Resultats de la cerca

Es divideix en alt i baix Olimp i constitueix un massís rocallós, on el verd dels arbres contrasta amb el blanc de les parets calcàries La part culminant de la muntanya és com un altiplà amb cims que ultrapassen els 2 600 m Damunt aquest altiplà, cobert de neu i de núvols, els antics grecs situaren l’imperi dels déus i dels herois, que vivien aquí immortals i feliços sota el govern del sobirà Zeus

L’huracà Lorenzo, format el 23 de setembre al S de les illes de Cap Verd, assoleix la màxima intensitat 5 quan es troba a la part més allunyada de la costa Posteriorment es dirigeix cap al NE, i el 2 d’octubre causa grans destrosses a les Açores, i es dissipa el 4 d’octubre, entre Irlanda i la Gran Bretanya És l’huracà de més intensitat observat en aquestes latituds

Mineral del grup isomorf de les miques que cristallitza en el sistema monoclínic L’hàbit és en grànuls molt petits, el color és verd negrós i l’esclat és terrós o mat Té una duresa de 2 i una densitat de 2,5-2,8 És un mineral autogen de les roques sedimentàries marines que es forma actualment al fons dels oceans, allí on falten o són poc abundants els sediments clàstics

És l’equivalent dels basalts volcànics És una roca texturalment equigranular, de color verd fosc, que s’altera molt fàcilment per la influència de la meteorització o per un lleuger metamorfisme i origina els metagabres Els gabres es troben en grans massissos, de vegades amb diferenciació progressiva des del nucli fins a la perifèria on són més àcids, o bé en complexos anulars o circulars Hom els pot trobar també relacionats amb les ofiolites

Els cristalls, del sistema tetragonal, són de forma piramidal, prismàtica, tabular o cuboide És fràgil, d’exfoliació perfecta, de duresa 4,5-5 i pes específic 2,33-2,37, i de lluïssor nacrada transparent o translúcida, incolora o de color blanc, rosat o verd clar Pot presentar anomalies òptiques i pot ésser biaxial Escalfada deixa anar la meitat de l’aigua d’hidratació Es troba a les cavitats de les roques basàltiques

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic i té una estructura idèntica a la de l’olivina L’hàbit dels cristalls és tabular i sovint formen macles de compenetració de tres unitats El color va del groc verdós al groc maragda La duresa és de 8,5, i la densitat, de 3,75 Les varietats pures constitueixen pedres precioses, entre les quals es destaquen l'alexandrita, de color verd maragda, i l'ull de gat

Són molt semblants al papagai, bé que una mica més petits, de colors variats, entre els quals predomina el verd Com el papagai, són ocells de gàbia i molt garruladors Hom en coneix una cinquantena d’espècies, repartides entre l’Amèrica Central, l’Amazònia i les illes de la mar Carib Les cotorres foren les principals responsables de l’epidèmia de psitacosi que s’expandí pel món els anys 1929 i 1930

Té fulles de 3 a 5 folíols dentats, verd fosc i glabres al dessobre i recoberts d’un toment blanc al dessota Les flors, rosades o ocasionalment blanques, són reunides en ramells paniculats i racemosos Els fruits, bacciformes, formen una pluridrupa anomenada mora , vermella al principi i negra a la maturitat, que és comestible És una de les espècies més importants de la bardissa , bé que també és en unes altres formacions vegetals

Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric Hom troba la dioptasa generalment en petits cristalls prismàtics agrupats formant druses És fràgil, amb una duresa de 5 i una densitat de 3,3, i de color verd maragda Escalfada, desprèn aigua, que forma part de la seva estructura És rara com a mena del coure Generalment és emprada com a pedra d’ornamentació N'hi ha jaciments a Katanga República Democràtica del Congo i el Perú

El 1455 partí amb una caravella per realitzar una expedició a l’Àfrica en el curs de la qual s’ajuntà amb el genovès Antoniotto Usodimare i arribà fins al riu Gàmbia, però la tripulació es negà a prosseguir El 1456, en una nova expedició feta conjuntament amb Usodimare, descobrí les illes del Cap Verd i arribà fins a les illes de Bijagós Escriví interessants relacions sobre els seus descobriments Tornà a Venècia el 1463