Resultats de la cerca
Es mostren 1396 resultats
Enric I de Castella
Història
Rei de Castella (1214-17).
Fill d’Alfons VIII i d’Elionor d’Anglaterra, regnà sota la tutela de la seva germana Berenguera I de Castella , però de fet el regent fou Álvaro Núñez de Lara, el qual, per consolidar el seu poder, s’alià amb Portugal i concertà el casament d’Enric amb la infanta portuguesa Mafalda, però el papa Innocenci III s’hi oposà Álvaro Núñez de Lara assetjà el castell d’Antillo de Campos, on era Berenguera, però el fill d’aquesta, el futur Ferran III, obligà el comte a retirar-se a Palència Enric morí d’accident i Berenguera renuncià la corona a favor de Ferran
Margarita Puig Boronat
Natació
Waterpolo
Nedadora de natació sincronitzada i jugadora de waterpolo.
S’inicià al Club Natació Kallípolis, amb el qual fou quatre vegades campiona d’Espanya una en la modalitat de duo 1984, fent parella amb la seva germana Laura i tres en la modalitat d’equip un cop a l’estiu 1982 i dos cops a l’hivern 1982, 1985 Amb la selecció espanyola participà en els Campionats d’Europa 1983, 1985 i del Món 1986 Posteriorment es dedicà al waterpolo i amb el Club Natació Catalunya assolí dos títols de campiona d’Espanya 1989, 1991 En l’àmbit internacional, jugà els set primers partits de la història del waterpolo femení espanyol 1989-90
Jaume de Mallorca
Història
Rei titular de Mallorca (Jaume IV: 1349-75), príncep titular de Morea, comte de Clarença, baró de Matagrifó i rei consort de Nàpols.
Fill hereu de Jaume III de Mallorca i de Constança d’Aragó El 1338 el seu pare el feu jurar com a hereu Del 1342 al 1345 restà amb la seva mare i la seva germana Elisabet a Barcelona el 1345 tornaren a Montpeller, a reunir-se amb Jaume III, ja desposseït del regne de Mallorca i dels comtats de Rosselló i Cerdanya El 1349 acompanyà aquest a la invasió per a reprendre Mallorca, i a la batalla de Llucmajor fou nafrat i, després, portat al castell de Bellver, i més endavant al de Xàtiva, i el 1358 fou traslladat al castell Nou de Barcelona —hom digué que el feien dormir tancat dins…
Pere I de Bearn
Història
Vescomte de Bearn, d’Oloron, de Montaner (p a 1147-53), de Gabardà (Pere III, pa 1134-53) i de Brulhès, senyor d’Osca.
Fill del vescomte Pere II de Gabardà i de la vescomtessa Guiscarda de Bearn, que li cedí el govern dels seus vescomtats Es casà vers el 1145 amb Matella dels Baus, cosina germana de Ramon Berenguer IV de Barcelona Assistí als setges de Fraga i Lleida 1149 Rebé del comte de Barcelona les viles d’Osca i de Bespen en compensació de la pèrdua pel seu oncle Cèntul VI de Bearn de les senyories d’Uncastillo i Saragossa Fundà el priorat d’Ordios 1153 El succeí el seu fill, el vescomte GastóV, sota la tutela de la seva mare Guiscarda La seva muller tornà a casar-se, amb Cèntul III, comte…
Maria Tallchief
Dansa i ball
Ballarina nord-americana d’origen indi.
Estudià amb Nižinskaja i Ličin Actuà com a solista als Ballets Russes de Montecarlo i a l’Opéra de París i passà després al New York City Ballet, de Gerge Balanchine , amb qui s’havia casat el 1946 Fou la primera ballarina americana que actuà a l’Opéra de París 1947 i al Teatre Bol’šoj de Moscou 1960 Fou una defensora dels drets dels indígenes nord-americans Un cop retirada, fundà el Chicago City Ballet 1974-87 La seva germana, Marjorie Tallchief Denver, Colorado, 19 d’octubre de 1927, també ballarina, estudià amb els mateixos mestres i actuà com a solista al Grand Ballet de…
Zoè
Zoè , en una pintura romànica del s XIII
© Fototeca.cat
Història
Emperadriu d’Orient (1042-50).
