Resultats de la cerca

Cosí de Margarida Xirgu Debutà com a actor al Teatre de les Arts, de Barcelona 1904 Dirigí els quadres escènics L’Artesà 1916-17, el del Casal Català de Gràcia 1917-21, el de l’Ateneu de Sant Gervasi 1921-22 i el Mossèn Cinto 1922-23 a tots féu representar obres d’autors catalans

Fundat l’any 2000, els seus orígens es remunten al 1981 amb la creació d’un grup de majorets a la població El 1990 debutà en les competicions de twirling Des dels seus inicis ha estat presidit per Josep Batet És format per divuit esportistes, d’entre els quals destaquen Rosa i Margarida Batet

Duc d’Híxar per matrimoni 1622 amb Isabel Margarida Ferrandis d’Híxar Híxar Desitjós de substituir el comte duc d’Olivares, quan aquest fou destituït s’enfrontà amb Luis Menéndez de Haro i fou desterrat de la cort El 1648 fou empresonat a perpetuïtat, arran d’una conjura adreçada a fer-lo rei d’Aragó

Segon fill de Lluís XVI, en morir aquest els reialistes el reconegueren com a rei de França, però la Comuna el posà sota la tutela del sabater Simó, el qual l’educà com un fill del poble Morí d’escròfula, i fou enterrat en secret al cementiri de Santa Margarida Entorn de la seva suposada supervivència circularen moltes llegendes

Deixeble del Mestre Martines, pertany al cercle del Mestre dels Perea El seu art, prerafaelita, fou influït d’una manera decisiva pel de Paolo di San Leocadio Hom li atribueix el Retaule de Sant Dionís i Santa Margarida Museu Diocesà, València i un Sant Pere que es conservava a la parròquia de Sant Esteve, València 1523

Intentà de refer 1521 la unitat del seu regne, trencada per Ferran II de Catalunya-Aragó, durant la guerra entre Francesc I de França i Carles V Un intent de recuperar Navarra per mitjà d’Andreu de Foix fracassà El 1525 fou empresonat a Pavia juntament amb Francesc I, amb la germana del qual, Margarida, s’havia casat 1526

La primera dinastia fou iniciada per Balduí I de Flandes , dit Braç de Ferro mort el 879, gendre de l’emperador Carles II, que hagué de defensar el comtat de les escomeses dels normands El seu fill Balduí II, dit el Calb mort vers el 919, fou, de fet, el primer comte independent El seu fill Arnulf I , dit el Vell mort el 964, i el besnet d’aquest, Balduí IV , dit el Barbut mort el 1036, continuaren la política d’independència, d’expansió —fins a tocar del ducat de Normandia i ocupant els comtats de Zelanda 1006 i d’Aalst 1033— i de consolidació territorial, seguida també pel fill del darrer,…

Alfons IV de Catalunya-Aragó li confià el control de Xipre i el féu casar 1453 amb Margarida de Lusignan, matrimoni que fracassà En caure Constantinoble en mans dels turcs, preparava un petit estol en ajut dels bizantins, amb el qual recorregué aleshores la Mediterrània per tal d’intentar de salvar els prínceps de Mendeixia i altres dinasties de l’Imperi

En morir sense fills Margarida Roís de Corella, baronessa de Nàquera, passà a la seva neboda Anna Pardo de la Casta i de Corella, que l’aportà al seu marit, Melcior de Figuerola, i a llur fill Francesc de Figuerola i Pardo de la Casta Dels Figuerola passà als Boïl d’Arenós, marquesos de Boïl, als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arráspide

La coronació d’Enric, candidat imposat a la noblesa sueca per Margarida I de Dinamarca , regent d’aquests regnes, se celebrà el 20 de juliol de 1397 a Kalmar Els atacs d’Enric a la Hansa motivaren un progressiu neguit entre els suecs Després de moltes lluites, Gustau Vasa de Suècia posà fi a la Unió de Kalmar el 1523