Resultats de la cerca
Es mostren 812 resultats
Lluís Altafulla Castelló
Atletisme
Atleta especialista en salt de llargada.
Formà part de la secció d’atletisme del Futbol Club Barcelona i del Club Esportiu Júpiter L’any 1931 aconseguí el rècord de Catalunya, que establí en 6,60 m, marca que amplià a 7,21 m el 1932, que restà vigent fins el 1963 Fou cinc cops campió d’Espanya 1931-35 i sis de Catalunya 1931-36 Participà en la IV Olimpíada Obrera celebrada a Anvers 1937 A la dècada dels anys quaranta es convertí en entrenador del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona
Francesc Rondon Pujol
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
S’inicià al Centre Catòlic de l’Hospitalet, i a 15 anys s’incorporà a l’AB Juniors actual CB l’Hospitalet amb el qual disputà la final del Campionat d’Espanya 1936 Formà part de la selecció, integrada només per jugadors catalans, que guanyà el torneig disputat en l’Olimpíada Popular d’Anvers 1938 Després de la Guerra Civil continuà jugant amb l’Hospitalet, amb el qual fou campió d’Espanya, i posteriorment amb el CC l’Hospitalet, on es retirà l’any 1947
Johannes Ockeghem
Música
Compositor flamenc.
Actuà gairebé tota la vida a la cort de França, al servei de Carles VII, Lluís XI i Carles VIII Anteriorment havia actuat a Anvers Desenvolupà l’estil de la polifonia francoalemanya i creà un estil polifònic que predominà a Occident durant un segle De la seva obra es destaquen diverses misses, com la basada en el tema de L’Homme armé , un rèquiem, un Credo i una vintena de cançons Fou mestre de Josquin des Près Sembla que vers el 1470 visità la península Ibèrica
Henri Prost
Arquitectura
Arquitecte i urbanista francès.
El seu projecte de reestructuració d’Anvers 1910 és considerat com una de les fites de l’urbanisme modern Installat al Marroc del 1913 al 1923, creà les viles modernes de Meknès, Casablanca, Rabat, Fes i Marràqueix, respectant tant l’espai com la funcionalitat dels nuclis de població nadiua, així com la seva estètica El 1928 collaborà en el pla d’organització de la zona d’expansió de París Del 1935 al 1951 es dedicà a la reestructuració de diverses ciutats, entre elles Istanbul
edicions de música
Música
Publicació de composicions musicals.
Els primers editors de música sorgiren amb la tipografia musical, com Ottaviano dei Petrucci des del 1498 a Venècia, Pierre Attaingnant 1529-49 i Ballard & Le Roy 1551-1776 a París, Jacques Moderne 1532-67 a Lió i Tielman Susato 1543-60 a Anvers Al s XVIII apareix a Leipzig la cèlebre editorial Breitkopf & Härtel A Viena, Artaria 1778-1932 edità la major part de l’obra de Gluck, Haydn, Mozart i Beethoven Modernament s’han destacat Ricordi e Compagnia 1808 de Milà, Ditson 1835 de Boston i, a Madrid, la Unión Musical Española 1900
Carles Maria Pajarón del Amo
Atletisme
Atleta especialitzat en les curses de velocitat.
Formà part del primer grup d’atletes catalans que participà en els Jocs Olímpics d’Anvers 1920, on competí en els 200 m La classificació olímpica l’aconseguí malgrat que no fou mai campió de Catalunya ni d’Espanya Aquell any 1920 fou subcampió català dels 100 m i tercer en els 200 m i també tercer en els 200 m del Campionat d’Espanya Els rècords reconeguts foren els de triple salt 1920 i els de 4 × 100 m i 4 × 200 m amb els equips del Futbol Club Barcelona 1921
Bartomeu Obrador i Obrador
Metge.
Estudià retòrica i filosofia a Palma Lluità al Principat contra els francesos 1808 Pres i deportat a Anvers, hi cursà medicina i cirurgia, de les quals es doctorà el 1815 La seva actuació durant la pesta de Son Cervera 1820, que descriví més tard en unes Reflexiones 1821, li valgué el títol de metge militar Catedràtic a la facultat de medicina de Madrid 1829 durant la primera guerra Carlina fou metge de cambra de Carles Maria Isidre de Borbó, però després passà al bàndol d’Isabel II i fou diputat a corts per les Balears
Marcel·lí Siurí i Navarro
Cristianisme
Teòleg.
Filipista Es doctorà en teologia a València el 1673 El 1681 fou fet paborde de la seu amb càtedra de Sagrada Escriptura a la universitat 1681 Tancada la universitat per causa de la guerra, n'aconseguí la reobertura i Felip V li'n confià el govern Fou elegit bisbe d’Ourense 1708-18 i de Còrdova 1718-31 Publicà els seus cursos universitaris, Theologia de novissimis 1707, reeditat a Anvers i a Lió, Tractatus Evangelici tres volums, 1723-27, i deixà diversos tractats inèdits Fou de tendència eclèctica i antiaristotèlica
míldiu

Fulla de vinya afectada per míldiu
Jerzy Opioła (CC BY-SA 4.0)
Fitopatologia
Micologia
Nom donat a diverses malalties de les plantes, produïdes per fongs ficomicets oomicetals de la família de les peronosporàcies.
Aquests fongs ataquen els òrgans verds fulles, tiges i, de vegades, fruits i produeixen una clorosi amb l’aparició d’uns micelis blancs, grisos o violacis al revers de les fulles lesionades El míldiu de la ceba , produït per Peronospora schleideni , afecta les fulles i les flors i produeix unes taques groguenques a l’anvers i violàcies al revers El míldiu de la patata és produït per Phytophthora infestans , i el fong es desenvolupa a l’interior dels teixits fins que apareixen taques, a l’època calorosa i humida, al revers de les fulles El míldiu de l’enciam és produït per Bremia…
divuitè
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda valenciana d’argent, coneguda també amb el nom de ral d’argent l’encunyació de la qual s’estén des de la fi del s XIV fins al s XVIII.
La primera notícia de l’arrendament de la seca de València per a les encunyacions d’argent és de l’any 1393, en temps del rei Joan I A partir del 1407 consta que l’equivalència del ral era de valor d’un sou i mig, o sia divuit diners, d’on li ve el nom i mantingué llargament l’equivalència, malgrat les caigudes de pes real d’argent, que d’una talla de 68 peces per marc, sota Martí l’Humà, passà a 72, sota Alfons IV, i a 91 l’any 1554 El 1629, fou augmentada encara a 103 i, finalment, a 115 el 1693 Al s XVI hom encunyà múltiples del divuitè i, al s XVII, un divisor el novenet , de valor de nou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina