Resultats de la cerca
Es mostren 4947 resultats
Eina

Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a la zona axial pirinenca, que comprèn la llarga vall d’Eina, d’origen glacial, estesa des de la línia de crestes que la separa de la vall de Núria (Ripollès) —entre el pic d’Eina (2 794 m alt) i el pic de Finestrelles (2 829 m)— fins al pla de la Perxa.
La capçalera és formada per l’àmplia coma d’Eina , que es comunica a través del coll d’Eina o de Núria amb l’homònima coma d’Eina , al sud, capçalera de la vall de Núria Entre el pic d’Eina i la Torre d’Eina o pic de les Lloses, de 2 832 m alt, la coma septentrional es comunica amb la vall de Balaguer, al Conflent, pel coll de la Torre d’Eina El riu d’Eina , que drena aquesta vall, neix sota el coll d’Eina i, després de seguir la direcció NW, s’engorja abans d’arribar al poble, flanquejant per l’oest els escarpats vessants del Cambresdases, fins a unir-se, al pla de la Perxa, amb el riu de…
teleostis
Ictiologia
Superordre de peixos actinopterigis, el més important pel que fa a nombre d’espècies i a diversitat, que comprèn peixos totalment ossificats, de cua homocerca, encara que un examen detallat de la seva estructura interna evidencia que aquesta simetria és secundària i deriva d’una estructura heterocerca primitiva, amb escates constituïdes per petites làmines òssies, generalment primes i flexibles.
Filogenèticament deriven dels holostis de les mars secundàries i aparegueren a les acaballes del cretaci Habiten en tots els medis marins, des de la superfície fins a grans fondàries també han envaït les aigües salabroses i les aigües dolces continentals El seu èxit evolutiu és degut en part a la seva fecunditat i en part al gran polimorfisme i poder adaptatiu, tant econòmic com fisiològic, que presenten els 26 diferents ordres, amb nombroses famílies, en què hom ha dividit la classe
palissandre
Botànica
Tecnologia
Gènere que comprèn unes 100 espècies tropicals, de la família de les papilionàcies, d’arbres de fulles pinnaticompostes i de fruits indehiscents, de molts dels quals és aprofitada la fusta, de color vermell fosc o quasi negre, viada, compacta i de fibra gruixuda i uniforme, molt apreciada en la fabricació de mobles i d’objectes diversos.
Organyà
Organyà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És situat a la dreta del Segre, al sector on el riu forma l’eixamplament de la ribera d’Organyà, separada de la conca de la Seu pel congost de Tresponts i limitada a migdia pel pont d’Espia, on s’inicia la ribera de Nargó De forma allargada parallela al riu, el municipi comprèn la vall més baixa del riu de Cabó, on aquest conflueix al Segre per la dreta, i, també, la vall baixa del barranc de la Muntanya, dit ací…
Benifallet

A l’altura de Benifallet, un meandre del curs del riu possibilita l’aprofitament agrícola (Baix Ebre)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre.
Situació i presentació El terme municipal de Benifallet, d’una extensió de 62,42 km 2 , és situat a l’extrem més septentrional de la comarca, al límit amb les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre al termenal amb Miravet hi ha la Roca Folletera, divisòria històrica del terme de Tortosa El terme confronta amb Prat de Comte W i el Pinell de Brai NW, municipis de la Terra Alta amb Miravet N i Rasquera NE, de la Ribera d’Ebre, i amb Tivenys S, Paüls W i Xerta SW, de la mateixa comarca del Baix Ebre Molt accidentat, el municipi s’estén a ambdues ribes de l’Ebre, i comprèn la vall del riu,…
Rialb
Vista general de Rialb
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà estès a banda i banda de la Noguera Pallaresa.
Situació i presentació L’actual municipi de Rialb, de 63,31 km 2 , és formà el 1969 amb l’annexió del terme de Surp al tradicional de Rialb El municipi limita al N amb els termes d’Espot i la Guingueta d’Àneu, a l’E amb Llavorsí, al SE i al S amb Soriguera i al SW i a l’W amb Sort El terme comprèn dos sectors que corresponen als antics municipis, a banda i banda de la Noguera Pallaresa el sector tradicional del terme de Rialb s’estén principalment a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a la zona de confluència amb la Vall d’Àssua la part de la dreta del riu, on hi ha la plana on s’assenta la…
Les lecanoràcies
Fins no fa gaire, hom incloïa en aquesta família els líquens amb tallus crustaci o esquamulós, apotecis lecanorins i algues clorococals L’aplicació dels nous criteris taxonòmics n’ha separat famílies tan importants com les bacidiàcies, les esquamarinàcies, les himeneliàcies, etc Segons el concepte actual, comprèn líquens de tallus crustaci, lobulat o no, rarament peltat fixat per un punt central, amb apotecis lecanorins o lecideïns, i amb un aparell apical del tipus Lecanora , amb un tolus fortament I +, un cos axial més pàllid i cambra ocular Les espores són incolores, simples o amb un o més…
la Guingueta d’Àneu

Pantà de la Torrassa, a la Guingueta d’Àneu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà, situat a banda i banda de la Noguera Pallaresa.
Situació i presentació El municipi de la Guingueta d’Àneu, de 108,42 km 2 , es formà el 1971 amb la fusió dels termes d’Unarre i Escaló amb el de Jou La creació del nou municipi comportà el desplaçament del cap administratiu, que tradicionalment havia estat a Jou, al poble de la Guingueta d’Àneu per la seva situació a tocar de la carretera Les terres de la Guingueta d’Àneu limiten al N, per un punt, el del cim de Mont-roig, amb el departament francès de l’Arieja a l’E amb les terres de ponent de la Vall de Cardós, per Lladorre i Vall de Cardós al S amb Llavorsí i Rialb, i a l’W amb Espot,…
Sant Martí de Riucorb

Sant Martí de Maldà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació Dit antigament Sant Martí de Maldà o prop Maldà, i que el 1937 canvià el seu nom pel de Plana de Riucorb, és situat a la dreta del Riu Corb, que li feia tradicionalment de límit pel sector de migdia del terme, mentre que a tramuntana el municipi s’estén vers el Pla d’Urgell El terme tradicional tenia una extensió de 19,3 km 2 , al qual el 1972 fou agregat el terme de Rocafort de Vallbona L’antic terme de Rocafort de Vallbona és situat a la vall del Riu Corb, que en una bona part forma el límit septentrional i que corre encaixat entre els altiplans calcaris de la comarca…
les Preses
Les Preses
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a la zona nord-oriental de la plana d’en Bas, a la dreta del Fluvià.
Situació i presentació Limita amb Olot N, Santa Pau E, Sant Feliu de Pallerols SE i la Vall d’en Bas S i W El pla de les Preses és format per materials pliocènics, que per un llindar passa a la cubeta de Santa Pau, també d’origen tectònic És per tota aquesta zona de contacte entre els termes de les Preses, Olot i Santa Pau per on s’estén el sector volcànic i el veïnat anomenat Bosc de Tosca El municipi consta d’una part muntanyosa, accidentada pels vessants septentrionals i occidentals de la serra del Corb 936 m, formada per materials eocènics, amb colades volcàniques, i pels cingles de…