Filla de Constantí VIII, es maridà 1028 amb Romà Argir, que esdevingué emperador Romà III aquell mateix any De vida molt lleugera, féu assassinar ofegat a la banyera l’emperador, i el mateix dia es casà amb el seu amant, que esdevingué emperador amb el nom de Miquel IV Mort aquest 1041, l’emperadriu féu coronar emperador un nebot de Miquel IV adoptat per ella, Miquel V , que intentà de recloure Zoè en un convent, però el poble es revoltà i Miquel fou eixorbat i reclòs en un monestir 1042 Zoè governà durant uns quants mesos amb la seva germana Teodora com a associada al tron, i com a única…
Carme Nonell i Masjuan
Literatura catalana
Escriptora.
Neboda d’ Isidre Nonell Es formà a Madrid, on estudià pintura i on exposà Fou corresponsal de Pueblo a Berlín, i collaborà a ABC Publicà diverses novelles en castellà, l’obra Los cinco 1948 sobre els músics del Grup dels Cinc i un recull de poesia, Selección de sonetos de amor 1965 La seva germana Carolina Nonell i Masjuan Barcelona 1927 - , assagista, estudià filosofia i lletres i ciències polítiques a Madrid Ha publicat monografies històriques i una biografia, entre altres treballs, sobre el seu oncle Isidro Nonell, su vida y su obra 1963 Ambdues germanes publicaren,…
Simó de Montfort
Simó de Montfort
© Fototeca.cat
Història
Noble francès.
Fill de Simó IV de Montfort Comte de Leicester Establert a Anglaterra el 1230, es casà amb Elionor, germana del rei Enric III 1238 Ocupà el càrrec de governador d’Aquitània 1248, però la duresa de la seva gestió feu que hagués de tornar a Anglaterra, on encapçalà la lliga de barons que arrencaren al rei les provisions d’ Oxford Juntament amb el comte de Gloucester, dirigí l’oposició 1258 i la revolta dels barons 1264, i vencé les forces reialistes a Lewes Àrbitre de la política interna anglesa, fou vençut pels reialistes a la batalla d’Evesham La seva figura, esdevinguda heroica…
fets de La Granja
Història
Nom amb què són coneguts els esdeveniments que tingueren lloc a La Granja de San Ildefonso (setembre del 1832) amb relació a la qüestió de la successió de Ferran VII.
El 13 de setembre el rei, de sobte, emmalaltí greument Calomarde, cap efectiu del govern i cap de la conspiració a favor de la successió al tron de Carles Isidre, féu signar al rei, gairebé inconscient, un codicil que derogava la Pragmàtica Sanció dia 18 Assabentada la infanta Lluïsa Carlota, germana de la reina Maria Cristina, li retragué la seva feblesa, bufetejà Calomarde i aconseguí que el codicil fos anullat a més, el rei, que s’havia revifat, confirmà aquesta anullació El primer d’octubre Calomarde fou destituït i desterrat, i Zea Bermúdez ocupà la presidència del gabinet…
Blanca d’Aragó
Història
Filla de Jaume II de Catalunya-Aragó i de Blanca d’Anjou.
Prengué l’hàbit dels hospitalers a la catedral de Tarragona 1310 Fou educada al monestir de Sixena, del qual esdevingué priora el 1321 El rei intervingué per mitjà d’ella en el govern del monestir Blanca es féu notar pel seu afany d’afavorir diverses amigues seves, membres de la noblesa L’afecte pel seu germà Joan, patriarca d’Alexandria i arquebisbe de Tarragona, la portà a promoure el trasllat del cadàver d’aquest a Sixena en circumstàncies novellesques, però les restes de l’infant foren retornades a la seu tarragonina Blanca deixà amb freqüència el seu monestir Acabà renunciant al priorat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina