Resultats de la cerca
Es mostren 2481 resultats
Fermilab
Física
Laboratori de física de partícules d’altes energies a Batavia, Illinois.
Fundat el 1967 amb el nom de National Accelerator Laboratory, el 1974 canvià el seu nom per l’actual en honor al físic Enrico Fermi El 1977 s’hi descobrí el mesó èpsilon, fet que constituí la primera evidència de l’existència del quark b, el primer dels sis predits pel model estàndard, i el 1995 s’hi descobrí l’últim dels sis, el quark t El 2000 s’hi obtingué la primera evidència directa del neutrí de la tau ντ Entre d’altres, ha allotjat el Tevatró 1983-2011, un sincrotó de 6,28 km de circumferència que ha proporcionat energies de fins 0,98 TeV a cada raig de protons o…
Sangtraït
Música
Grup de rock creat el 1982 a la Jonquera i dissolt el 2001.
Format, des del 1988, per Papa Jules saxo, harmònica, Lupe Villar guitarra, Quim Mondado veu i baix, Martín Rodríguez bateria i Josep MCorominas guitarra Des del 1985 interpretaren els propis temes Enregistraren, entre d’altres, Els senyors de les pedres 1989, Contes i llegendes 1993, Noctambulus 1996 i L’altre cantó del mirall 1999 Tot i que es dissolgué el 2001, el grup encara afegí dos nous treballs al seu catàleg discogràfic L’últim concert 2002 i Entre amics 2004, amb enregistraments en directe en els quals s’acompanyaren d’artistes i músics com Lluís Llach, Ramoncín,…
giradiscs

giradiscs
Electroacústica
Aparell destinat a fer girar els discs fonogràfics al voltant del centre, a la velocitat apropiada i generalment en un pla horitzontal.
Un giradiscs consta essencialment d’un plat de gran massa accionat per un motor elèctric Els giradiscs porten controls per al canvi de velocitat de gir, que pot ésser de 45 o 33 1/3 rpm La velocitat de 78 rpm ja no s’utilitza actualment Aquestes velocitats poden ésser ajustades molt exactament mitjançant l’ajut d’estroboscopis El sistema d’accionament del plat giratori és més perfecte com més qualitat té el giradisc N'hi ha tres sistemes bàsics l’arrossegament per politja, per corretja i directe Aquests dos últims són els emprats en sistemes de qualitat normal i alta, essent el primer un…
dipnous
Ictiologia
Subclasse de peixos osteïctis de cos allargat, crani a penes ossificat i una respiració branquial i una de pulmonar (un o dos pulmons).
Tenen escates cosmoides, larves amb branquies externes i canal de Wolff que evacua esperma i orina Les aletes parelles tenen forma de pala o de fuet, i les senars són de forma variada i tendeixen a unir-se amb la cua Dins els dipnous hom inclou tres ordres els ceratodiformes , de repartició australiana, amb una sola espècie, Neoceratodus forsteri , els lepidosireniformes , típics de l’Amèrica del Sud, també amb una única espècie, Lepidosiren paradoxa , i els protopteriformes , amb un sol gènere, Protopterus , que habita a l’Àfrica les espècies d’aquest últim gènere es…
Luigi Boccherini

Luigi Boccherini
© Fototeca.cat
Música
Compositor i violoncel·lista italià.
Amb Nardini, Manfredi i Cambini creà el Quartetto Toscano, un dels primers conjunts de cambra del món A París 1767 actuà amb Manfredi al Concert Spirituel Allí degué familiaritzar-se amb l’estil de l’escola de Mannheim, que influí en ell Anà a Madrid 1768 i entrà al servei de l’infant Lluís Borbó, però no assolí una posició a la cort Dirigí l’orquestra privada de la comtessa de Benavente-Osuna, al palau de la qual estrenà 1786 la sarsuela La Clementina , amb text de Ramón de la Cruz representada a València el 1796 Fou compositor de cambra de Frederic Guillem II de Prússia 1787-97 mort aquest…
Albert II de Bèlgica

