Resultats de la cerca

Començà a la seva vila natal —adscrit a l’avantguarda surrealista amb el grup que editava la revista Hèlix —, on efectuà la seva primera exposició el 1929 La influència de Joaquim Mir, de qui fou deixeble, el convertí en paisatgista, de primer dins una tendència puntillista que evolucionà cap a una tipificació corotiana a base de celatges i grisos Feu decoracions murals de tipus religiós, com els frescs de la parròquia de Ribes de Freser 1958-61 o els tremps de Santa Maria del Mar de Salou 1955-71 Director de l’Escola Massana 1956-1976, hi creà les seccions de disseny d’estampats…

Publicà primerament Katorikku Sakka no Mondai ‘Problemes d’un escriptor catòlic’, 1949 i després passà a la novella Shiroi hito ‘L’home blanc’, 1955, Kiiroi hito ‘L’home groc’, 1955, Aoi chiisana budo ‘Els petits raïms blaus’, 1956 i, alhora que tractava des del punt de vista catòlic la noció de Déu, la consciència de pecat i els problemes racials, tractà el cas de la vivisecció anatòmica durant la guerra en Umi to dokuyaku ‘El mar i el verí’, 1957 i el martiri dels missioners cristians en la seva obra Chimmoku ‘Silenci’, 1966 Samurai tracta també, sota la forma d’una novella d’…

Es doctorà en filologia romànica 1986, amb una tesi sobre el Tirant lo Blanch , a la Universitat Lomonóssov de Moscou, on és professora des del 1979 Ha publicat nombrosos articles sobre l’obra de Joanot Martorell i també ha estudiat Ausiàs Marc i Ramon Llull Ha tingut cura de l’antologia Ogon i rozi Sovreménnaia Katalónskaia poézia ‘El foc i les roses Poesia catalana contemporània’ 1981 i del recull d’articles Katalonskaia cultura vtxerà i segódnia ‘La cultura catalana d’ahir i d’avui’ 1997, i ha traduït al rus manifestos de S Dalí, poemes de M Martí i Pol i les novelles El mar…

Es formà al Gimnàs Frediani de Vilassar de Mar, i fou campiona d’Espanya juvenil tres vegades 1966, 1967, 1968, tant individual com per equips Amb la selecció espanyola, disputà el Campionat del Món 1970, el d’Europa 1971, els Jocs Mediterranis 1971, en els quals guanyà la medalla d’or en terra i la de bronze per equips, i els Jocs Olímpics de Munic 1972 Es retirà el 1972 i, durant vint-i-cinc anys, dirigí el seu propi gimnàs a Mataró També entrenà gimnastes a Sant Vicenç de Montalt fins el 2007 Posteriorment, collaborà com a preparadora d’elements gimnàstics i elasticitat amb l’…

S’inicià a l’Escola del Mar, i fou soci fundador del Club d’Escacs Barcelona 1921 i del Comtal Escacs Club 1923 Es proclamà campió de Catalunya individual 1924, 1931 i per equips amb el CE Barcelona 1921, 1922, 1923 i el Comtal EC 1924, 1925, 1931, 1933, 1940, 1944, 1950, 1951 Formà part de l’equip espanyol en tres Olimpíades 1927, 1930, 1931 Fundà la revista Els Escacs a Catalunya , que dirigí durant deu anys Actuà en partides simultànies i en partides comentades en quasi totes les entitats catalanes Impulsà la creació del Torneig Nacional de Barcelona, organitzat pel Club d’…

Soci del Club Deportivo Piscinas, destacà com a saguer Fou campió de Catalunya de pala curta amb Pere Hernàndez I 1951-58, 1962, 1963, 1966, 1970 i amb José Miguel Legarrea 1972, 1973, i campió de Catalunya de pala llarga amb el mateix Hernàndez 1957-66, amb qui fou subcampió d’Espanya de pala curta 1954, 1955 Obtingué el subcampionat del món de frontennis amb Fernando Castro 1958 i amb Fernando Ucín 1962 Amb Agustí Brugués, jugà el primer partit del I Torneig Biarritz-Barcelona 1969 Fins el 1985, jugà a tennis al Club Gran Via Mar, a frontennis al Club Esportiu Laietà, i a tennis i a pàdel…

Membre del Tir Arc Olesa, l’any 2000 aconseguí els primers podis del Campionat de Catalunya El 2007 fou membre fundador de l’Associació de Tir amb Arc d’Arenys de Mar La Conxorxa Guanyà dues vegades el Campionat d’Espanya de camp per clubs 2005, 2006 i la Lliga espanyola en modalitat de camp 2007 Fou campió de Catalunya de sala individual 2004 i per clubs 2002 i campió de Catalunya en modalitat olímpic 2002 També aconseguí nombrosos podis catalans en les modalitats de bosc i de camp Fou capità de la selecció catalana de tir amb arc És professor de cursos de formació i…

Defensa format a les categories inferiors de l’Indústries García, l’any 1997 guanyà un Campionat d’Espanya sub-23 Debutà amb el primer equip la temporada 1999-2000 Posteriorment formà part de diversos equips a divisió d’honor o divisió de plata Jugà al FS Montcada 2000-01, FC Andorra 2001-02, RCD Espanyol 2002-03, Benicarló FS 2003-04, FC Barcelona 2004-05, Canet FS 2005, Marfil Santa Coloma 2006-09, Laguna Playas de Salou 2009-11 i CFS Premià de Mar des del 2011 Aconseguí dos Campionats de Lliga a divisió de plata i ascendí a divisió d’honor amb el Benicarló FS 2004 i el Marfil…

Membre d’una família dedicada a la natació, el seu pare fou cofundador i directiu del Club Natació Sitges 1925 Començà nedant al Club Natació Catalunya i fou un dels dominadors de les proves de 100 m i 200 m braça entre el 1948 i el 1951 Aconseguí diversos Campionats de Catalunya Fou subcampió d’Espanya en 200 m braça 1947 i campió d’Espanya el 1948 Posteriorment competí amb el CN Catalunya tot i que s’installà a Sitges i s’involucrà amb el recentment fundat Club de Mar El 1953 baté, amb la selecció espanyola, el rècord d’Espanya absolut de 100 m braça, 200 m braça i4 × 100 m…

El plàncton marí El plàncton és el conjunt d’organismes que viuen en suspensió a l’aigua Encara que alguns tinguin moviment propi, el moviment passiu provocat pel desplaçament de l’aigua és sempre més important El component algal del plàncton, anomenat fitoplàncton, és constituït per algues unicellulars, que poden ser lliures o poden formar colònies Els organismes més abundants del fitoplàncton marí són les diatomees o bacillariofícies, les dinofícies, les coccolitoforals haptòfits, alguns altres grups de flagellats i, ocasionalment, cianofícies Tots són autotròfics, és a dir, utilitzen l’…