Resultats de la cerca
Es mostren 22396 resultats
carretó
Oficis manuals
Aparell emprat pels esmolets, que consisteix en una mola, muntada en un bastiment de fusta, que hom fa girar per un joc de politges connectades a l’eix d’una roda motora que és accionada per un marxapeu.
Capgirat l’aparell, és convertit en una mena de carretó, d’on prové el nom
càrrec
Dret
Cadascun dels punts en què es divideix una acusació.
El seu conjunt rep sovint, en el procediment administratiu, el nom de plec de càrrecs
Saxonià
Geologia
Segon estatge del Permià de l’Europa occidental, mantingut especialment pels autors francesos, equivalent del Kungurià i l’Ufimià de la plataforma russa.
El nom alludeix a Saxònia, tot i que hom no li ha assignat cap estratotip
Emil Ritter Škoda
Industrial bohemi.
El 1866 fundà a Plzeň el complex siderúrgic i mecànic que duu el seu nom
clamor de Noguerola
Riu
Curs d’aigua del Segrià que neix a l’altiplà de la Cerdera, dins el terme d’Alpicat, i que desemboca al Segre, per la dreta, juntament amb la clamor de Balàfia, just al N de la ciutat de Lleida.
Serveix d’escorrentia de l’horta de Lleida Al s XII rebia el nom de Segrià
estret de Torres
Estret marí
Braç de mar entre Austràlia (península de York) i l’illa de Nova Guinea que comunica la mar del Corall amb la d’Arafura.
Té uns 150 km d’amplada Duu el nom del seu descobridor Luís Vaz de Torres
Capitanata
Regió
Part septentrional de la regió de la Pulla, Itàlia, entre el Fortore i l’Ofanto, i que correspon aproximadament a l’actual província de Foggia.
Els bizantins hi posaren un governador el catepà, d’on prové el nom de la regió
Ausònia
Geografia històrica
País dels àusons, un dels més importants dels pobles pròxims a la zona de colonització grega d’Itàlia.
El nom d’Ausònia fou sovint utilitzat pels grecs antics com a sinònim de península Itàlica
Cabrales
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, drenat pel Cares.
És accidentat pels Picos de Europa Dóna nom al formatge de cabrales La capital és Carreña
ordinari de la missa
Cristianisme
Successió dels texts invariables de la missa, per oposició al propi, que canvia cada dia o festa.
Hom aplica el nom sobretot a les peces de cant Kyrie , Glòria , Credo , Sanctus i Agnus