Resultats de la cerca
Es mostren 13239 resultats
gruïformes
Ornitologia
Ordre d’ocells camallargs que tenen el coll esvelt, el plomatge sovint poc virolat i no presenten dimorfisme sexual.
Les potes tenen quatre dits, la cua és curta, les ales són arrodonides i el bec, generalment, és llarg i fort Volen amb el coll i les potes estirats Famílies i representants més importants de l'ordre dels gruïformes mesenàtids Mesoenas unicolor polla malgaixa Monias benschi mònia turnícids Turnix sylvatica guatlla andalusa gruids Anthropoides paradisea grua del paradís Anthropoides virgo grua damisella Balearica pavonina grua coronada, grua reial Bugeranus carunculatus grua carunculada Grus antigona grua antígona, grua sarú Grus grus grua, grua vulgar Grus japonensis grua japonesa Grus…
criptògam | criptògama
Botànica
Dit de les plantes els òrgans sexuals de les quals són poc aparents, i no fan flors ni llavors.
emarginat | emarginada
Botànica
Dit de la fulla o altre òrgan vegetal que presenta a l’àpex una osca o esmotxadura poc profunda.
melamina
Química
Substància cristal·lina incolora que cristal·litza en el sistema monoclínic i és poc soluble en aigua i en dissolvents orgànics.
Hom l’obté a partir de la dicianamida, a 200°C, segons la reacció exotèrmica i és molt important el control de la temperatura de la reacció Hom l’empra principalment en l’obtenció, per combinació amb el formaldehid, de les resines amíniques amínic
dors
Indústria tèxtil
Mena de llana procedent del dors de l’animal, que és llarga però poc resistent (sorteig de la llana).
Corçà

Vista general de Corçà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, a la vall del Rissec, poc tros abans de la seva confluència amb el Daró.
Situació i presentació Limita al N amb Rupià i Parlavà, a l’E amb Ullastret, al SE amb la Bisbal d’Empordà, al S-SW amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, a l’W amb Madremanya Gironès i al NW amb la Pera Comprèn, a part Corçà, cap de municipi, els pobles de Caçà de Pelràs, Casavells municipi annexat el 1969 i Matajudaica, i els petits veïnats d’Anyells i Planils El municipi s’estén per una part dels darrers contraforts septentrionals de les Gavarres, on hi ha afloraments volcànics al paratge de Terra Negra, amb l’elevació màxima al Puig Blanc 140 m, i comprèn un sector planer al S i…
civet
Gastronomia
Guisat de llebre o d’una altra carn (generalment de caça), prèviament marinada, els condiments principals del qual són vi negre, ceba, diferents herbes aromàtiques i la sang del mateix animal, que hom afegeix a poc a poc abans d’acabar la cocció.
Originàriament era condimentat amb una espècie de ceba conreada a França, anomenada cive o ciboule , d’on prové el nom
nitrat de bismut
Química
Cristalls llustrosos higroscòpics, que es presenten en forma de pentahidrat.
És relativament poc estable enfront de la calor i de l’aigua, la qual l’hidrolitza donant nitrats bàsics subnitrats , poc solubles i de composició poc definida És el compost més important de bismut, tant pel seu consum directe per a pintures, esmalts ceràmics, medicaments, etc com pel fet d’ésser usat en la preparació de gairebé tots els altres composts
rotogravat
Disseny i arts gràfiques
Procediment per a obtenir gravats en profunditat que constitueix una variant fotomecànica de l’aiguafort, en el qual una planxa de coure és gravada químicament a través d’una capa de gelatina fotosensible, amb dicromat potàssic, que porta impressionada la imatge.
En el rotogravat, la capa de gelatina és insolada a través de la trama, de manera que hi apareixen unes zones regulars encara solubles en aigua tèbia, separades per les parts exposades a la llum, que han esdevingut insolubles Una segona insolació a través del positiu fa que la capa sensible de gelatina esdevingui insoluble sota els blancs, mantingui la seva solubilitat sota els negres i sigui poc o molt insoluble sota els grisos, segons els matisos En introduir la planxa amb la capa de gelatina insolada en un bany d’aigua tèbia, la gelatina soluble és dissolta i hi resta la…
ministrer
Música
Nom donat a cantants i instrumentistes ambulants.
El terme anà evolucionant amb el temps, i a poc a poc els ministrers, contràriament al que s’esdevingué amb els joglars, que eren més itinerants, s’anaren assentant A partir del segle XIII la paraula ministrer designà músics professionals, sobretot instrumentistes, que treballaven al servei d’una cort També podia tractar-se, però, d’un professional de l’espectacle com ara un saltimbanqui, acròbata, narrador, etc Durant el segle XIV s’organitzaren en confraries i començaren a oferir els seus serveis a corporacions locals, a més de les corts A poc a …
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina