Resultats de la cerca
Es mostren 3646 resultats
veça
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, enfiladissa, de 30 a 80 cm, pubescent, de fulles paripinnades i terminades en circell, amb els folíols cuneïformes i mucronats, de flors purpúries, generalment geminades, i de fruits lleguminosos grossos, sovint de color bru un cop madurs.
Creix espontàniament en camps i herbassars, a tot Europa És conreada com a planta farratgera i de gra
tribuna
Arquitectura
En casos d’espectacles a l’aire lliure —desfilades, mítings, etc—, galeria esglaonada construïda provisionalment per a situar-s’hi el públic.
Sol ésser protegida per un dosser Anàloga forma tenen les tribunes estables als estadis, hipòdroms, camps d’esport
estiravelles
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les crucíferes, de 40 a 80 cm d’alçària, amb les fulles radicals espatulades i dentades i les caulinars linears i enteres.
Fa nombroses i petites flors blanques i fruits en silícula Prospera en camps, erms, vores de camins, etc
ballarida
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papaveràcies, de troncs ascendents, fulles molt dividides, flors d’un groc taronja i càpsules articulades en forma de banya.
És abundant com a mala herba als camps de blat i d’altres cereals a la regió mediterrània
escòries volcàniques
Mineralogia i petrografia
Materials expulsats pels volcans, especialment aquelles laves que són més viscoses i que en refredar-se adopten formes tortuoses.
Hom utilitza el terme malpaís per a designar aquests camps d’escòries que morfològicament recorden l’aspecte del coc
camp de fang
Geomorfologia
Forma de relleu, característica de les àrees de modelat periglacial, constituïda per l’aglomeració de grànuls de fang, a vegades fixats pels líquens.
Els camps de fang es desplacen lentament mitjançant els mecanismes de solifluxió, destruïnt la vegetació que troben al seu pas
herba talpera
Herba talpera
Steven J. Baskauf (cc-by-4.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les solanàcies, robusta, de 40 a 150 cm d’alt, de fulles ovades i sinuades, de flors infundibuliformes generalment blanques i de fruits equinats.
Habita erms, camps, terraplens, i llocs ruderals Té propietats hipnòtiques i nervines pel fet de contenir hiosciamina i altres alcaloides
cuc de la col
Cuc de la col
dcw023 iNaturalist cc-by-nc-4.0
Entomologia
Eruga del lepidòpter Pieris brassicae (papallona de la col).
Es nodreix de les fulles de la col, i provoca grans destrosses en colars i altres camps d’hortalisses semblants
enregistrament
Electrònica i informàtica
Element d’un fitxer que per convenció es fa correspondre amb una part concreta de la realitat (per exemple, un dependent o un albarà, en aplicacions de nòmina o control d’estocs, respectivament).
Sol ésser dividit en camps per exemple, dades sobre el dependent o línies de l’albarà Cal distingir-lo del registre
Murgab
Riu
Riu de l’Afganistan, de 852 km (350 km dins el Turkmenistan), que desapareix dins cinc llacunes al desert de Karakumy.
Amb les seves aigües hom rega camps de cotó Té el màxim cabal uns 340 km abans de la seva extinció