Resultats de la cerca
Es mostren 3302 resultats
Castell de Marfà (Castellcir)
Art romànic
Aquest castell és documentat des del 939 i s’esmenta en donacions a Sant Benet de Bages fins al segle XII Més endavant consta la família Marfà, sense atributs militars, com a batlles del lloc, que depenia civilment de l’abat de Sant Benet de Bages i en l’aspecte criminal del sots-veguer del Moianès o de la corona Sembla que cal situar aquest castell a l’indret de l’actual mas Marfà, en el qual, però, no s’endevinen restes d’època medieval, ja que ha estat modificat en més d’una ocasió Aquest mas es troba a poca distància de l’església de Sant Pere de Marfà
Fortalesa de Vilanova d’Espoia (la Torre de Claramunt)
Art romànic
Malauradament resta ben poca informació d’aquesta fortalesa Es trobava situada dins l’antic terme del castell de Claramunt La primera referència indirecta d’aquest casal és de l’any 1199, data en la qual Pere de Soler, senyor del terme de Vilanova, deixà en el seu testament la Vilanova d’Espoia a Albert de Pierola El 1232 Arnau Soler i el seu fill Ramon, senyors de la domus de Vilanova d’Espoia es posen sota la protecció i la custòdia del vescomte Ramon Folc de Cardona, al qual prometen la potestat i l’ajut, llevat de la fidelitat que ells devien a Guillem de Claramunt
Procopi Francesc de Bassecourt i de Thieulane
Història
Militar
Mariscal de camp, baró de Maials, senyor de Llardecans i primer comte de Santa Clara.
Fou corregidor de Lleida des de l’any 1761 durant el seu mandat promogué, sobretot a les Garrigues, la rompuda d’erms per al conreu d’oliveres Fruit del seu interès per l’experimentació agrícola en terres comunals, fou, vers el 1763, la creació de l' Acadèmia d'Agricultura de Lleida , de poca durada Topà amb els regidors de Lleida, que pretenien de nomenar un batlle per a Almacelles 1763 Aplicà a Lleida les ordinacions de Carles III sobre el repartiment industrial, a través d’una relació estadística sobre l’economia 1763 Fomentà, a més, les obres públiques i prengué algunes mesures d’…
el Tucà
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les de la Grua, el Fènix, l’Hidra mascle, l’Octant, el Gall Dindi i l’Indi.
Conté 44 estels visibles a ull nu, el més brillant dels quals, α Tucanae , és de magnitud 2,91, pertany al tipus espectral K5 i és situat a una distància de 142 anys llum La constellació conté també el Petit Núvol de Magalhães núvols de Magalhães i el cúmul globular 47 Tucanae , NGC104 Aquest cúmul és de tercera magnitud i, per tant, és un dels pocs objectes d’aquest tipus visibles a ull nu és situat a molt poca distància del Petit Núvol de Magalhães, en direcció NE no té l’aspecte d’un estel, sinó que abasta una extensió del firmament de 23° de diàmetre
Isabel de Castella
Història
Duquessa de Bretanya i reina de Catalunya-Aragó, filla de Sanç IV i de Maria de Molina.
Pel tractat de Monteagudo fou promesa en matrimoni a Jaume II de Catalunya-Aragó, i foren celebrades les noces a Sòria 1291 Aquest matrimoni, no consumat per la poca edat d’Isabel, fou trencat per Jaume II, que es casà 1295 amb Blanca de Nàpols, i Isabel retornà a Castella el 1296 El 1303 els conjurats contra Ferran IV de Castella volgueren casar-la amb Alfons de la Cerda, però Maria de Molina s’hi oposà El 1310 fou contractat el seu matrimoni amb el duc Joan III de Bretanya, que fou efectuat el 1311, i el marit li féu donació del vescomtat de Llemotges
napbuf
Nom aplicat a una criatura, especialment quan és la petita entre d’altres, o a una persona de poca alçada.
entredós
Tecnologia
Petit armari de poca alçària que hom col·loca en el pany de paret comprès entre dos balcons o dues finestres.
llum pilot
Tecnologia
Llum de poca potència que és permanentment encès per tal d’evitar la foscor absoluta en cinemes, locals públics, etc.
acugular
Disposar (el foc) de manera que, dificultant l’accés de l’aire, cremi amb ben poca intensitat, somortament, sense flama.
Inventari dels béns de la casa del pintor Jaume Vergós I
Art gòtic
Data 29 i 31 de juliol de 1460 Els marmessors de Jaume Vergós I, mort dos dies abans, van fer l’inventari dels béns del pintor que eren a casa seva, al Carrer Ample de Barcelona En l’entrada o botiga del dit alberg trobam les coses següents primo , dos taulers d’obrar, antics, per l’ofici de pintor ítem, VIII moles, entre grans e poques, per molre colors ítem, un armariet petit per a tenir colors ítem, una caixota antiga dins la qual havia algunes mostres de poca vàlua ítem, un artibanc de dues cases en què està carbó ítem, un retaule complit traçat ítem, una caixa plana dins la qual ha…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina