Resultats de la cerca

Els Castellers de Vilafranca protagonitzen una diada històrica a la festa major de Vilanova i la Geltrú quan descarreguen un castell de tres de deu amb folre i manilles i l’acompanyen del dos de nou amb folre i manilles, el pilar de vuit i el tres de nou amb agulla Després de dos intents, la colla local, els Bordegassos de Vilanova, no aconsegueix descarregar el quatre de vuit La tercera colla, la Jove Xiquets de Tarragona descarrega un tres de nou amb folre, un nou de vuit, un quatre de nou amb folre i el pilar de vuit amb folre i manilles

El seu objectiu era facilitar, mitjançant una organització mancomunada, audicions i concerts i difondre la bona música per tot Catalunya La Lliga no es legalitzà fins el 1928, any en què el nombre d’associacions que havien anat sorgint arreu de Catalunya i que s’hi havien adherit fou prou important Entre aquestes cal citar els Amics de la Música de Barcelona, Igualada, Olot, Mataró, Figueres, Girona, Palafrugell, Palamós, Reus, Sabadell, Sant Feliu de Guíxols, Tàrrega, Valls, Vic, Vilafranca del Penedès, Íntima de Concerts de Barcelona, etc S’extingí en esclatar la Guerra Civil…

Serveix per a tenir-hi aigua o vi Habitualment són fets de terrissa, vidre o metall la terrissa d’alguns, per transpiració, permet de mantenir fresc el líquid que conté Als Països Catalans són d’ús freqüent i molt estès Hom en fabrica de terrissa negrosa a Verdú, a Esparreguera i a Vilafranca del Penedès de ceràmica policroma, sovint en forma de gall, a Agost i Manises Als segles XVII i XVIII hom en feia de vidre a Barcelona i a Mataró, de notable qualitat artística Els de metall, menys abundosos, són fets de llauna o d’aram

Dependent de la mateixa empresa que el Faianç Català , fou la successora d’aquesta sala com a centre de l’art noucentista El seu celler, punt de reunió molt freqüentat, fou decorat amb importants murals de Xavier Nogués conservats avui repartits entre el Museu d’Art Modern de Barcelona, el Museu del Vi de Vilafranca del Penedès i algunes colleccions particulars Després de la guerra civil de 1936-39, sota la direcció de Josep Gudiol i Ricart, esdevingué un dels principals focus de nou desvetllament de l’art d’avantguarda i acollí el Saló d’Octubre

Fill d’un fabricant de teixits de Sabadell, el 1905 passà a treballar amb Francesc Ferrer i Guàrdia a l’editorial de l’Escola Moderna El 31 de maig de 1906 llançà una bomba contra la carrossa d’Alfons XIII i Victòria Eugènia —els quals resultaren illesos— que provocà 24 morts Aconseguí de fugir ajudat pel republicà Nakens, però el 2 de juny se suïcidà en ésser descobert Sembla que anteriorment, pel maig del 1905, havia participat també en l’atemptat contra Alfons XIII a París Hom ha atribuït la seva actuació a la influència de Soledat Vilafranca, muller de Ferrer

Estudià dret a Barcelona, i es doctorà a Madrid Milità en el partit d’ECastelar, però més tard s’afilià al Partido Reformista i en fou cap a Catalunya Fou diputat a les corts per Vilafranca del Penedès vint anys seguits 1903-23 Autor d’estudis tècnics de tema agrícola canals de reg, la filloxera, la rabassa morta, etc, fou president de la Lliga de Productors de Catalunya i de l’Agrupació Mútua del Comerç i de la Indústria, i fomentà les exportacions comercials catalanes a l’Amèrica del Sud Collaborà en la revista Cataluña Agrícola , i publicà opuscles de tema agrari

Defensa i migcampista conegut com el Pirata de la Manigua pel seu costum de jugar amb un mocador al cap Format al Gimnàstic de Tarragona, la temporada 1940-41 fitxà pel RCD Espanyol, amb qui jugà deu temporades Disputà 181 partits de Lliga amb el primer equip i anotà sis gols Fou finalista de la Copa l’any 1947 Posteriorment retornà al Nàstic de Tarragona 1950-52 Jugà amb la selecció catalana en quatre ocasions Un cop retirat entrenà l’Amposta, el Mataró, el Vilafranca i equips de categories inferiors del RCD Espanyol També entrenà equips de Portugal i Mèxic

Pel seu casament amb Adelaida de Carcassona-Rasès intervingué en la venda dels comtats de Carcassona i Rasès a Ramon Berenguer I Després d’un segon matrimoni amb Elisabet d’Urgell, prengué per muller la filla de Ramon Berenguer I, Sança de Barcelona, i per aquesta raó actuà el 1085 de tutor de Ramon Berenguer III Era home d’una gran ambició, que estigué a punt de suplantar la posició hegemònica de Barcelona en el conjunt de comtats catalans comtat de Cerdanya Disputà amb el comte Guislabert II de Rosselló i el foragità de Cuixà Fundà 1088-90 Vilafranca de Conflent

Actiu a Tarragona 1433-47, es casà a Sant Mateu Maestrat, on installà el seu taller És autor del retaule dels sants Magdalena, Onofre, Abdó i Senén 1455 d’una ermita de Vilafranca del Maestrat, avui a la casa del comú, on és palesa la influència de Bernat Martorell Té altres obres, atribuïdes a ell, a la rectoria de Sant Mateu, a colleccions barcelonines i valencianes i al museu de belles arts de Budapest A ell o als seus fills Mateu i Lluís Montoliu —continuadors del seu taller— hom ha atribuït obres que hi ha a Xàtiva, Eivissa, Tarragona i altres llocs

Constava de duels ciclistes entre Barcelona i Madrid amb curses de velocitat i persecució individual i per equips Posteriorment incorporà altres ciutats En la dècada dels cinquanta es tornà una competició de ruta organitzada per l’Agrupació Ciclista Montjuïc