Resultats de la cerca
Es mostren 14517 resultats
batalla de Mont-roig
Història
Militar
Nom que rep el conjunt d’accions bèl·liques que tingueren lloc a la muntanya de Mont-roig, a l’Alt Empordà, durant la Guerra Gran (setembre-novembre del 1794).
Hom l’anomena també batalla de Darnius o de la Muntanya Negra Els francesos s’havien apoderat d’aquesta zona, d’on no pogueren foragitar-los els successius atacs de les forces manades pel comte de La Unión En un dels assalts morí el general francès Dugommier 17 de novembre, i tres dies més tard, en un altre, el comte de La Unión Un contraatac francès trencà el front, i el nou capità general de Catalunya, marquès de Las Amarillas, anà a refugiar-se a Girona mentre Figueres queia, sense lluita, a les mans dels francesos
batalla de Blenheim
Militar
Acció militar de la guerra de Successió a les corones d’Espanya que tingué lloc el 13 d’agost de 1704 entre les poblacions de Blindheim i Höchstädt (Baviera).
Les tropes franceses i bavareses foren derrotades per les tropes angleses i austríaques comandades pel príncep Eugeni de Savoia i per John Churchill, duc de Marlborough, que fou recompensat amb el castell Woodstock, Oxfordshire, que rebé el nom de Blenheim , forma anglesa de Blindheim La batalla és coneguda també com a segona batalla de Höchstadt
batalla d’Azincourt
Història
Militar
Combat lliurat el 25 d’octubre de 1415, entre Enric V d’Anglaterra i l’exèrcit francès, a Azincourt (Artois), França, després de represa la guerra dels Cent Anys.
Les tropes angleses, gràcies als arquers que desbarataren la cavalleria enemiga, derrotaren totalment les tropes franceses La impressió a França del desastre militar restà reflectida en el Livre des quatre dames d’Alain Chartier La victòria anglesa anà seguida de l’ocupació del nord de França i de la capitulació de Carles VI davant el rei anglès tractat de Troyes , 1420
Enric Riera i Fortiana
Historiografia catalana
Professor de la Universitat de Barcelona (1968-94), encaminà les seves recerques vers l’anàlisi de l’administració napoleònica al Principat durant els anys de la guerra del Francès.
En Els afrancesats a Catalunya 1994, realitzà un detallat estudi biogràfic dels principals afrancesats catalans També conreà la història local de la seva comarca i publicà una Història de l’Armentera 1993
Reus Deportiu - Secció de Cinema Amateur
Cinematografia
Col·lectiu creat el 1956 dins de l’entitat esportiva i que reuní els socis del club que des del final de la guerra civil s’havien interessat pel cinema.
Gràcies a l’adquisició d’un projector s’impulsà aquesta secció, el primer president de la qual fou José Solanes Serra, i el secretari, Antoni Maria Vidal i Colominas Aviat arribaren als 200 socis, i patiren la primera crisi el 1957, amb la dimissió del president, que fou substituït per Antoni Cavallé i Maresme Aquest reorientà la secció, que es decantà cap al cinema amateur sense oblidar les altres activitats sessions de documentals, films d’ambaixades, cinema educatiu i cineclub Dins de l’amateurisme, l’activitat se centrà en els concursos, que s’iniciaren el 1958 amb un de local se’n feren…
tractat de Versalles
Història
Acord internacional entre la Gran Bretanya, França, Espanya i els EUA, signat el 3 de setembre de 1783, que posà fi a la guerra de la Independència Nord-americana.
Confirmà la pau anglo-nord-americana del 29 de novembre de 1782 i l’anglohispanofrancesa del 20 de gener de 1783 La Gran Bretanya reconegué la independència dels EUA i cedí a França diversos territoris Espanya recuperà la Florida i Menorca, però fracassà en l’intent de recuperar Gibraltar En conjunt, l’hegemonia britànica sofrí una reculada, bé que la seva habilitat diplomàtica aconseguí de reduir-ne l’abast
tractat de Valençay
Història
Acord signat entre França i Espanya, el 10 de desembre de 1813, a la localitat francesa de Valençay (departament d’Indre) que posà fi a la guerra contra Napoleó
.
Ferran VII recuperà la corona, es comprometé a respectar els càrrecs dels afrancesats i retornar a França les places frontereres franceses ocupades pels britànics Les Corts de Cadis es negaren a ratificar l’acord fins que Ferran VII no hagués jurat la constitució
El règim franquista als Països Catalans
La historiografia que s’ha dedicat a l’estudi del període franquista als Països Catalans ha superat, sortosament, l’etapa en la qual predominà l’assaig amb pretensions polítiques, el reportatge anecdòtic o la síntesi elaborada sense recerca Durant molt de temps, dues temàtiques van prevaler en l’interès dels estudiosos la repressió franquista i l’actuació resistent de l’oposició Aquest fet responia al desig de palesar, després d’anys de prohibicions dictatorials, el caràcter antidemocràtic i violent que sempre havia tingut el règim franquista, reflectit prou bé en la magnitud i la diversitat…
Metodologia per a l’estudi de la repressió
Exhumació del cadàver d’un dels 48 presoners polítics afusellats al gener del 1939 al santuari de Santa Maria del Collell, Sant Ferriol, 1939 AF/AHC La consulta dels registres civils secció de defuncions de totes les poblacions de Catalunya permet d’elaborar una primera relació de víctimes de repressió amb la data del traspàs, i també ens permet conèixer la identitat de la majoria de les víctimes, així com l’edat, el lloc d’origen i el de residència, la professió, l’estat civil, la causa de la mort i, sovint, el lloc i l’hora En el cas de persones assassinades, és a dir, que foren víctimes de…
Història 2016
Història
Un any més, l’argumentari de caràcter històric va ser àmpliament utilitzat en conflictes que poc tenen a veure amb la historiografia Un any més, la importància social d’aquests conflictes va tornar a condicionar la presència mediàtica d’aquesta disciplina Així, cal parlar de la sempiterna qüestió del Born El canvi de color del govern municipal a Barcelona va significar una nova lectura dels usos que s’havien de donar a un lloc que s’havia dotat de tant valor simbòlic Aquesta nova lectura va tenir el seu punt més calent amb la collocació i posterior retirada, després d’haver patit innumerables…