Resultats de la cerca

Representant del moviment dels Tachtigers ‘Els 80’ i cofundador de llur òrgan De Nieuwe Gids Fou un capdavanter en poesia, en què conreà particularment el sonet, i en crítica literària Escriví tres volums de versos, Verzen 1888-1913 i Veertien jaar literatuur-geschiedenis ‘Catorze anys d’història de la literatura’, 1896

És l’òrgan de l’Institut Botànic de Barcelona Ha publicat treballs escrits en llengües llatines, anglès o alemany, referents a totes les branques de la botànica i, especialment, a la flora i la vegetació dels Països Catalans El 1968 publicà un volum commemoratiu d’homenatge a Pius Font i Quer

Fou l’òrgan de la Société d’Études Catalans i hi collaboraren Joan Amades, Emili Boix, Josep Bonafont, Emili Leguiel, Lluís Pastre, JS Pons, Gustau Violet, Witwe, Vergés de Ricaudy, Pau Berga, etc Durant la Primera Guerra Mundial hi tingué una actuació destacada Carles Grandó Deixà de sortir el 1921

El procés morbós deriva d’una malaltia infecciosa primitiva cutània, òtica, pneumònica, urinària, etc que és anomenada porta d’entrada , a partir de la qual els gèrmens arriben a l’òrgan anomenat focus de sèpsia , en el qual es multipliquen i passen a la circulació, i així originen focus de sèpsia metastàtics

Era el suplement setmanal d’esports del diari Solidaridad Nacional , òrgan del Movimiento Nacional Tingué Alfredo Rueda, Francisco Yagüe, Pedro Flores i José Durany com a redactors Els reportatges gràfics eren de Pérez de Rozas Sortia els dimarts Tenia 16 pàgines, majoritàriament dedicades a la informació de futbol del cap de setmana

A les gimnospermes és obert A les angiospermes és una fulla que s’ha doblegat pel nervi mitjà i s’ha soldat per les vores per tal de formar un òrgan en forma de matràs, on el ventre correspon a l’ovari, el coll a l’estil i els llavis a l’estigma

Membre de la lliga de socialdemòcrates russos, formà part del grup de marxistes anomenats economistes que el 1898 es rebellaren contra Georgij Plekhanov i se separaren del partit socialdemòcrata rus Fou director del diari Rabočeje Delo ‘La Causa dels Treballadors’, i intentà d’ésser reconegut com l’òrgan principal del marxisme rus

Fou l’òrgan financer de la Federació de Sindicats Agraris de Catalunya FESAC Fou concebuda com una federació de caixes locals seccions de crèdit dels sindicats agrícoles locals, agrupades en caixes comarcals, que depenien de la Caixa Central, adscrita al departament d’agricultura de la Generalitat, bé que amb autonomia financera i jurídica

Romangué molt arrelat al CADCI i, mort Compte en els fets d’octubre del 1934, passà a ésser encapçalat per Pere Aznar i Artur Cussó El seu òrgan de premsa fou L’Insurgent i tingué uns 500 afiliats Integrat al Front d’Esquerres de Catalunya, pel juliol del 1936 fou cofundador del PSUC

Fundà la revista “Lo Teatro Catòlic” 1899-1901, on publicà algunes peces seves D’ideologia carlina, dirigí “El Norte” de Girona 1910 i “El Correo Leridano” de Lleida 1910-13 Expulsat de la Comunió Tradicionalista, dirigí la segona època del setmanari “El Radical”, òrgan jaumista Més endavant collaborà a la revista “Gerunda”