Resultats de la cerca

Fill de Sunifred II de Lluçà i d’Ermessenda de Balsareny Essent bisbe de Vic fou un dels avançats de la reforma gregoriana a Catalunya fundà les canonges augustinianes de l’Estany i de Manlleu, i reformà les de Manresa, de Sant Joan de les Abadesses i de Riudeperes Tingué un paper destacat en la pacificació del país després de l’assassinat de Ramon Berenguer II 1082, i li fou confiat per Berenguer Ramon II el restabliment de l’ordre al bisbat de Barcelona, alterat per les divisions i les lluites internes 1086 Entre el 1089 i el 1091 aconseguí de restaurar jurídicament la seu metropolitana i…

Anomenat també Belalcázar , el seu nom familiar sembla ésser Moyano Passà a les Índies segurament cap al 1507 Participà en les exploracions de Panamà i Nicaragua, on esdevingué primer alcalde de Léon 1524 Unit a l’expedició de Pizarro al Perú, fou present a la batalla de Cajamarca 1532 Des de Piura, on era tinent governador, emprengué pel seu compte la conquesta dels quitus i fundà les ciutats de Quito 1534 i Guaiaquil 1535 Explorà i colonitzà les valls del Cauca i del Patía, on fundà, entre altres, les ciutats de Cali 1536 i Popayán, el mític Eldorado 1537 Nomenat governador de…

Succeí el seu pare el 1442 Serví el rei Alfons IV com a governador de Menorca 1450 el 1461 fou un dels 45 membres de la comissió elegida pel Consell del Principat per a l’afer de Carles de Viana El 1462 abraçà la causa de la diputació contra Joan II i fou nomenat cap de l’avantguarda de l’exèrcit del Principat, en què acredità la seva habilitat en la presa incruenta d’Hostalric Collaborà al setge de la Força de Girona, però caigué presoner dels assetjats a l’església de Sant Feliu Alliberat ben aviat, fou elegit diputat del braç militar 1463 i enviat a l’Empordà amb plens poders…

El 1396 defensà la Vall d’Aran contra les tropes invasores del comte de Foix Fou veguer de Barcelona i del Vallès del 1399 al 1405, i lloctinent reial a Cervera 1406 El 1409 fou nomenat governador de València amb la missió de pacificar les bandositats del regne Durant l’interregne prengué partit per la causa del comte d’Urgell, sostingut per la ciutat de València i el bàndol dels Vilaragut Lluità contra el bàndol dels Centelles, partidaris de Ferran d’Antequera, i contra les tropes aragoneses i castellanes que aquells havien cridat El 1412, abans de rebre els reforços enviats per…

Després d’estudiar a Rússia i a Alemanya, on fou deixeble de Fortunatov, Brugmann i Leskien, fou nomenat professor a la Universitat de Belgrad És pròpiament el creador de la lingüística del serbocroat, on ha cobert un terreny immens, des de la dialectologia i la comparació amb la resta de l’eslau i de l’indoeuropeu en general fins a la descripció sincrònica i l’establiment de les normes de la llengua literària actual Bé que publicà un mapa dialectal del serbi 1905, el seu estil d’enquesta dialectològica era més aviat el de l’aprofundiment exhaustiu d’alguns parlars ben delimitats…

Fou un veritable reformador Fou pintor abans de dedicar-se a l’arquitectura, i conreà les arts gràfiques, amb franca tendència modernista A partir del 1898 fou un dels primers dissenyadors industrials Formà part de la Sezession vienesa, s’enquadrà en el Jugendstil i s’inscriví al Deutscher Werkbund, d’acord amb la seva preocupació per una franca collaboració entre arquitectura i indústria La seva obra més important és la fàbrica per a l’AEG a Berlín El seu art és sovint monumental i neoclàssic, sobretot en el darrer període, com l’ambaixada alemanya a Sant Petersburg 1911-12, les oficines…

Des del 1917 fou professor de Sagrada Escriptura a Valkenburg, i després a Roma, a la Universitat Gregoriana i al Pontifici Institut Bíblic, del qual fou nomenat rector el 1930 Dirigí la revista “Biblica” Ocupà càrrecs d’importància a la cúria romana consultor de les congregacions de seminaris, de ritus i del Sant Ofici, president de la comissió per a la nova versió del saltiri, i també confessor de Pius XII Promogué l’acceptació dels gèneres literaris de l’Escriptura L’any 1959 Joan XXIII el creà cardenal, i més tard president del nou secretariat per a la unió dels cristians,…

El 1945 fou nomenat comandant en cap de l’exèrcit de la república democràtica kurda de Mehab pel cadi Muhammad Razí, i s’enfrontà a l’acció dels anglesos El mateix any de fundar el Partit Democràtic del Kurdistan PDK, fugí a l’URSS 1946, d’on tornà a l’Iraq amb motiu del cop d’estat del 1958 i prestà suport a ‘Abd al-Karīm Kassem Negocià amb aquest les reivindicacions kurdes, sense èxit, i l’11 de setembre de 1961 s’alçà en una important revolta nacionalista enfront del govern iraquià Malgrat els tractats signats els anys 1966 i 1970, que reconeixien l’autonomia dels kurds, l’…

Doctorat a la Universitat Rockefeller 1964, de la qual fou professor en 1990-94 i director en 1990-91, des del 1968 exercí la docència, la investigació i càrrecs directius al MIT Compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina del 1975 amb R Dulbecco i HD Temin , pels seus treballs sobre virus d’ARN, la descoberta de l’enzim transcriptasa inversa ADN polimerasa-ARN dependent, i per la fixació dels processos moleculars mitjançant els quals la informació genètica s’incorpora a l’ADN Fou una veu pionera en la lluita contra la sida a partir de 1986, i el 1996 fou nomenat cap del…

Polític francès Fill de Michel Le Tellier , continuà l’obra paterna a l’administració militar Nomenat ministre d’estat per Lluís XIV 1672, fou el veritable creador de l’exèrcit reial, del qual suprimí les darreres característiques medievals, mitjançant la introducció de reformes centralitzadores que posaren fi a l’esperit de banda de cada regiment i a l’autonomia de la noblesa “d’espasa”, la qual sotmeté a l’administració civil El 1675 instituí l' ordre de tableau , que permetia als simples soldats d’arribar als graus més alts Fundà les escoles d’artilleria de Douai, Metz,…