Resultats de la cerca
Es mostren 5010 resultats
sa Revista
Llogaret
Venda i grup de cases, amb una capella, a la parròquia de Sant Francesc de ses Salines (Eivissa).
els Boscos de Valls
Veïnat
Veïnat de cases d’estiueig del municipi de Valls (Alt Camp), al vessant meridional del coll de Lilla.
peristil
Arquitectura
Pati interior voltat de porxos, típic dels antics temples egipcis i, sobretot, de les cases gregues i romanes.
els Castellons
Partida
Partida rústica amb cases de camp del municipi de Teulada (Marina Alta), algunes de les quals estan deshabitades.
quartera
A Mallorca, cambra destinada a guardar-hi la collita de cereals i llegums, en les cases de pagès.
Fermí Bauby
Arts decoratives
Pintura
Pintor, decorador de cases particulars (residència de Carles Trenet, a Provença) i d’hotels (Hôtel Concorde, a Tolosa).
A la fi de la Segona Guerra Mundial fundà l’obrador de ceràmica de Sant Vicenç, a Perpinyà
pròtir
Arquitectura
Espècie de corredor que, en les cases romanes, unia la porta del carrer amb la de l’atri.
Posteriorment fou un petit cos d’obra format per una volta de canó, sostinguda a la part davantera per un parell de columnes o pilastres que, adossada a la porta o al nàrtex d’una església, permetia de resguardar-se de la pluja Els exemples més antics de pròtir es troben a Armènia catedral d’Ečmiadzin segle V A Itàlia se'n troba l’exemple més antic a la Basilica dei Martiri a Cimitile segle VIII Fou d’ús corrent a les basíliques romanes dels segle XI al XIII, així com en l’art romànic de l’Emília Del Renaixement és el pròtir de Santa Maria delle Grazie de Bramante, a Milà Fora d’Itàlia amb…
aiguavés
Arquitectura
Part de la casa mallorquina típica que correspon a la declivitat de la teulada que la cobreix.
El més corrent és que una paret mestra transversal, on s’obre un arc, sostingui l’aresta de la teulada i divideixi la casa en dues parts dites aiguavés de davant i aiguavés de darrere El primer sol tenir uns 21 pams de profunditat el segon, normalment de les mateixes dimensions en les cases de dos aiguavessos, pot arribar, però a doblar-lo en aquest cas l’aiguavés doble es divideix en dos i es forma així l’anomenat aiguavés d’enmig , divisió que no afecta el pis superior A les cases més pobres la distribució pot ésser en un sol aiguavés
barranc de Gàfols
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic del bronze final i primera edat del ferro del terme municipal de Ginestar (Ribera d’Ebre).
Es troba sobre la segona terrassa fluvial de l’Ebre, en un terreny pla S'hi han documentat dos períodes d’ocupació El primer, datable del bronze final, es caracteritza per una ocupació intermitent del lloc amb cases aïllades, conseqüència d’una economia essencialment ramadera i d’agricultura d’artiga El segon període s’inicia durant la primera meitat del s VI aC, quan es produeix una plena sedentarització de la població reflectida en l’aparició de cases adossades que formen blocs compactes separats per carrers Des del final del s VIII aC rebé importacions d’origen…
jaciment ibèric de la Penya del Moro
Oppidum laietà, situat en l’elevació homònima de la serra de Collserola, al terme municipal de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
La construcció del poblat s’explica pels contactes comercials mantinguts pels pobladors de la zona amb els fenicis i els púnics Presenta dues fases de poblament amb una cronologia global que abasta els segles VI-IV aC Una part de les cases foren excavades parcialment a la roca mare i els murs foren aixecats amb pedra i fang En el subsol d’algunes d’aquestes cases s’han trobat ofrenes votives i esquelets de fetus humans El jaciment ha estat objecte d’excavacions arqueològiques des del 1972 De les troballes, en destaca una inscripció ibèrica en bronze segle IV aC