Resultats de la cerca
Es mostren 1091 resultats
Tomás Bretón Hernández

Tomás Bretón Hernández
© Fototeca.cat
Música
Compositor i director d’orquestra castellà.
Exercí de violinista El 1878 fundà l’orquestra de concerts Unión Artístico-musical Pensionat per Alfons XII, féu estades a Roma, Milà i París A Madrid dirigí la Sociedad de Conciertos 1885-90, promogué l’òpera i fou professor 1901 i director del conservatori La seva producció comprèn òperes Guzmán el Bueno , 1875 Los amantes de Teruel , 1889 Garín , 1892 La Dolores , 1895, un gran nombre de sarsueles La verbena de la Paloma , 1897, un oratori El Apocalipsis , 1881 i diverses obres de música simfònica, de cambra i vocal
Club Voleibol Vall d’Hebron

Jugadores del Club Voleibol Vall d’Hebron (de verd) durant un partit
Club Voleibol Vall d’Hebron
Voleibol
Club de voleibol del barri de la Vall d’Hebron de Barcelona.
Fundat el 1999, nasqué com a successor de la Unión Deportiva Parque Vall d’Hebron, creada el 1973 Disposa d’equip sènior masculí i femení i nombrosos equips en categories inferiors El 2011 era el club de voleibol de Catalunya amb més equips més de vint També fa promoció del voleibol en l’àmbit escolar Els equips sènior han jugat tant a la Superlliga femenina 2 com a primera divisió catalana Fa ús del pavelló de l’escola Pau Casals i del pavelló de la Vall d’Hebron
Antonio Palomares Vinuesa

Antonio Palomares Vinuesa
© Congreso de los Diputados
Història
Política
Polític.
Establert a França el 1939, el 1943 participà en els moviments de resistència al règim de Franco a través de la Unión Nacional, agrupament de republicans, socialistes i comunistes El 1944 ingressà en la IX Brigada de guerrillers espanyols a França L’any 1958 tornà a l’Estat espanyol i treballà, clandestinament, amb Julián Grimau Des del 1965 assumí la secretaria general del PCE al País Valencià, càrrec ratificat el 1976 i que ocupà fins a la celebració del Primer Congrés del Partit Comunista del País Valencià, el 1978 Fou diputat a corts 1979-82
Acció Monàrquica Catalana
Partit polític
Grup fundat el 1960 per exmembres de les Juventudes Monárquicas de Acción que defensava la monarquia del comte de Barcelona, Don Joan de Borbó.
Pretenia ser el referent català d’Unión Española, organització monàrquica dirigida per Joaquín Satrústegui a Madrid El seu cap més visible fou l’heraldista Armand de Fluvià Dins del món monàrquic català, dispers i poc estructurat, constituí el collectiu més actiu i dinàmic Dotat d’una organització interna mínima, fou l’únic amb contactes fluids i periòdics amb organitzacions catalanes antifranquistes clandestines Edità Acción Monárquica Catalana entre el gener de 1969 i el febrer de 1974 entre el setembre de 1969 i el juliol de 1970 es catalanitzà
Unió Industrial Bancària
Economia
Entitat bancària constituïda a Barcelona el 1963 per a la promoció de societats industrials o agrícoles.
El capital inicial de 600 milions de pessetes fou subscrit per uns quatre-cents industrials espanyols, pel Banc Atlàntic i el Banco de Ribagorza i per diversos grups financers estrangers Fou el banc promotor de les autopistes catalanes —Autopistas Concesionaria Española SA— Afectat per la crisi financera, el 1982 passà sota el control del Fondo de Garantía de Depósitos para Establecimientos Bancarios, el qual procedí al seu sanejament i venda al Banco Hispano Americano, que el fusionà amb el Banco Urquijo, creant el Banco Urquijo-Unión SA, amb domicili a Madrid
Santiago Udina i Martorell
Política
Dret
Advocat i polític, germà de Frederic Udina i Martorell.
Catòlic i conservador, fou detingut durant la guerra civil de 1936-39 Des del 1955 hom el designà successivament regidor i tinent d’alcalde de Barcelona, comissari del Pla de Desenvolupament 1962, sotssecretari d’obres públiques 1965-70, procurador en corts i delegat del govern al Consorci de la Zona Franca barcelonina a més, presidí el Cercle Català de Madrid El 1976 encapçalà la Unió Catalana, grup polític lligat a la Unión Democrática Española, de Silva Muñoz, i el 1977 intentà, sense èxit, d’obtenir un escó per Alianza Popular
Santiago Torent i Buxó
Història
Història del dret
Polític i advocat.
Es doctorà en dret el 1926 Fou president de la junta de govern de la Casa de Misericòrdia És autor de treballs sobre noves formes de societats anònimes i d’articles a diaris i revistes Monàrquic fervent, fou directiu de la Unión Monárquica Nacional, candidat amb Lliga Catalana el 1936, membre destacat de Peña Blanca i vicepresident de la Dreta de Catalunya Després de la guerra civil treballà per la restauració de la monarquia, per la qual cosa fou detingut 1957 El comte de Barcelona el nomenà membre del seu consell privat
Guerra Gran
Història
Conflicte bèl·lic (1793-95) sorgit entre el govern de Carles IV d’Espanya i el de la Républica Francesa creat per la Revolució.
Tot i que, de moment, Carles IV no havia volgut adherir-se a la coalició europea contra França —per manca de preparació militar i també amb l’esperança d’afavorir Lluís XVI—, quan el rei francès fou executat declarà la guerra a la República El tancament de fronteres i l’estricta censura ideològica permeteren de crear a Catalunya un clima d’hostilitat a la Revolució, presentada com a atea i regicida, fet que contrarestà la propaganda revolucionària de les autoritats franceses des del Rosselló, que intentaven d’apellar al sentiment català d’independència Alhora, el malestar causat per l’…
Andrés Pastrana
Política
Polític colombià.
Fill de l’antic president de Colòmbia, Misael Pastrana Borrero, es llicencià en dret al Colegio Mayor de Nuestra Señora del Rosario de Bogotà Posteriorment, realitzà cursos de postgrau a la Universitat de Harvard EUA Inicià la seva carrera com a periodista el 1978, any en què fundà la revista Guión , de la qual fou director L’any 1979 creà el Noticiero TV Hoy , que dirigí fins el 1987 El 1988 fou escollit alcalde de la ciutat de Bogotà L’any 1989 fou membre del comitè executiu de la IULA International Union of Local Authorities Fou assessor de la Universitat de les Nacions Unides UNU a Tòquio…
Regencia Nacional Carlista de Estella
Partit polític
Organització tradicionalista, resultat d’una escissió de la Comunió Tradicionalista formalitzada en l’aplec carlí de Montserrat del 20 d’abril de 1958, amb vocació d’implantació estatal.
El promotor era el cap regional carlí de Catalunya, Mauricio de Sivatte y de Bobadilla Estava especialment implantada a Catalunya, amb pocs adherits a la resta d’Espanya El procés que dugué a la seva creació s’inicià el 1944, en dimitir Sivatte de la Junta Suprema Nacional carlina per discrepàncies amb el cap de la Comunió, Manuel Fal Conde Continuà els anys 1946-1948, sempre en la línia d’exigir un major activisme a la Comunió, la seva reorganització i una presència més gran de Don Xavier de Borbó-Parma Des d’aleshores el gruix del carlisme català, liderat per Sivatte, es mantingué distant…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina