Resultats de la cerca
Es mostren 20565 resultats
Edició de Materials
Editorial
Editorial fundada a Barcelona el 1965, especialitzada en temes de política i història contemporànies.
Entre lesseves publicacions en català sovint simultàniament amb una versió castellana es destaca Stalin una biografia política 1967 d’Isaak Deutscher Deixà de publicar a la fi del 1968
Vitaliano Brancati
Literatura italiana
Novel·lista italià.
L’escenari de lesseves novelles fou Sicília els seus personatges, els d’una societat provinciana irònicament observats És autor de Gli anni perduti 1941, Il bell’Antonio 1949, etc
Joana Fossa de Ferrer
Música
Soprano lleugera catalana.
Reconeguda cantant, actuà en diversos teatres de Barcelona, Madrid i de la resta de la Península Aconseguí molta anomenada sobretot des de lesseves aparicions al Teatro Rossini de Madrid
Sergej Voronov
Metge cirurgià rus.
És conegut, sobretot, per lesseves temptatives notables de trasplantació de testicles animals a l’home a fi d’obtenir un rejoveniment Estudià també l’activitat hormonal i el càncer
John Gibson
Escultura
Escultor gal·lès.
Estudià amb ACanova i amb BThorwaldsen Entre lesseves obres, totes dins la tendència neoclàssica, cal esmentar l’estàtua de la reina Victòria i la de Robert Peel, a Westminster
Corinna
Literatura
Poetessa grega.
Competí amb Píndar en certàmens poètics Típic exponent de la poesia dòrica, fou valorada per l’hellenisme i Ovidi posà aquest nom a la protagonista de lesseves elegies amoroses
Antoni Comerma i Mallol
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
Format a l’escola de Llotja de Barcelona 1894-95, s’establí definitivament a França el 1918 Eminentment paisatgista, sobresurten lesseves minucioses vistes de pobles catalans o de París
Antonio Arbiol y Díez
Literatura
Cristianisme
Franciscà i escriptor aragonès.
Defensà María de Agreda, però atacà tant els illuminats com Miguel de Molinos són trenta-tres lesseves obres publicades sobre diversos temes teològics, però especialment ascètics i místics illuminisme
àrea
Matemàtiques
Mesura o grandor de l’extensió o porció del pla ocupada per una figura.
La teoria elemental de les àrees dels polígons pren com a unitat d’àrea el quadrat que té per costat la unitat de longitud Un rectangle de costats de longitud entera conté tants quadrats unitat com indica el producte de les seves dimensions Si les mesures dels costats del rectangle són fraccionàries hon divideix els costats en parts iguals, tantes com indiquen els denominadors d’aquelles mesures Resulta sempre la mateixa regla hom obté l’àrea d’un rectangle multiplicant les seves dues dimensions Si les mesures dels costats són irracionals hom pren aproximacions per defecte i per excés L’àrea…
tribunal arbitral de censos
Dret
Història del dret
Organisme jurisdiccional que creà la llei del 31 de desembre de 1945 sobre inscripció, divisió i redempció de censos a Catalunya, per tal de resoldre els problemes jurídics que provocava l’esmentada disposició en matèria de redempció i divisió de censos.
Hi havia un tribunal arbitral en cada capital de les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona el formaven un magistrat, un notari i un registrador de la propietat Les decisions d’aquests tribunals arbitrals de censos no es podien recórrer Els tribunals arbitrals de censos foren suprimits per la llei orgànica del poder judicial i lesseves competències passaren als jutjats de primera instància