Albert II de Bèlgica
Història
Política
Rei dels belgues.
Tercer i últim fill del rei Leopold III de Bèlgica i de la reina Astrid de Suècia Es casà el 1959 amb la italiana Paola Ruffo di Calabria, amb la qual ha tingut tres fills el príncep hereu Felip 1960, la princesa Astrid 1962 i el príncep Llorenç 1967 Començà el seu regnat el 9 d’agost de 1993 arran de la mort del seu germà, el rei Balduí de Bèlgica Al setembre del 1996, dugué a terme una intervenció sense precedents en la història del país atès el paper cerimonial de la monarquia en reclamar la renovació de la justícia davant el cas d’una xarxa de pederàstia que havia actuat a…
Barberini
Família noble italiana, originària de Barberino, a la vall d’Elsa; al s XIII es traslladà a Florència, on obtingué la noblesa.
Del 1490 al 1511 donà quatre priors a la república Amb Antonio Barberini passà a Roma, i obtingué un gran prestigi El cardenal Maffeo Barberini fou elegit papa el 1623 amb el nom d’Urbà VIII, i el 1630 comprà als Colonna, per al seu nebot, Taddeo Barberini mort el 1647, el principat de Palestrina Maffeo Barberini mort el 1685, segon príncep de Palestrina, duc de Monterotondo i de Nerola, fill del primer, obtingué la grandesa d’Espanya sobre el Principat el 1678 L’últim membre d’aquesta família fou Cornelia-Costanza Barberini , quarta princesa de Palestrina morta el 1797, muller…
Ateneu Mercantil de València
Economia
Associació fundada a València el 1879 per iniciativa d’Estanislau Garcia i Monfort i d’altres seguidors d’Eduardo Pérez i Pujol.
Inicialment s’inspirà en les doctrines neogremialistes d’aquest últim, i tractà de reunir els dependents de comerç de la ciutat De fet, però, esdevingué l’associació apolítica més important i més característica de la burgesia local, de base mercantil En sorgiren, encara al s XIX, les primeres escoles de comerç de València i la iniciativa de la Cambra de Comerç el 1909, essent-ne president Tomàs Trénor, fou l’entitat organitzadora de l’Exposició Regional Valenciana També es vincularen al seu estímul la creació del cos de corredors de comerç i la de les borses de valors que han…
Diari de Sabadell
Periodisme
Diari publicat a Sabadell entre el 1910 i el 1936.
Fundat per Miquel Duran i Tortajada , s’autoqualificava d’“autonomista i d’avisos i notícies”, i el primer número es publicà el 2 d’agost de 1910 Catalanista conservador i molt proper a la Lliga Regionalista , per suspensió governativa fou transformat 1919 en Diari de Sabadell i sa Comarca , amb nova numeració, però amb el mateix ideari Després de Manuel Duran, en foren directors Joan Arús Colomer de l’agost del 1916 al novembre del 1919 i Josep M Castellet i Pont fins l’octubre del 1924 Entre el 1924 i el 1934, Armand Obiols, Joan Oliver i Francesc Trabal el dirigiren alternativament i, amb…
Vicent Pascual i Granell
Literatura catalana
Mestre, pedagog i escriptor.
Cursà la carrera de magisteri i s’inicià en la docència el 1970 El 1973 començà a treballar com a professor de català al collegi Francesc Ribalta d’Algemesí L’any 1978 es traslladà a Tavernes, i es dedicà cada cop més a l’ensenyament del valencià llengua i literatura, del qual ha estat un dels principals introductors a l’escola del País Valencià Ha destacat en l’elaboració de material didàctic, especialment de llibres de text, que han obtingut una gran difusió Rodet , Penyagolosa , L’Arca , Cèrcol , etc També és autor del Diccionari Tabarca valencià-castellà/castellà-valencià 1990 i, en un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina