Resultats de la cerca
Es mostren 4533 resultats
caputxina terciària de la Sagrada Família
Religió
Membre de la congegació femenina fundada a Benaguasil (Camp de Túria) el 1885 pel caputxí Lluís Amigó i Ferrer, aprovada el 1902 i agregada als caputxins el 1905.
La seva finalitat és d’educar, d’assistir malalts i d’ajudar les missions Tenen cases als Països Catalans, a d’altres llocs d’Espanya, a l’Amèrica i a l’Àsia
ALCOA
Economia
Sigla d’Aluminium Company of America, empresa fundada el 1907 als EUA com a continuació de la Pittsburg Reduction Company (1888) i dedicada a la producció d’alumini.
És una de les primeres empreses mundials del sector Posseeix mines de bauxita a Austràlia, Jamaica, Surinam, els EUA i la República Dominicana, i fàbriques en diversos països europeus El 1928 creà Aluminium Limited, que es feu càrrec de les empreses de la companyia a l’estranger
Acadèmia de Matemàtiques de Barcelona
Militar
Acadèmia d’enginyeria militar fundada a Barcelona pel marquès de Verboom, general de l’exèrcit de Felip V, després del 1718; fou la primera de la península Ibèrica.
S'installà en un edifici construït a l’antic convent de Sant Agustí Suprimida aleshores la Universitat de Barcelona, restà com una de les poques institucions d’ensenyament superior de la ciutat Perdurà fins el 1803
Institut del Cinema Català
Cinematografia
Societat autònoma fundada a Barcelona el 1975 per professionals i industrials del cinema català amb la finalitat de promoure el cinema i la indústria cinematogràfica als Països Catalans.
La seva activitat fonamental és la producció de curtmetratges, com el Noticiari de Barcelona per a l’ajuntament de Barcelona, Imatges i fets dels catalans per a la Fundació Serveis de Cultura Popular i l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, Notícia de Catalunya per a la Generalitat de Catalunya i l’ajuntament de Barcelona i més d’un centenar d’altres títols, sempre per a institucions del sector públic, entre els quals cal citar la producció Som i serem , Història de la Generalitat de Catalunya per als Serveis de Cultura Popular i la Generalitat També…
Foment de Pietat Catalana
Institució fundada el 1916 per Eudald Serra i Buxó, sota la presidència honorària dels bisbes de Catalunya, destinada a editar en català llibres religiosos a uns preus assequibles.
Cal citar-ne com a precedents la revista “La Veu de l’Àngel de la Guarda” 1909 i la “Biblioteca Foment de Pietat Catalana” 1913, ambdues a càrrec del fundador Tingué un gran paper en la difusió popular d’obres de catequesi, apologètica, hagiografia, litúrgia, mística, ascètica, història eclesiàstica, etc Fins el 1936, publicà cinc milions de llibres i d’opuscles Amb el jesuïta Ignasi Casanovas, que fou consiliari del Foment, fundà la Biblioteca Balmes 1923, i el 1926 nasqué l' Editorial Balmes per emparar legalment les activitats del Foment de Pietat Catalana, atès que la Dictadura de Primo…
Deutsche Bücherei
Biblioteca alemanya fundada el 1912, amb seu a Leipzig, i des del 1990 fusionada amb la Deutsche Bibliothek, de la qual la nova biblioteca unificada prengué el nom.
Elabora la bibliografia alemanya Del 1927 al 1942 publicà el Literarisches Zentralblatt für Deutschland i les Jahresberichte des Literarischen Zentralblatt Recull totes les publicacions en alemany d’arreu del món des del 1913 Fou la biblioteca central de l’antiga RDA
Daimler-Benz AG

El Benz Patent Motorwagen (1886), considerat el primer automòbil del món
Crèdits: Daimler
Economia
Empresa automobilística alemanya fundada a Stuttgart el 1926, de resultes de la fusió de dues empreses pioneres: la Daimler Motoren Gesellschaft (1890) i la Benz and Company (1885).
Coneguda per la seva producció dels automòbils de luxe “Mercedes”, desenvolupà també una àmplia activitat en la fabricació de vehicles industrials, maquinària agrícola i motors dièsel Fora d’Alemanya posseïa fàbriques en més de deu estats, la més important de les quals, al Brasil A l’Estat espanyol tenia el control de Mercedes-Benz España SA nova denominació de l’antiga Mevosa, que produeix furgonetes i motors dièsel a Barcelona Sant Andreu, Vitòria i Madrid El 1990 constava de quatre seccions vehicle utilitari Mercedes Benz AG, aeronàutic Deutsche Aerospace AG, electrònica AEG…
Comunitat Econòmica Europea
Els signataris del tractat d’adhesió a la Comunitat Econòmica Europea
© Fototeca.cat
Política
Economia
Organització internacional fundada el 1957 pel Tractat de Roma amb l’objectiu de crear un mercat únic entre els estats membres i integrada posteriorment dins la Unió Europea.
En vigor des del 1958 i integrada pels mateixos membres de la CECA i de l’ EURATOM Per la creació d’un mercat únic entre els estats membres es fixaren una sèrie d’objectius tarifes externes comunes unió duanera, elaboració d’una política conjunta per a l’agricultura i per al moviment de mà d’obra i els transports, fundació d’institucions comunes per al desenvolupament econòmic i creació d’una unitat de compte europea ECU el 1979 Com la CECA i l’EURATOM, la CEE disposava d’òrgans propis de govern Consell i Comissió fins el 1965, unificats en el Tractat de Brusselles, pel qual es creà les…
Club Editor
Editorial
Editorial fundada el 1959 a Barcelona per Xavier Benguerel i Joan Sales, per tal de fer-se càrrec de l’edició de la col·lecció “El Club dels Novel·listes”.
Amb altres editorials, participà en la collecció “Club de butxaca”, que publicava obres ja consagrades També editava la collecció “El Pi de les Tres Branques”, amb llibres d’història i de filologia L’any 1989 la família Sales, propietària de l’editorial, arribà a un acord d’associació amb l’editorial Columna que no reactivà, però, el migrat ritme de publicacions en què havia caigut Club Editor els anys anteriors, malgrat la publicació d’una traducció d’ Els miserables , de Victor Hugo el 1998 La fase d’inactivitat continuà el 1999, en passar Columna a Planeta Associada amb Edicions de 1984…
Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria
Esport general
Política
Entitat social i política fundada a Barcelona (1903) per un grup de dependents de comerç i d’oficines de tendència catalanista, coneguda popularment per la seva sigla CADCI.
Fou inscrita com a “obrera”, sobretot per evitar imposts Admetia socis protectors comerciants o industrials per ajudar les Escoles Mercantils Catalanes, que depenien del CADCI, on les classes eren en català La secció de propaganda, durant anys, seguí les directrius de la Lliga Regionalista El CADCI participava en tots els actes patriòtics, cívics i esportius El 1905 creà la Secció Especial d’Esports i Excursions Des del 1906 disposà d’un frontó i un gimnàs on practicà esgrima, gimnàstica, jujutsu, lluita grecoromana i boxa, amb Ramon Larruy com a entrenador També organitzà activitats de…
,