Resultats de la cerca
Es mostren 24786 resultats
Jean-Baptiste Sébastien Bréval
Música
Compositor i violoncel·lista francès.
Alumne de JB Cupis, el 1774 ja ensenyava violoncel, i dos anys més tard publicà la seva primera obra, Six quatuors concertants El 1776 entrà a la Société Académique des Enfants d’Apollon Debutà als Concerts Spirituels l’any 1778, i el 1781 passà a formar part de la seva orquestra Entre el 1791 i el 1800 tocà a la formació del Théâtre Feydeau, i un any després obtingué la plaça de primer violoncel a l’Orquestra de l’Òpera de París, on romangué fins a la jubilació el 1814 Les seves composicions instrumentals són el reflex del gust musical de l’època Entre el 1775 i el 1783 escriví…
Raimbaut de Vaqueiras
Música
Trobador provençal.
Fill d’un "paubre cavailler", ingressà de molt jove a la cort del marquès de Monferrato, al nord d’Itàlia, on romangué des del principi de la dècada del 1180 El 1189 era a la Provença, se suposa que al servei d’Hug II dels Baus El 1192 retornà a la cort de Bonifaci de Monferrato, a qui dos anys més tard salvà la vida durant una acció militar a Sicília en canvi, Raimbaut fou nomenat cavaller El 1202 Bonifaci es posà al capdavant de la quarta croada, que acabà atacant l’imperi Bizantí Se suposa que Raimbaut s’uní al seu senyor el 1203, i que morí al seu costat durant un atac per…
Miquel Narcís
Música
Orguener català.
"Mestre d’òrguens" i ciutadà de Barcelona, el 1495 apareix com a prevere beneficiat de la parròquia de Sant Cugat del Rec Aquest mateix any bastí el nou orgue de l’església de Sant Antoni tub major de cinc pams, dos teclats de 42 tecles i façana de castells El 1497 visurà el gran orgue de la seu de Girona començat per Pau Rossell i acabat per Armenter Brocà El 1503 construí un orgue amb dues façanes, tub major de sis pams, dos teclats i amb quatre maneres de registrar "flautes sanars, flautes mixturades, orga camus sense octaves i tot l’orga plagat" A més d’efectuar reparacions als orgues de…
Grup de Folk
Música
Col·lectiu de cantautors catalans que es formà el 1967 i que compongué cançons inspirades en el folk dels EUA.
La formació durà només dos anys, durant els quals enregistrà dos discos, Festival Folk 1967 i Folk 2 1968, però va tenir una gran repercussió pel tipus de cançó i per la im-portància dels seus membres Pel Grup de Folk hi van passar des de Jaume Arnella, Jaume Sisa, Pau Riba i Jordi Pujol, fins a Xesco Boix, Els Tres Tambors, Falsterbo-3, Els Sapastres, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, Albert i Jordi Batiste o Oriol Tramvia El seu objectiu era trencar amb la tradició de la cançó francesa d’Els Setze Jutges per mitjà d’una fórmula que adaptava temes folk nord-…
Cases
Música
Família d’orgueners catalans amb obrador a Reus.
Constituïren dues generacions d’artesans de l’orgue barroc, la influència dels quals arribà fins al migdia peninsular El pare, Antoni, construí els orgues de Vallbona de les Monges 1731, Sant Pere de Reus 1732, Guimerà 1737, la Pobla de Cérvoles 1751 i Riudoms 1756, a més de reparar-ne molts altres Continuaren la seva tasca Antoni, Felip i Josep Cases i Soler, els seus fills, el més destacat dels quals és Josep, que fou nomenat mestre d’orgues del monestir d’El Escorial després que realitzés l’ampliació de l’orgue de cor a seixanta-una notes 1772 Construí un realejo de dos…
parella estable
Sociologia
Dret
Unió estable de dues persones majors d’edat que formen, a efectes pràctics, una unitat familiar malgrat no estar registrada com a matrimoni.
Si és formada per persones del mateix sexe es denomina parella estable homosexual , i en cas de persones de sexe diferent, parella estable heterosexual La parella estable, reconeguda en la llei catalana 10/1998 de 15 de juliol, té una regulació diferent que la que regula la unió matrimonial Posteriorment, la llei 25/2010 del Codi Civil de Catalunya equiparà les parelles homosexuals i heterosexuals La modificació d’aquesta llei pel decret llei 2/2015 possibilità la creació d’un Registre de parelles estables de Catalunya, en vigor des de l’1 d’abril de 2017 La inscripció en el Registre és…
José Antonio Cabrera Sánchez

José Antonio Cabrera Sánchez (amb les copes)
Museu Colet
Handbol
Jugador d’handbol i dirigent esportiu.
Els anys quaranta jugà al Frente de Juventudes de Granollers, entitat que posteriorment es convertí en el BM Granollers, club del qual fou un dels socis fundadors Durant tres temporades 1948-1951 defensà la samarreta del FC Barcelona, abans de tornar al BM Granollers, equip en el qual fou el capità fins a la seva retirada, tot compaginant les modalitats d’handbol d’onze i handbol La seva posició al camp fou la de defensa central Fou internacional amb la selecció espanyola d’handbol d’onze i d’handbol Amb el FC Barcelona fou campió de Catalunya i d’Espanya d’handbol d’onze dues vegades 1949,…
Josep Ulloa i Blancas
Cinematografia
Director.
Vida S’inicià com a actor teatral el 1954, i ja installat a Barcelona, el 1958 s’introduí al cinema com a meritori i secretari de rodatge Exercí d’ajudant de direcció en nombroses produccions com ara La alternativa 1962, José María Nunes, en què també feu de coguionista Llegar a más 1963, Jesús Fernández Santos Un rincón para querernos 1964 i El primer cuartel 1966, tots dos d’Ignasi F Iquino Tiempos de Chicago 1968, Julio Diamante La diligencia de los condenados 1970 i Una bala marcada 1971, tots dos de Joan Bosch Fou coguionista de Tatuatge Tatuaje Primera…
Georgette Novella Gimenez

Georgette Novella Gimenez
© Fototeca.cat/ Arxiu Georgette Novella Gimenez
Altres esports de combat
Karateka.
Cinturó negre tercer dan de karate i entrenadora i àrbitra regional de kata i kumite FCK Competí representant el Club Natació Barcelona amb Francesc Lorenzo Expósito com a entrenador Als vint-i-set anys debutà en competició de kumite En kumite individual, en la categoria de més de 60 kg, obtingué, entre d’altres, quinze Campionats de Catalunya, un subcampionat d’Espanya 1991 i un quart lloc en el Campionat d’Europa 1991 També fou nou vegades campiona de la Copa Catalana categoria open i aconseguí tres bronzes en la Copa d’Espanya En la modalitat shotokan ASKE guanyà una medalla de bronze al…
Yoshihide Suga
Política
Polític japonès.
Graduat en dret per la Universitat de Hosei Tòquio el 1973, treballà fins el 1986 com a secretari d’un senador del Partit Liberal Democràtic El 1987 fou elegit regidor de Yokohama per aquest partit i, el 1996, diputat al parlament Reelegit des de l’any 2000, fou viceministre d’Afers Interns i Comunicacions en el darrer govern presidit per Junichiro Koizumi 2005 Amb Shinzō Abe com a primer ministre 2006 ocupà les mateixes carteres, des de les quals supervisà les reformes de descentralització i de privatització del servei postal fins al final de la legislatura 2007 Quan el PLD retornà al…