Resultats de la cerca

Ocupa un eixamplament vall d’Ebo cobert pel Miocè margós, separat per falles de les serres cretàcies d’Almiserà 757 m alt i del tossal Pelat 693 m al nord, i la del Cirerer 832 m —contrafort de la d’Alfaro— al sud l’eminència principal, la serra de la Carrasca o serra d’Ebo 945 m, és nummulítica El barranc de la Fontblanca, que ve de la vall d’Alcalà, recorre la vall des del pla dels Corralets fins a la fenedura epigènica i càrstica en baioneta del barranc de l’Infern, de 200 m de profunditat, a comptar del qual s’anomena riu Girona o Bolata Una pluviositat prou favorable uns 900 mm permet…

El terme és parcialment ocupat per conreus de regadiu, que aprofiten l’aigua de la séquia reial del Xúquer que passa pel terme veí de Benifaió, de fonts especialment de la font del Vicari, utilitzada ja al segle XVIII i del subsol produeix arròs, taronges i hortalisses La installació de la fàbrica d’automòbils Ford 1974 dins el terme modificà profundament l’estructura econòmica i demogràfica del municipi, amb la pèrdua de gran part de les millors terres de conreu, l’augment considerable de la població, la conversió en treballadors industrials de gran part d’una població tradicionalment…

Començà el 1985 al Club Atletisme Viladecans sota el guiatge de Manolo Díaz, fou campiona de Catalunya de totes les categories d’edat, campiona d’Espanya cadet i jú-nior i subcampiona d’Europa sub-23 1997 El 1995 debutà en els Campionats del Món absoluts, dels quals disputà vuit edicions fins el 2011 El 1996 es proclamà campiona d’Espanya de marxa en ruta i participà en la prova dels 20 km dels Jocs Olímpics d’Atlanta En els Jocs Olímpics de Sydney 2000 guanyà la medalla de bronze en els 20 km marxa i esdevingué la primera atleta catalana que pujà en un podi olímpic També disputà els Jocs d’…

La capella pontifícia Roma, derivada de la schola cantorum , fou el prototipus de les capelles reials que floriren per tot Europa Des de mitjan s XV fins al començament del XVII, integrades solament per cantors, d’on ve la locució a cappella, foren els centres més importants de conreu de l’art musical i gairebé tots els grans compositors de l’època en foren cantors o mestres Als Països Catalans les capelles de les principals catedrals i monestirs tingueren una organització molt complexa ja a partir del s XIII Especial importància tingueren la capella reial vinculada a Barcelona, que fou al s…

El municipi s’estén a l’esquerra del riu, en un replà de 290 m alt, triàsic i plistocènic, entre crestes cretàcies sobresurten el tossal del Port 414 m, al N, la lloma del Castell 380 m i Segili 521 m, a l’E, la serra de Laguar penyots del Laguar, 793 m Al límit amb el terme de la Vall de Laguar hi ha el sanatori per a mesells de Fontilles El pla és aprofitat per a conreus de secà 307 ha i un esquifit regadiu 40 ha en el primer, destaca la vinya 23% —destinada a la producció de panses—, i en el segon, els tarongerars Havia estat un important lloc ramader el 1510 posseïa 4 881…

El sector central del terme forma part de la vall del riu de La Hoz o riu de Zarra , que travessa el terme de SW a NE a través d’un llarg congost Tres quartes parts del terme no es conreen, i són cobertes de pinedes 1 300 ha i matollar 2 000 ha Els conreus, a la proximitat del poble, ocupen 850 ha de secà i 125 de regadiu, que aprofita l’aigua del riu Hi destaquen els cereals, les oliveres i els ametllers, i al regadiu, el blat de moro, les patates i els arbres fruiters La feble densitat s’ha mantingut permanentment la població fou estable al llarg del s XIX i fins el 1950, i després decaigué…

El terme és, en general, pla, amb algunes ondulacions suaus És drenat pel riu de Barxeta, afluent del riu d’Albaida per la dreta, i pel barranc de la Parra, ambdós d’aigües permanents L’àrea no conreada és ocupada per brolles, i és aprofitada com a pastura d’hivern L’àrea conreada ocupa 1 256 ha un 77% del terme, amb predomini de secà i arbori oliveres, garrofers, ametllers El regadiu té 209 ha, 79 de les quals utilitzen aigües del riu de Barxeta i són de reg permanent, i 130 utilitzen aigua de pou, que permet un reg eventual El principal conreu de regadiu és el taronger, seguit de les…

A llur època, els sobirans no utilitzaven mai cognom, almenys al principi, ni tampoc llurs fills aquests eren coneguts pel nom sol o pel nom seguit del títol d’infant d’Aragó o d’un altre títol atorgat pel rei, com, per exemple, el de comte d’Urgell o el de comte de Prades Del tronc principal dels reis de Catalunya-Aragó sortiren diverses línies, actualment totes extingides, que dugueren el cognom d’Aragó La de Mallorca , formada pel rei Jaume II de Mallorca, la d’ Híxar , per Pere, baró d’Híxar, la de Xèrica , per Pere, baró d’Ayerbe, i la de Castre , per Ferran, baró de Castre, tots fills…

Fill del duc de Milà Francesc I i de Blanca Maria Visconti Bisbe administrador de Pavia 1479-1505, nomenat cardenal diaca per Sixt IV 1484, bisbe de Novara 1484-85, 1503-05 i administrador dels bisbats de Cremona 1486-1505 i de Pesaro 1488-91, seguí la política del seu germà Lluís I, usurpador de Milà, que pertanyia al seu nebot el duc Joan Galeàs I, casat amb Isabel d’Aragó-Nàpols La seva intervenció en el conclave del 1492 fou decisiva per a l’elecció de Roderic de Borja, el qual, esdevingut papa amb el nom d’Alexandre VI, el nomenà vicecanceller de l’Església, legat a Bolonya i bisbe…

En la classificació científica s’anomenen cordòfons cordòfon i en la de Hornbostel-Sachs estan catalogats amb un 3 com a primer índex decimal La corda en tensió, com a generador inicial, es posa en vibració per diferents procediments percussió piano, clavicordi, pinçament guitarra, clavicèmbal o fricció darc o una roda violí, viola de roda La tensió de la corda es manté mitjançant diferents mecanismes d’afinació ponts de tensió ètnics, lligadures al voltant d’un mànec o clavilles de diferents menes Per amplificar la vibració i produir un so més audible, aquests instruments disposen de…