Resultats de la cerca
Es mostren 889 resultats
quartí
Física
Mesura per a líquids, especialment vi o llet, equivalent a 4 porrons, o sia 3,79 l a Barcelona.
càrrega
Geologia
Conjunt de materials transportats per un curs d’aigua (sia en dissolució, en suspensió o per arrossegament o rodolament).
tritanòpsia
Oftalmologia
Ceguesa per al color blau violat, o sia manca del tercer element necessari per a la visió dels colors.
gra
Farmàcia
Física
Antiga unitat de pes equivalent a la vint-i-quatrena part d’un escrúpol, o sia, aproximadament cinc centigrams.
jurisdicció privilegiada
Dret
Jurisdicció especial que s’exerceix per dret singular, o sia, per raó de les persones o els organismes afectats.
En són exemples les jurisdiccions consulars, militars, eclesiàstiques, d’hisenda, tribunal de comptes, o bé quan, sense moure's de l’ordinària, per raó del càrrec o de la representació que ostenten les persones de la competència per entendre de la qüestió, rau en un tribunal superior
quadrat
Matemàtiques
Segona potència d’un nombre o d’una quantitat, o sia el resultat de multiplicar-lo per ell mateix.
ecopràxia
Psicologia
Repetició automàtica dels moviments d’una conducta percebuda, sia gestual (ecomímia) o bé de la resta del cos (ecocinèsia).
És freqüent en dèbils mentals
volum

Fórmules per al càlcul de volums
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Grandor o mesura de la porció de l’espai ocupada per un cos.
El volum és una mesura que a tota regió de l’espai de tres dimensions assigna un nombre real positiu, de manera que es compleix la propietat additiva, és a dir, que el volum d’un cos és igual a la suma dels volums de qualsevol partició que hom hagi fet en el cos divisió del cos en parts disjuntes Prenent com a base que el volum assignat a un cub de costat a és a 3 , el volum de qualsevol altre cos pot ésser calculat com l’ínfim de la suma dels volums dels cubs disjunts que plegats cobreixen el cos Així, el volum d’una figura plana és zero El volum dels cossos geomètrics simples pot ésser…
electroacústica
Electroacústica
Tècnica que té com a objecte les relacions entre les manifestacions sonores de l’energia i les seves manifestacions elèctriques.
Té una gran relació amb l’electrònica També pot ésser considerat una part de l’electroacústica l’estudi de les impressions infrasòniques, que, bé que no són recollides per l’oïda, poden ésser percebudes indirectament vibracions, mareig, excitació nerviosa, etc i poden ésser transformades, recollides i conservades per mitjans elèctrics Bàsicament l’electroacústica comprèn l’estudi i la determinació de la sensació sonora produïda per un transductor electroacústic sensació que comença en el timpà i arriba al cervell i, per tant, a la consciència, la història, els fonaments i les tècniques dels…
radiació solar
Astronomia
Meteorologia
Energia emesa pel Sol en forma de radiació electromagnètica.
Aquesta classe d’energia pot ésser considerada com una collecció o espectre d’ones d’una àmplia gamma de longituds d’ona que es propaguen amb una velocitat constant de 300 000 km/s L’espectre de la radiació solar és constituït per raigs X 0,002 μm-0,010 μm raigs gamma i raigs ultraviolats 0,010 μm-0,400 μm, el conjunt dels quals transporta el 9% de l’energia total raigs visibles 0,410 μm-0,700 μm, que representen el 41%, i raigs infraroigs 0,700 μm-1000 μm, que comprenen el 50% Hom defineix com a radiació d’ona curta l’interval que comprèn longituds d’ona entre 0,2 μm i 5 μm, i com a radiació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina