Resultats de la cerca
Es mostren 37344 resultats
xia
Botànica
Planta herbàcia anual de la família de les labiades, originària de Mèxic, que fa fins a 3 m d’alçària, pilosa, de fulles peciolades ovades o el·líptiques, d’inflorescències racemoses, flors blaves i fruits formats per quatre núcules.
La llavor s'anomena també xia
Organització Internacional per a la Normalització
Organització no governamental que té com a objectiu l’elaboració d’estàndards i normes internacionals de tots els àmbits, des de l’agricultura i la construcció, fins a l’enginyeria, els aparells mèdics o els darrers desenvolupaments tecnològics.
Creada el 23 de febrer de 1947, es coneix per les seves sigles en anglès ISO Entre les 20000 normes que ha aprovat n'hi ha de temes quotidians, com les dimensions de les targetes de crèdit, o d’altres que afecten la gestió de la qualitat de les organitzacions o el respecte pel medi ambient Ha desenvolupat un sistema de transliteració d’alfabets no llatins àrab, grec, ciríllic, hebreu, etc En són membres uns 160 organismes estatatals de normalització, que treballen organitzats en grups tècnics La seva creació s’esdevingué per la unió de dues entitats que ja existien l’ISA International…
balteus
Indumentària
Un dels plecs de la toga, el primer que es formava, que anava des del costat dret fins al muscle esquerre, del qual naixia el sinus, i que restava assegurat al seu lloc pel pes de l’umbo.
Viuet
Despoblat
Despoblat del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), fins el 1968 del de Llesp, aturonat a 1115 m alt., en un contrafort del tossal de Viuet (1468 m alt.) que domina, per la dreta, la Noguera Ribagorçana.
Pinyana
Despoblat
Despoblat del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), fins el 1968 del de Viu de Llevata, situat a 1 284 m alt., al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs, al cim d’un petit turó.
De la seva església parroquial Sant Gil depenen les de Corroncui i la Bastideta de Corroncui i el santuari de Sant Nicolau
granota voladora
Granota voladora (Rhacophorus prasinatus)
Amal Borzae iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Herpetologia
Gènere d’amfibis anurs de l’ordre dels diplasiocels, de la família dels racofòrids, que atenyen uns 8 cm de longitud, amb un replec cutani que va de l’angle posterior de l’ull fins a l’esquena.
Habita a la Xina, la Indoxina, les Filipines i les illes de la Sonda
Creixenturri
El santuari de la Mare de Déu del Remei de Creixenturri (Ripollès)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Camprodon (fins el 1965, de Freixenet de Camprodon), al Ripollès, a l’esquerra del Ter, aigua avall de la vila; comprèn un petit sector de capçalera de la vall del Bac, tributària del Fluvià.
Antiga parròquia Sant Cristòfol, esmentada ja el 930 el lloc, el 904, entrà en decadència després dels terratrèmols de 1427-28 i esdevingué sufragània de Camprodon el 1507 L’antic castell de Creixenturri , arruïnat, fou donat el 1245 a Albert Sant-romà l’església parroquial i una part del poble, però, eren de la jurisdicció del monestir de Camprodon, el qual el refeu passà per compra als Puigpardines, per matrimoni als Cruïlles segle XIV i, finalment, els abats de Sant Joan de les Abadesses Destruït el castell el 1554 per ordre del lloctinent en la seva política de repressió de…
Vernet
Vista parcial de l’església de Santa Maria a Vernet (Noguera)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), a la dreta del Segre, al voltant de l’església parroquial (Santa Maria), a la carretera d’Artesa a Baldomar, poble, aquest, del qual depengué administrativament fins l’any 1920.
República Catalana
Història
Estat català creat a Barcelona el 16 de gener de 1641, per la Junta de Braços del Principat, a proposta de Pau Claris, com a definitiva separació de l’obediència a Felip IV de Castella, que havia envaït el Principat guerra dels Segadors.
Pau Claris, amb tot, evità una proclamació oficial de la República, potser per no excloure una pau negociada La creació d’una república havia estat aconsellada per Richelieu com a solució al conflicte, però el seu representant, BDu Plessis-Besançon, féu que l’ajut francès fos deliberadament ineficaç i ambigu fins que, el 23 de gener, amb l’exèrcit castellà a les envistes de Barcelona, les autoritats catalanes s’avingueren a posar el Principat sota la sobirania de Lluís XIII de França Tanmateix, abans que el rei francès s’avingués explícitament a jurar les lleis i constitucions,…
serra de Queralt
Vista aèria del santuari i la serra de Queralt
© Fototeca.cat
Serra
La més meridional de les Serres Exteriors del Prepirineu berguedà, a la dreta del Llobregat, a NW de la ciutat de Berga.
És un plegament anticlinal de calcàries cretàcies i juràssiques, que passen a eocèniques a ponent, bolcades damunt l’Oligocè de la Depressió Central catalana, enfonsat per una falla que mostra l’escarpament tectònic a uns 900 m alt Entre l’escarpament i el riu de Metge els plecs de la serra de Queralt estricta es drecen verticals al SE i s’eleven a 1 292 m santuari, a 1 180 la capella de la Cova i a 1 247 el Castellberguedà La baga de Queralt s’eleva cap al NW fins a 1 300 m i més En sentit ampli, la serra de Queralt es prolonga a l’W pel serrat Gran 1 426 m alt i el pla de…