Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi limita amb els termes de Sant Ferriol S i E, Sales de Llierca NE, Tortellà N, Montagut NW i Sant Jaume de Llierca W El sector meridional, a la dreta del Fluvià, és muntanyós, accidentat pels contraforts nord-orientals de la serra de Sant Julià del Mont, com la serra de Colama, mentre que el septentrional és més planer, i s’hi localitzen els conreus i els nuclis de població El terme comprèn el poble d’Argelaguer, cap municipal, i els veïnats i caseries del Guilar, l’Hostalnou de Llierca, Sant Sebastià, Santa Magdalena i Tapioles És travessat per la carretera…

És situada a la zona axial dels Pirineus, i comprèn una part de l’alta vall del Segre la Cerdanya pròpiament dita, l’altiplà de la Perxa, que pertany a la conca de la Tet, el massís del Carlit que comparteix amb el Capcir i la vall de Querol La frontera francoespanyola, des del pacte de Llívia 1660, divideix la Cerdanya, unitat física i humana ben definida, en dues comarques El centre comarcal tradicional, la vila de Puigcerdà, restà dins la Baixa Cerdanya, fet que ha motivat que l’Alta Cerdanya no presenti les característiques d’una comarca humana ben estructurada Limita al N amb el…

Situació i presentació És situat al peu dels darrers contraforts de les muntanyes de Prades, sota el puig d’en Cama Té una forma allargada i estreta, escanyat entre els de la Selva NE i E, l’Aleixar NW, Castellvell del Camp W i SW i Reus S La part alta del terme és molt accidentada i arriba fins als 645 m d’altitud al vessant SW del puig d’en Cama, mentre que del poble en avall el terreny és més planer amb petits turons l’altitud inferior és de 140 m Solquen el terme el barranc de la Llenguadera, el del Picarany o de l’Abeurada i la riera de la Quadra La riera d’Almoster separa el terme amb…

Situació i presentació Limita al N amb la Tallada d’Empordà i Ullà, al NE amb Gualta i Torroella de Montgrí, al SE amb Pals, al S amb Palau-sator, al SW amb Ullastret i a l’W amb Serra de Daró Comprèn el poble de Fontanilles, cap del municipi, i Llabià També inclou una vintena de masos disseminats, gairebé sempre al cim de les petites eminències eocèniques que emergeixen de la plana El terme és regat pel Daró, riu que travessa els dos extensos sectors planers del territori al NW, aigua amunt de Gualta, abans d’ésser canalitzat, i al SE, després d’haver estat convertit en canal i haver rebut…

Situació i presentació És situat a la part nord-oriental de la comarca El terme d’Estamariu s’estén enterament a la riba dreta del Segre, que fa de límit meridional del terme Passat el lloc de la Quera Nova, el terme pren la direcció N i passa lo Beneïdor 1682 m i el coll de Jou, i després gira en direcció W fins a trobar el curs del torrent del Coll de Jou, que fa de límit fins a la seva confluència amb el riu de Bescaran Des d’aquest punt el termenal pren novament la direcció N resseguint la carena de la serra de Banat, que separa les valls de Bescaran i d’Estamariu El límit s’inverteix en…

Situació i presentació El municipi és situat a la vall de la riera de Tenes Limita a septentrió amb el terme de Lliçà de Munt, a migdia amb Parets del Vallès i a llevant amb Granollers Per un petit sector, al límit sud-occidental, entronca amb Palau-solità i Plegamans, del Vallès Occidental, i amb l’enclavament de Vila-rosal, del terme de Parets del Vallès El terme comprèn el poble i cap de municipi de Lliçà de Vall, els barris de Xiol i les Casetes, les caseries del Pla de Lliçà, la Serra, el Sot de la Coma i nombroses urbanitzacions, entre les quals destaquen les de Cantallops…

Situació i presentació Comprèn la plana alluvial de vora el riu i un sector muntanyós al nord, accidentat pels contraforts de la serra que separa el Fluvià i el Ter Aquest riu forma el límit meridional del terme de Cervià que hi inclou diversos illots, en una zona en què el riu forma meandres amb els de Bordils i Sant Joan de Mollet, aquest al SE A l’E limita amb Sant Jordi Desvalls, al N amb Viladasens A l’W limita amb els municipis de Vilademuls, de la comarca del Pla de l’Estany, i amb Sant Julià de Ramis al SW Reguen el terme, a més del Ter, la riera de la Farga, que coincideix en part…

Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Manresa, a l’E i el S amb Sant Vicenç de Castellet, al S amb Marganell i a l’W amb Sant Salvador de Guardiola El terme municipal comprèn les terres planes de Dosrius, l’aspra proa interfluvial de Cirerencs, els verals muntanyosos del turó i dels plans de Castellgalí i les serres d’Altaió i Puig-agudell Tot aquest segon sector, alt i trencat, és a la dreta del Cardener, aigua avall de Manresa i s’estén fins a la vall de la riera de Castellet, que desguassa al Llobregat després del Confon La riera de Cornet —dita de Guardiola al principi del…

Situació i presentació És envoltat pels termes de Montagut i Oix N i E i de Sant Joan les Fonts S, W i N El municipi inclou un esperó rocós alçat a la confluència del Fluvià i el Turonell format per una alta cinglera de materials basàltics que tots dos corrents fluvials han enfondit a banda i banda d’uns 60 m d’alçada i prop d’1 km de llargada Damunt d’aquest esperó s’alça la vila de Castellfollit de la Roca Travessa el terme una carretera que enllaça amb la variant de la N-260 de Figueres a Olot i amb la C-26 d’Olot a Ripoll Tot el municipi és integrat dins el Parc Natural de la Zona…

Situació i presentació Maspujols és el terme més petit del Baix Camp És essencialment pla, situat al peu de la serra de la Mussara, als vessants sud-orientals del puig de Rocabruna 541 m, conegut popularment com la Feredat Envolten el terme els de les Borges del Camp W, Riudoms S, l’Aleixar E i N i Alforja NW L’altitud va des dels 201 m fins als 542 m de la Federat El terme és travessat pels barrancs de Rocabruna o el Torrent i de les Canaletes o dels Parrots, que porten les seves aigües a la riera de Maspujols, nom que rep la de la Mussara passat el poble i que fa de partió, al SE, amb el…