Resultats de la cerca
Es mostren 5068 resultats
Santa Maria de Palautordera
Santa Maria de Palautordera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, situat a la vall de la Tordera, aigua amunt de la seva confluència amb la riera de Trentapasses (límit sud-oriental del terme), al peu del massís del Montseny.
Situació i presentació Limita amb els termes de Sant Esteve de Palautordera i Fogars de Montclús N, Sant Celoni E, Vallgorguina SE, Vilalba Saserra S, Llinars del Vallès SW i Sant Pere de Vilamajor W El terme, de forma sensiblement rectangular, s’estén per la vall inferior de la Tordera, abans que aquest riu, unit a la riera de Trentapasses, prengui la direcció NE vers Sant Celoni i la Batllòria Pel S li fa de límit la riera de Trentapasses, que segueix parallela a la carretera C-35 provinent de Granollers Conflueixen a la Tordera la majoria de torrents que solquen el municipi per la dreta la…
les Franqueses del Vallès
Les Franqueses del Vallès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, situat a la part central de la comarca.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de Cànoves i Samalús i la Garriga, a l’E amb Cardedeu, al SE amb la Roca del Vallès, al SW amb Granollers i a l’W amb Canovelles i l’Ametlla del VallèsEl terme, de caràcter planer, és emplaçat a la vall de la riera de Corró, també anomenada riera de Carbonell, que neix al vessant meridional de Roca-sentella del terme de Cànoves i Samalús i desguassa al Congost, riu que creua la part ponentina del municipi, prop del poble de Corró d’Avall A la part de llevant del terme, lleugerament accidentada pels darrers contraforts interiors de la Serralada…
Argentona
Capçalera de l’església parroquial de Sant Julià d’Argentona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme situat a la vall mitjana de la riera d’Argentona, als vessants sud-est de la Serralada Litoral.
Situació i presentació El terme municipal d’Argentona limita amb Mataró E, Dosrius NE, la Roca del Vallès NW, Òrrius W i amb Cabrils i Cabrera de Mar, al sud Se situa als vessants sud-est de la Serralada Litoral i a la vall mitjana de la riera d’Argentona, formada al terme de Dosrius per la unió de les del Far i de Canyamars que davallen de les serres del Far i del Corredor i que desemboca a la mar després de fer durant un tram de divisòria entre els termes de Cabrera de Mar i de Mataró La riera travessa el terme de N a S i rep diverses torrenteres, com les rieres de Riudameia i de Clarà o el…
Manuel Joaquim Raspall i Mayol
Joaquim Manuel Raspall i Mayol Una de les cases modernistes de la Mançana Raspall de la Garriga
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Acabà la carrera el 1904 Orientà el seu treball professional al Vallès Abans d’acabar els estudis reformà la casa materna can Mayol, avui can Raspall, a la Garriga, única obra seva neogòtica Fou nomenat arquitecte municipal de Cardedeu, l’Ametlla, la Garriga, Granollers, Llinars, Caldes de Montbui i la Roca La seva obra pot classificar-se en tres etapes Modernisme d’avantguerra 1903-14 —la Casa JBarbey 1910, la Torre Iris 1911, La Bombonera 1911 i la Casa JBarraquer 1913 formen l’anomenada manzana Raspall a la Garriga—, Modernisme de postguerra 1918-26 —Granja Viader 1925 a Cardedeu— i…
Jaume Mateu i Martí
Entitats culturals i cíviques
Activista cultural i escriptor.
Administratiu de professió, és soci fundador del Collectiu Cultural Sitja – Es Castellet de Bunyola 1986 i cooperant de Can Gazà Palma, institut contra l’exclusió social fundat el 2003, que presideix Del 2005 al 2018 presidí l’ Obra Cultural Balear Com a escriptor és autor dels reculls poètics Enderrocaments abissals 1984, Botons de foc 1987, premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí, que tornà a guanyar amb El color del diumenge 1995, de les narracions D’eben i mel 1986, premi Vila de Bunyola, de les novelles La Pietà 2003, premi Alexandre Ballester i El balancí de la mare 2005,…
Elisabet Sadó Garriga
Esquaix
Jugadora i entrenadora d’esquaix.
S’inicià al Club Can Mèlich Arribà a ser número u del rànquing europeu júnior, i guanyà tornejos com el British Junior en diverses categories Ha estat onze vegades campiona de Catalunya 1997-2000, 2002-08 i set d’Espanya 1999, 2000, 2005-09 Ha estat disset vegades campiona de Catalunya per equips amb el Can Mèlich 1996-2012 i setze d’Espanya 1996-2009, 2011, 2012 Amb la selecció catalana guanyà tres vegades el Campionat d’Espanya autonòmic 2002, 2003, 2004 Fou campiona d’Espanya universitària en individual i per equips amb la Universitat Autònoma de Barcelona 2000…
Ferrerons
Aspecte del veïnat de Ferrerons centrat per l’església de Sant Pere
© C.I.C. - Moià
Veïnat
Antiga parròquia i veïnat (926 m.) del municipi de Moià (Moianès), centrats en l’església de Sant Pere de Ferrerons, en una elevació, al NE de la vila.
Hi ha Can Nespler
Subirats
Vista aèria del castell de Subirats i de la parròquia de Sant Pere del Castell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, al límit amb el Baix Llobregat i el Garraf.
Situació i presentació Amb una extensió territorial de 55,92 km 2 , Subirats és el municipi més extens de l’Alt Penedès És situat a llevant de la comarca Confronta al N amb Sant Sadurní d’Anoia i Gelida a l’E amb Cervelló i Vallirana, municipis del Baix Llobregat al SE amb Olesa de Bonesvalls al SW amb Avinyonet del Penedès, l’enclavament del Cortei del municipi de la Granada i Santa Fe del Penedès, i a l’W amb el Pla del Penedès i Terrassola i Lavit El terme comprèn, a part el poble de Sant Pau d’Ordal, cap de municipi, diversos nuclis de població i caseries, com ara els pobles d’Ordal, la…
Llinars del Vallès
La parròquia de Sant Joan Sanata, obra gòtica del segle XVI (Llinars del Vallès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, situat a la vall alta de la riera de Mogent, al fons de la Depressió Prelitoral.
Situació i presentació Limita amb els termes de la Roca del Vallès W, Cardedeu NW, Sant Antoni de Vilamajor N, Santa Maria de Palautordera NE, Vilalba Sasserra E i Dosrius S, aquest últim pertanyent al Maresme El terme s’emplaça al fons de la Depressió Prelitoral, al vessant N de la Serralada Litoral, i les seves màximes alçades són el turó dels Castellans 378 m, on coincideixen els termes de la Roca, Llinars, Dosrius i Argentona, el Puigpedrós 341 m, el turó del Vent 384 m i el turó de la Pera El torrent d’Arenes, un dels que formen la capçalera de la riera de Mogent, forma el límit llevantí…
Sant Just Desvern
L’edifici Walden 7, a Sant Just Desvern, abans de l’actual remodelació
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, al vessant SW de la serra de Collserola.
Situació i presentació Forma una conurbació urbana amb els municipis de Sant Joan Despí S, Sant Feliu de Llobregat W i Esplugues de Llobregat E També a l’E i al N el terme confronta amb el de Barcelona La capçalera del terme, a la part de tramuntana, la forma la serra de Vallvidrera la divisòria passa pel coll de Can Cuiàs, pel collet de l’Espinagosa i pel turó d’en Corts o Puig Aguilar, de 387 m d’altitud El terme forma una vall la vall de Vercio , com és documentada el 1011 arrecerada dels vents del nord, les aigües de la qual, a través de petits torrents com el…