Resultats de la cerca

Fou directiu i àrbitre de natació i waterpolo i estigué vinculat al Club Natació Atlètic, del qual fou cofundador 1913 i primer secretari 1913-19 També fou cofundador de la Federació Espanyola de Natació 1920-23, i ocupà el càrrec de secretari de la federació i d’un collegi d’àrbitres d’àmbit indefinit en deien d’Espanya, però era inexistent fora de Catalunya Contribuí en gran manera a l’expansió de la natació i el waterpolo i, el 1915, inspirà, acomboià i certificà la Travessia del Port de Barcelona, que, de forma experimental, feren Enric Gil i Santiago Maria Arnau També li…

Membre del Club Natació Barcelona, fou cinc cops campió d’Espanya de primera categoria 1966, 1967, 1969, 1970, 1971 i sis de la Lliga de primera divisió 1967, 1968, 1969, 1971, 1972, 1975 En 1967-76 disputà 149 partits amb la selecció espanyola, i participà en tres Jocs Mediterranis 1967, 1971, 1975, dos Campionats d’Europa 1970, 1974, un Campionat del Món 1973 i els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 i Munic 1972 En plegar fou àrbitre de waterpolo De la federació espanyola té la placa d’honor 1978 i la medalla de serveis distingits de bronze 1975, argent 1968 i or 1969, i de la…

S’inicià al Gràcia Futbol Club la temporada 1928-29 i passà al Futbol Club Barcelona 1929-34, on ja practicava l’atletisme Posteriorment, exercí d’entrenador de diferents equips del FC Barcelona fins el 1938 i del Club Esportiu Laietà 1939-41, i dirigí el Club Bàsquet Mediterrani i la Sección Femenina de Barcelona L’any 1947 s’incorporà al Club Joventut de Badalona, amb el qual guanyà el Campionat d’Espanya 1948 Fou entrenador del Gimnàstic de Tarragona, el CB Metropolitano i el GD la Seda També exercí d’àrbitre durant diverses temporades Rebé la medalla al mèrit esportiu de la…

Cinturó negre vuitè dan, té el títol d’entrenador d’àmbit estatal i d’àrbitre Competí representant el club Do-San-Ko i el Club Taekwondo Granollers Fou tres cops campió de Catalunya 1984, 1987, 1993 i d’Espanya 1987, 1988, 1992 en la categoria de pes superlleuger També fou campió estatal per equips 1987, 1992 Participà en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, on assolí la medalla d’or en la prova de la seva categoria Guanyà molts torneigs internacionals i feu exhibicions d’arts marcials arreu del món Formà part de la selecció espanyola 1987-93 i de la catalana 1986-93 El 1989…

Tirador durant les dècades de 1910 i 1920, disputà les proves d’espasa individual i per equips i de floret per equips en els Jocs Olímpics de París 1924 A la seva arribada a Barcelona, fou jugador de futbol del Galeno i boxejador amateur També fou un reconegut àrbitre, mànager i professor de boxa El 1946 la Delegación Nacional de Deportes el nomenà professor oficial del Centro Cultural de los Ejércitos y la Armada, tot i que feia anys des del 1940 que treballava de professor d’esgrima Entre els seus deixebles més destacats es troben Augusto Testor, Jaume Melà i José Patiño Fou…

Membre de la Sala d’Esgrima Amposta, es proclamà campió de Catalunya d’espasa 2001 El 2005 marxà a París, on entrenà a les ordres del gran mestre francès Daniel Levavasseur El mateix any, guanyà la medalla de plata en la prova de Doha de la Copa del Món, i la del 2010 a Puerto Rico Formà part de la selecció espanyola des del 2003, amb la qual disputà sis Campionats del Món, quatre d’Europa, els Jocs Mediterranis 2005, en els quals fou finalista, i els Campionats Iberoamericans 2007, en els quals obtingué la medalla de bronze Es retirà de la competició el 2011 Té el títol d’àrbitre…

És diferenciat de la conciliació o mediació en el fet que no pretén d’arribar a una entesa, sinó que imposa una solució El moment de la iniciació de l’arbitratge i l’àrbitre poden ésser determinats, bé de comú acord entre les parts, o bé per ofici, la qual cosa condiciona que l’acceptació de la resolució sigui voluntària o imposada L’arbitratge obligatori, imposat per l’estat, en ésser basat en la interpretació o aplicació d’unes normes, pot facilitar la solució dels conflictes, però generalment esdevé impotent per a resoldre de forma durable els conflictes d’interessos A l’Estat…

S’inicià al FC Barcelona El 1943 arribà a alinear-se algun partit al costat del seu pare, Miquel Corominas La seva posició al camp era de jugador de tancament, tot i que podia jugar en qualsevol de les zones dels tres quarts Fou set vegades campió de Copa i un cop campió de la Lliga espanyola, la primera de la història 1953 També jugà als equips del SD Maquinista, del CN Barcelona i a l’Sporting Club Empordanès de Pamiers Fou deu vegades internacional amb la selecció espanyola, amb la qual jugà els Jocs Mediterranis del 1955 a Barcelona La federació espanyola li concedí la…

Format al CN Barceloneta, com a nedador formà part del quartet que conquerí el Campionat de Catalunya infantil per equips 1961, que el convertí en becari de la Residència Blume Fou subcampió de Catalunya juvenil de 1 500 m lliure 1963 i ja en categoria absoluta guanyà la travessia petita del port de Barcelona anomenada Stella Maris , que organitzava l’Apostolat del Mar 1964 Com a waterpolista fou campió de Catalunya de segona categoria 1964, subcampió de primera i medalla de bronze a la Lliga estatal de primera divisió 1967 El 1972 esdevingué entrenador del CN Barceloneta i aconseguí els…

Defensa que s’inicià al Club Hoquei Lloret HC el 1991 Marxà al CHP Bigues i Riells 2000-01, amb el qual guanyà la Lliga i el Campionat d’Espanya, i després jugà al HC Salt 2001-03, el Biesca Gijón 2003-05, el Sant Feliu 2005-06, el CH Mataró 2006-09 i el Girona CH 2009-11, on penjà els patins Fou entrenadora de base a tots els equips on fou jugadora, a excepció del Girona CH Fou internacional tant amb la selecció catalana com amb l’espanyola Amb Espanya conquerí el Campionat del Món 2000 A títol individual, guanyà el MVP de la Copa de la Lliga 2008 Després de la seva retirada, fou …