Resultats de la cerca
Es mostren 969 resultats
Jaume Pomar i Fuster
Educació
Pedagog.
Estudià a l’Institut Balear de Palma i es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1892 Fou catedràtic a Palma fins el 1902 que guanyà la càtedra de geografia i història a Maó, on portà a terme una destacada tasca cultural Fou premiat als Jocs Florals de Barcelona el 1890 i el 1891 amb la composició Glorificació de la parla catalana Publicà obres de crítica històrica i literària El arte y la ciencia , 1889 El último antipapa, 1899 Reyes y príncipes santos , 1907, etc i l’interessant estudi, amb aportació de dades noves, Ensayo histórico sobre el desarrollo de la instrucción…
Louis Berton des Balbes
Història
Militar
Militar francès; duc de Grillon.
Participà en la Guerra de Successió austríaca i en la dels Set Anys El 1758 fou ascendit a tinent general Per divergències sorgides amb el govern francès passà al servei de Carles III d’Espanya i participà en la guerra contra Portugal El 1782, amb 5 000 soldats i 1 200 voluntaris del Principat, arrabassà l’illa de Menorca als anglesos, fet que li valgué l’ascens a capità general i el títol de duc de Maó amb la grandesa d’Espanya 1790 fracassà, en canvi, en l’intent de prendre Gibraltar Fou capità general dels regnes de València i de Múrcia 1788 Publicà unes Mémoires militaires…
Onofre Barceló i Potgi
Història
Mariner.
Patró del xabec correu de Mallorca, el 1775 passà a formar part de la flotilla de xabecs reials que manava el seu oncle, el tinent general de l’armada Antoni Barceló L’any següent fou ascendit a alferes de fragata, i es distingí en els combats contra els corsaris barbarescs Prengué part en diverses expedicions a Alger i a Melilla i en el blocatge de Gibraltar, la conquesta de Menorca i el bombardeig d’Alger 1784, i fou ascendit a tinent de navili Manà el Sant Blai en les operacions navals contra la República Francesa 1794 i fou ascendit a capità Fou comandant de marina de Maó
Santiago Whittingham
Història
Militar
Militar anglès naturalitzat espanyol.
El seu nom de fonts original era Samuel Ford Es casà amb Margalida Creus i Soler, de Maó, on residí un cert temps, i més tard s’establí a Mallorca Participà en la guerra del Francès i collaborà en l’enllaç entre les tropes angleses i les estacionades a Mallorca, motiu pel qual féu viatges a Gibraltar El 1811 tornà a Mallorca, on fundà el Collegi Militar de Palma i fou comandant general de l’exèrcit de reserva Formà amb aquest l’anomenada Divisió Mallorquina, amb la qual passà a la Península i derrotà Suchet en l’acció de Castalla 1813, per la qual fou condecorada tota la divisió
Gràcia
Advocació mariana que s’introduí arreu d’Europa a la fi del s XIV, per influència dels estudis escolàstics sobre la gràcia.
Als Països Catalans, a partir d’aquell moment, molts altars marians de les parròquies es digueren de Santa Maria de Gràcia o de les Dones —pel fet d’anar a cura d’elles l’administració— Són molts els santuaris, els convents, les parròquies i els altars que li són dedicats a Llucmajor Mallorca, la Ral Ripollès, Orís Osona, Lloret de Mar Selva, Santa Margarida de Montbui Anoia, Barcelona, Vila-real Plana Baixa, Maó Menorca, Sitges Garraf, Alcover Alt Camp, Biar Alcoià, Cinctorres Ports, l’Escala Alt Empordà, Santa Susanna Maresme, etc La Mare de Déu és representada sovint sense el…
formatge

Taula de formatges
© Yana - Fotolia.com
Alimentació
Producte elaborat a partir de la quallada de la llet pura o bé de la desnatada o de l’enriquida amb nata (greix de la llet).
Les principals operacions en la fabricació del formatge són la caseïficació, el premsatge, el salament i la maduració A la caseïficació , hom afegeix a la llet, escalfada entre 30° i 35°C, el quall líquid o en pols, que en coagula la caseïna i forma una massa gelatinosa que conté greixos, substàncies minerals, lactoses, etc Hom esmicola aquesta massa per eliminar-ne el sèrum xerigot, i per als formatges de pasta dura continua la cocció lenta entre 40° i 50°C, amb agitació de la massa a fi d’aconseguir una eliminació del sèrum més total Després, hom procedeix al premsatge embolica els grànuls…
Abel Hernández Barreiro
Bàdminton
Jugador de bàdminton.
En categories inferiors obtingué diversos Campionats de Catalunya En categoria absoluta arribà a la segona posició en el rànquing espanyol individual i amb la seva germana foren una de les tres millors parelles mixtes Participà en el Campionat del Món de bàdminton 2001 Fou semifinalista del Campionat d’Espanya individual i subcampió en parelles mixtes 2000 També fou semifinalista per equips amb el Club Natació Poble Nou 2002 de la divisió d’honor La primera dècada del segle XXI competí amb el Club de Bàdminton Maó, primer com a jugador i com a entrenador fins el 2011…
torre Luengo

Aspecte de la torre Luengo
© Carolina Latorre Canet
Torre
Torre situada a uns 2 km d’Alginet (Ribera Alta) que centra una antiga gran masia de la partida de l'Horteta.
Construïda a la segona meitat del segle XIX, aquesta obra civil comparteix estil amb altres obres coetànies de l'alta burgesia valenciana Té set plantes, amb una habitació cadascuna La torre acaba en una terrassa plana on hi ha una estructura metàllica que conté una campana Les finestres són de maó, i d'arc escarser a les cares S i E, i en totes les cares dels dos últims cossos Algunes tenen reixes de ferro forjat, i les de la penúltima planta tenen un balcó Exempta, hi ha la masia del segle XVIII, amb capella El 1861 consta com a propietat de Juan Baltasar Luengo, que va introduir el conreu…
Federació Agrícola Catalana-Balear
Agronomia
Organisme creat a Barcelona pel febrer del 1899 que reuní la major part de les societats i les cambres agrícoles patronals de Catalunya i les Balears.
Pretengué la defensa dels interessos corporatius i la difusió de coneixements i de tècniques agrícoles Tingué com a immediats precedents la Unió Agrícola de Catalunya 1889 i la Federació dels Gremis Agrícoles de Catalunya 1893 Promoguda i sostinguda sobretot per l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, celebrà regularment congressos anuals entre altres, a Manacor el 1907, a Tàrrega el 1910, a Eivissa el 1912, a Maó el 1917 i a Lleida el 1920 El 1903 aconseguí la creació de la Unión Agraria Española, que reuní diferents federacions regionals d’Espanya En foren presidents, entre…
Lluïsa Adelaida de Borbó-Penthièvre
Història
Duquessa de Chartres i després duquessa d’Orleans.
Filla de Lluís de Borbó, duc de Penthièvre, muller de Lluís-Felip-Josep d’Orleans i mare del rei Lluís-Felip I de França Presidí, al final de l’Antic Règim, l’anticort parisenca del Palais Royal s’hi féu remarcar menys per la seva activitat política que per les seves virtuts privades Empresonada el 1793, el Directori la deportà 1797 Els historiadors catalans s’han interessat pels seus sojorns a la Jonquera, Figueres 1797 i 1801-08, l’Escala i Sarrià 1797-1801, on constituí un petit saló alhora literari i polític Residí també a Palerm i a Maó 1809 i 1811-14, fins que la caiguda de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina