Resultats de la cerca
Es mostren 10636 resultats
Francesc Saurina i Serra
Autor d’obres de medicina.
Estudià al seminari de Vic, on s’ordenà el 1876 Es dedicà des de jove a l’estudi de la medicina El 1884 entrà a la congregació claretiana Fou infermer del collegi de Cervera i tingué diversos càrrecs dintre la congregació Es dedicà a les missions populars i practicà sempre la medicina pels llocs on predicava És autor de tractats de divulgació, com Notas terapéuticas o Recetario práctico 1811, Instrucciones a los enfermos 1908, La medicina a domicilio 1909, i d’una obra de tipus més científic, Fitografía aplicada a la terapéutica 1916, impresos a Barcelona
Alfons d’Aragó i de Gurrea
Història
Comte de Ribagorça (Alfons VII: 1512-33) per renúncia del seu pare Joan d’Aragó.
El 1506 anà a cercar i acompanyà a Valladolid la futura reina Germana de Foix A la mort de Ferran II 1516, anà a Flandes prop de Carles I, amb instruccions del regent Alfons d’Aragó retornà amb el rei a la Península En recompensa a l’hospitalitat que donà, al seu palau de Pedrola, al papa electe Adrià IV, fou nomenat comanador de Sant Jaume El 1533 abandonà la vida cortesana i renuncià al comtat a favor del seu fill Martí Deixà escrita una Historia y principios del linaje de los Gurreas i algunes poesies
monumentalisme
Arquitectura
Tendència arquitectònica que intenta de crear edificis que impressionin no tant per les mides colossalistes com per la proporció dels elements que utilitza.
Pròpia de moments d’estructura política dictatorial, en són exemples les construccions nazis d’Albert Speer —el camp Zeppelin, a Nuremberg 1937, la Nova Cancelleria, a Berlín 1938, el pavelló alemany de l’Exposició Internacional de París 1937— i múltiples obres soviètiques a partir del 1931 —projecte del Palau dels Soviets, de BMIofan 1931-33, i la Casa dels Soviets, a Leningrad, de NTrockij 1936-41 A la península Ibèrica, aquesta tendència dominà l’arquitectura oficial de l’època franquista Cal destacar-ne el Valle de los Caídos, de PMuguruza 1940-58, i el Ministeri de l’Aire,…
mitilicultura
Aqüicultura
Cria industrial de musclos i d’espècies afins.
En aquesta modalitat de cultiu marí l’home es limita a proporcionar un substrat artificial adient normalment cordes penjades verticalment per a la fixació de les larves planctòniques durant l’època de la reproducció hivern, i escull zones adequades, on visquin els musclos naturalment Per tal d’evitar la predació a càrrec d’altres animals alguns gastròpodes, estrelles de mar, etc, cal que les cordes no estiguin en contacte amb el fons Pel mateix motiu, hom acostuma a deixar-los periòdicament en sec durant 1-2 dies els musclos ho resisteixen perfectament La mitilicultura és…
Josep Navarro i Cabanes
Història
Periodisme
Periodista i erudit.
Carlí, collaborà a nombrosos periòdics del partit, especialment a El Diario de Valencia , on fou redactor en cap i es distingí per la crítica municipal i els articles sobre història i folklore valencians Publicà un important catàleg de Premsa valenciana 1928, uns Apuntes bibliográficos de la prensa carlista 1917, l’estudi Los carmelitas de Valencia durante la invasión francesa 1921 i reculls d’articles Oratoria monesipal, Monecipalerías i Bajonazos al idioma , preferentment antirepublicans Aplegà una important collecció de periòdics, sobretot en català, i de fulls solts, i una…
Manuel Morales Pareja
Història
Política
Polític i cantant.
Residí definitivament a Barcelona des del 1905, i, nebot d’Hermenegildo Giner de los Ríos, s’adherí a Lerroux contra el moviment de Solidaritat Catalana Fou, com a radical, regidor en 1909-11 i el 1915 i alcalde de Barcelona del gener del 1918 al juny del 1919 Durant la Segona República fou nomenat delegat especial de l’Estat espanyol en el Consorci del Port Franc Debutà com a tenor el 1895 amb Cavalleria Rusticana , i collaborà amb la societat coral Catalunya Nova El 1897 estrenà a Sitges La fada , de Morera i JMassó i Torrents
Miguel del Molino
Història del dret
Jurista.
Ciutadà de Saragossa Fou jurat en cap de Saragossa i lloctinent del justícia d’Aragó És autor de Repertorium fororum et observantiarum regni Aragonum Saragossa 1513, 1553, 1554, 1584/85, que dedicà a l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó Bernardo Monsoriu en publicà un extracte en castellà el 1589 Suma de todos los fueros y observancias del reino de Aragón y determinaciones de Miguel del Molino Escriví també sobre la forma de litigar a la cúria eclesiàstica 1515, sobre l’estil i la pràctica de les corts 1516 i publicà un Formulario , en castellà, sobre l’art de notaria 1523
Pilar Miró Romero
Cinematografia
Realitzadora cinematogràfica castellana.
Després de treballar en televisió, dirigí el llargmetratge La petición 1976, el qual seguiren El crimen de Cuenca 1976, film polèmic arran de la seva interdicció, Gary Cooper que estás en los cielos 1980, premiat al Festival Internacional de Cinema de Moscou el 1981, Hablemos esta noche 1982, Werther 1986, Beltenebros 1991, Os de Plata al Festival de Berlín, El pájaro de la felicidad 1993, El perro del hortelano 1995, premi Goya i Tu nombre envenena mis sueños 1996 En 1982-85 fou directora general de cinematografia espanyola i en 1986-89, directora general de l’organisme públic…
Institut Balear
Institució d’ensenyament mitjà de Palma creada per ordre reial el 25 d’octubre de 1835, gràcies a una iniciativa de la Societat d’Amics del País.
Inaugurat pel gener del 1836, disposà de les rendes i donacions de l’antic collegi de Monti-sion —al local del qual s’installà—, que abans havien pertangut a l’Estudi General Lullià Desaparegué en 1840-42, i fou substituït, per ordre de la Junta Revolucionària de Mallorca, per la Universitat Literària Dirigit del 1846 al 1900 per Francesc Manuel de los Herreros, en foren professors, entre molts altres, Miquel Moragues i Montserrat, Lluís Pons i Gallarza i Lluís Pou, i hi assistiren com a alumnes Marià Aguiló, Pere d’APenya, MCosta i Llobera, JRosselló de Son Forteza, Mdels Sants…
Flor d’enamorats
Recull imprès de poesies líriques en castellà i en català i de romanços en castellà; la primera edició coneguda fou feta a Barcelona el 1562, i la darrera el 1681.
La primera edició consta de 280 peces, una de les quals bilingüe i quatre de catalanes la més coneguda és Bella de vós só enamorós A partir del 1601, almenys, el recull augmenta amb més cobles catalanes i amb la cançó de Los comendadores Des del 1573 aquest cançoner fou atribuït a un desconegut Juan de Linares, però l’autor és Joan Timoneda, que el degué editar la primera vegada a València el 1556 o el 1557 Els poemes catalans han estat editats per Joan Fuster en un recull de l’obra catalana de Timoneda titulat Flor d’enamorats 1973