, com, per exemple, el goll endèmic de Las Hurdes a causa de la manca de iode en els aliments Les endèmies infeccioses tenen per focus unes condicions ambientals que alhora n'afavoreixen la conservació, com és ara la malària en les regions pantanoses En determinades condicions les endèmies infeccioses esdevenen epidèmies
xacó
Indumentària
Militar
Lligadura militar rígida de forma troncocònica, amb visera.
Usat primer pels hússars hongaresos csákó , era de pèl i sense visera Introduït a la darreria del s XVIII en la infanteria de molts països, fou típic de la cavalleria lleugera de l’exèrcit espanyol d’ençà de la guerra del Francès Sofrí diverses modificacions visera, plomalls, barballeres, etc Actualment és usat per la guàrdia republicana de París en uniforme de gala
sivella
Indumentària
Peça de metall o d’altres materials que serveix per a unir els dos caps d’un cinturó o les dues orelles d’una sabata.
Consisteix en un marc travessat per un eix proveït d’una o més pues fixat a un dels caps, i per on es fa passar l’altre cap, que resta subjecte per mitjà de la pua o pues Ha sofert nombroses transformacions, i de vegades el seu caràcter utilitari ha esdevingut purament ornamental i ha estat objecte de creació de joieria o disseny
pugilat
Esport
Història
Lluita esportiva en la qual dos contendents miren de colpir-se amb els punys.
A l’antigor clàssica fou considerat d’un gran valor educatiu i saludable Practicat pels etruscs, fou també molt popular a Roma La tècnica comportava l’ús del caestus armadura feta de tires de cuir i trossos de plom que protegia mans i avantbraç i la subjecció a algunes regles era castigada l’occisió premeditada L’esport modern és anomenat boxa
dialectologia
Lingüística i sociolingüística
Estudi científic dels dialectes.
L’aparició de la dialectologia com a disciplina dotada de mètode és tardana segle XIX a causa de l’interès inicial dels romanistes per la llengua escrita, del caràcter de degradació atribuït als parlars populars i del desig de fixar la llengua sobre el canemàs del “bon ús” El segle XVIII, amb la seva curiositat observadora i el desvetllament d’un gust per la vida rural, ofereix els primers precedents de dialectologia en les aportacions de Sarmiento, Jovellanos, etc, i en els primers vocabularis dialectals, com els de Pasqualino i Galiani-Mazzarella a Itàlia, i els de Carles Ros i Manuel…
llumí

Llumí
© Yuriy Chaban | Dreamstime.com
Química
Petita tija de fusta, de paper o d’una altra matèria combustible, que porta en un cap una mixtura inflamable per fregament sobre una superfície rugosa.
La fabricació de llumins s’inicià a París, el 1805 els primers llumins eren formats per un petit tros de fusta, un dels extrems del qual era cobert de sofre i d’una barreja de sucre i clorat potàssic L’encesa tenia lloc per immersió en àcid sulfúric, que provocava una reacció exotèrmica amb el clorat potàssic No fou fins el 1840 que hom utilitzà els llumins inflamables per fregament El cap era format per una mescla de clorat potàssic i trisulfur d’antimoni lligada amb midó Aviat el trisulfur fou substituït per fòsfor blanc, més fàcilment inflamable, i aquest, a causa de la seva toxicitat, per…
lípid
Bioquímica
Nom genèric de les substàncies constituïdes per un àcid alifàtic de cadena mitjana i nombre parell d’àtoms de carboni (de 4 a 30 àtoms), lligat per un enllaç èster, de vegades amida o èter, amb composts que tenen una funció alcohol o més (esfingosina, alcohols grassos superiors, etc).
Els lípids poden tenir també uns altres constituents en llur molècula, com ara àcids fosfòrics, àcid sulfúric, bases nitrogenades i sucres La presència de llargues cadenes hidrocarbonades en la molècula dels lípids els confereix la propietat d’ésser insolubles en aigua i solubles en solvents orgànics apolars Hom anomena lípids simples els que només contenen carboni, oxigen i hidrogen, i comprenen els triglicèrids, anomenats greixos greix o olis oli segons que siguin sòlids o líquids, les ceres cera i els èsters dels esterols esterol dins aquest darrer grup, un dels esterols més coneguts és…
holograma

Esquema de l’enregistrament d’un holograma
© Fototeca.cat
Física
Negatiu fotogràfic (transparent) impressionat a conseqüència de la interferència de dos feixos de llum coherents i que, il·luminat i observat adientment, reprodueix una imatge en relleu de l’objecte fotografiat.
El principi òptic de l’holograma fou descobert per D Gabor el 1947, però no fou posat en pràctica fins el desenvolupament d’una font eficient de llum coherent, el làser , que fou aplicat en aquest camp per EN Leith, J Upatnieks i CW Stroke, a partir del 1963 L' enregistrament d’un holograma s’assoleix de la següent manera La llum emesa per un làser és dividida en dos feixos mitjançant un mirall semitransparent Un dels feixos, anomenat feix de referència , illumina directament o bé a través d’algun sistema òptic intermedi el negatiu fotogràfic L’altre feix, anomenat feix objecte , illumina l’…