Resultats de la cerca
Es mostren 9261 resultats
Castell de Radulf (Guissona)
Art romànic
Es tracta d’un dels castells més desconeguts d’aquest sector de la Segarra Es fa molt difícil situar-lo geogràficament Tanmateix, caldria localitzar-lo, potser, a l’enclavament del Mas d’en Porta, o potser més a llevant, ja en terme del municipi de Torrefeta La referència més antiga d’aquesta fortalesa es troba en la venda dels castells de Claret i Valltallada de l’any 1082, on es reconeix que el terme d’aquest últim limitava a llevant amb el castellus Raduffi També s’esmenta el chastel Raduff en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098 Segons aquest document la canònica…
Santa Maria de Vensilló (els Alamús)
Art romànic
Vensilló és en l’actualitat un enclavament del terme municipal, a llevant dels Alamús, on hi ha el santuari de la Mare de Déu de Vensilló, successor d’una església romànica L’origen d’aquest lloc cal cercar-lo en el període musulmà És esmentat en el Antiqui termini civitatis Ilerde com a domini d’origen islàmic No se’n tenen referències directes fins l’any 1161, en què els templers establiren a un nombre de veïns les torres d’Avinsello i d’ Avinquin sembla que haurien estat una donació del comte de Barcelona als templers Amb la desaparició de l’orde del Temple l’any 1312, Vensilló, com altres…
Santa Maria del Castell de Bellpuig (Tortellà)
Art romànic
Les dades que tenim de la capella del castell de Bellpuig, dedicada a la Mare de Déu, són gairebé nulles D’altra banda, ben poca cosa sabem del castell de Bellpuig, que, malgrat el seu nom, era realment un palau fortificat o fortia , que pertanyia als Bellpuig, llinatge feudatari dels barons de Sales El posseïdor més antic del castell de Bellpuig del qual tenim notícia fou Berenguer de Bellpuig, documentat l’any 1252 El terratrèmol de l’any 1428, que tant afectà les terres de la Garrotxa, destruí el palau fortificat de Bellpuig, i la seva capella, els quals foren reconstruïts posteriorment,…
Karel Ančerl
Música
Director d’orquestra txec.
Es formà al Conservatori de Praga amb V Talich Fou assistent musical de Hermann Scherchen, de qui havia estat deixeble a Estrasburg Inicià la seva carrera com a concertista l’any 1931 Posteriorment, s’inicià com a director d’orquestra per al teatre i per a Ràdio Praga, càrrec que hagué d’abandonar arran de la invasió nazi del 1939 El 1942 fou enviat amb la seva família al camp de concentració de Terezín on, juntament amb altres presos, formaren l’Orquestra de Corda de Terezín i es convertí en el director El 1944 fou traslladat a Auschwitz ell sobrevisqué, però la seva dona i el…
,
Julio Álvarez del Vayo y Olloqui
Periodisme
Política
Polític i periodista castellà.
Estudià dret a Madrid i, posteriorment, a la London School of Economics A Alemanya, on anà com a periodista, prengué contacte amb el moviment de Rosa Luxemburg Membre del PSOE des del 1915, fou un dels dirigents de l’ala esquerrana i, sense abandonar el partit, es mostrà partidari de la collaboració amb la Tercera Internacional Fou ambaixador de la República Espanyola a Mèxic i a la Unió Soviètica Durant la Guerra Civil de 1936-39 fou ministre d’estat amb Francisco Largo Caballero -de qui fou conseller polític, juntament amb Luis Araquistáin - i comissari general de guerra…
Joan Alsina
Història
Dirigent obrer.
Fou director de la societat de teixidors de cotó de Barcelona Amb motiu de la vaga general del juliol de 1855, juntament amb Joaquim Molar i Pere Francesch representà la comissió de la classe obrera que dirigia la vaga a la comissió mixta integrada amb representants de l’ajuntament de Barcelona, de la diputació provincial i de la milícia nacional que es traslladà a Madrid a entrevistar-se amb el cap del govern, general Espartero En aquesta ocasió conegué Ildefons Cerdà, que representava l’esmentada milícia, i li prometé la collaboració de les societats obreres en el seu projecte…
Alexandre I de Iugoslàvia
Història
Política
Rei de Iugoslàvia (1921-34), fill de Pere I Karadjordjević de Sèrbia.
A la Primera Guerra Mundial lluità contra les tropes austrohongareses i dirigí la retirada d’Albània 1915 El 1921 esdevingué rei dels serbis, dels croates i dels eslovens, i, a causa de les pressions del partit radical serbi, promulgà una constitució Vidovdan que atorgava a Sèrbia un paper predominant Això provocà enfrontaments entre els serbis centralistes i els croats federalistes, que culminaren en l’assassinat 1925 del cap del partit camperol croata, Radić El rei aprofità la situació per a abolir la constitució del 1921, dissoldre el parlament i implantar un règim dictatorial 1929…
Karl von Frisch
Biologia
Biòleg austríac.
Estudià zoologia a les universitats de Viena i de Munic El 1912 inicià la seva carrera docent a Munic, i l’exercí també a Rostock, Breslau i Graz Dirigeix el Zoologisches Institut de Munic Les seves recerques sobre la conducta de les abelles el portaren al descobriment dels mitjans que utilitzen els individus de les colònies per a comunicar-se i transmetre's la informació necessària sobre l’existència, la classe, la direcció i la distància de les fonts d’alimentació dansa de les abelles Ha publicat els resultats dels seus experiments als llibres Aus dem Leben der Bienen ‘De la vida de les…
Josep Maria Fontboté i Mussolas
Geologia
Geòleg.
Llicenciat en ciències naturals a Barcelona 1943, amplià estudis a les universitats de Lieja 1946-47 i Neuchâtel 1954 Efectuà els primers treballs sobre la vall de Tena, la Ribera de Biescas, la morfotectònica de les serres de Bellmunt, de Milany i de Puigsacalm, la presència cambriana a la vall de Ribes i la clotada d’erosió de Sant Vicenç de Castellet 1945-48 Es doctorà el 1952 amb una tesi sobre el Pirineu axial català Feu després un remarcable livret-guide sobre el Sistema Mediterrani Català per al Congrés d’Investigació sobre el Quaternari El 1957 inicià la dedicació a les Serralades…
sitar
Sitar
© Fototeca.cat / Idear
Música
Instrument de corda pinçada, propi de l’Índia, format per una caixa de ressonància de fusta de forma més o menys semiesfèrica i un llarg mànec travessat per nombrosos trasts.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec Antigament, el cos de l’instrument es feia amb una carbassa El nombre de cordes ha anat variant segons les èpoques Actualment el model més conegut té quatre cordes melòdiques de metall, més dues que fan de bordó, i onze o més cordes que sonen per simpatia aquestes tenen les clavilles per tot el lateral del mànec mentre que el claviller és al cap de l’instrument Els trasts que travessen l’ample mànec són metàllics i mòbils, per tal de poder adaptar-se a les diferents escales modals o raga L’instrumentista,…